L'Esquella de la Torratxa

L’Esquella de la Torratxa és una de les publicacions més importants del panorama periodístic català. Va publicar-se de forma ininterrompuda durant seixanta anys justos, més de tres mil números des del gener de 1879 fins a la setmana anterior a l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona el gener de 1939. Per les seves pàgines hi van passar la gran majoria dels dibuixants de premsa del seu temps i també va servir de tribuna d’alguns dels noms més notables del nostre periodisme. La gran varietat d’artistes que va acollir converteix la col·lecció d’aquesta revista en un vast mosaic de l’evolució dels estils artístics i, especialment, de l’art de la caricatura.

La revista va aconseguir una ràpida i elevada difusió entre el públic català i es va consolidar en el lideratge de la premsa popular durant tot el segle XIX. Malgrat l’elevat índex d’analfabetisme (el 1870, la població de l’Espanya peninsular que no sabia llegir ni escriure sobrepassava el 75%) i la dificultat afegida d’ésser feta en català (un idioma aleshores prohibit a l’ensenyament i la cultura) L’Esquella aconseguia vendre cada setmana milers d’exemplars, introduint de forma natural el català a milers de llars.

En realitat L'Esquella va néixer el 1872 per substituïr una altra revista molt popular i crítica amb el poder, La Campana de Gràcia, que havia estat prohibida pel govern. El seu editor, Innocenci López, va continuar publicant La Campana amb el mateix equip, però li va canviar el nom per L'Esquella, que va durar quatre números. El 1874 es va repetir la jugada, de nou La Campana va ser prohibida i va aparèixer L'Esquella. I finalment, el 1879, va tornar a passar el mateix, però quan La Campana es va poder publicar-se de nou, l'editor va decidir seguir fent les dues revistes. És aquí on ccomença realment la història de la revista, que esdevindria de ben segur la més popular d’entre les satíriques catalanes, una veritable institució. Així, L'Esquella va conviure amb La Campana compartint editor, director, redacció i dibuixants, i fins i tot va arribar a sobreviure-la ja que La Campana va deixar d'aparèixer el 1934 i L'Esquella va arribar a publicar-se fins al 1939, uns dies abans de l'entrada dels franquistes a Barcelona.

La història de la revista és molt llarga i abarca diferents èpoques. Sempre va ser editada per la família López, primer per Innocenci López Bernagossi, després pel seu fill Antoni López Benturas, i finalment pel seu nét Rafael López Llausàs. En els anys de la Guerra Civil la revista va ser incautada i editada pel Sindicat de Dibuixants Professionals. Durant els seus primers trenta anys de vida va ser dirigida per Josep Roca i Roca, periodista de prosa abrandada que quan va deixar les revistes d'en López va intentar crear una nova revista de gran qualitat, titulada La Campana Catalana.

Les crítiques polítiques de L'Esquella eren molt punyents, es preocupava especialment per la política municipal barcelonina, va ser per exemple molt crítica amb l'alcalde Rius i Taulet durant l'Exposició Universal de 1888 o amb els governants civils de les primeres dèxades del segle XX. A través de les pàgines de la revista es podien resseguir els principals fets de la història catalana, des de la Restauració fins a la Segona República. Va lluitar acarnissadament amb la censura, i va ser suspesa i castigada en nombroses ocasions. Per substituïr-la, l'editor treia la mateixa revista amb la capçalera La Rambla o, durant la dictadura de Primo de Rivera en què l'editor no va aconseguir cap permís per fer una nova publicació, va passar tots els col.laboradors de L'Esquella a La Campana de Gràcia, augmentant-ne el nombre de pàgines. La revista també va preocupar-se molt de la part cultural, la música i l’art i publicava ressenyes de llibres, obres de teatre i exposicions, amb cròniques signades pels principals especialistes en el tema.

La llista de periodistes i escriptors que van col.laborar a les pàgines de L'Esquella seria molt llarga, els principals noms de la literatura i el periodisme progressista hi van passar en un moment o altre. Cal destacar figures com Serafí Pitarra, Conrad Roure, Albert Llanas, Santiago Rusiñol, Prudenci Bertrana, Antoni Rovira i Virgili, Gabriel Alomar, Josep Burgas, Juli F. Guibernau, Lluís Capdevila, Juli Vallmitjana, Francesc Pujols, Domenec Guansé, Ramon Vinyes o Francesc Madrid, entre molts d'altres.

Les caricatures publicades a la revista van arribar a assolir grans quotes de difusió i popularitat. Tant és així que tan sols el fet de publicar un dibuix a L'Esquella obria als artistes altres portes professionals, i que podem dir que pràcticament tots els artistes catalans de l'època van arribar a publicar-hi. Fins i tot hi trobem l'anècdota que un jove Pau Picasso va enviar diversos dibuixos a la revista i que tan sols n'hi van publicar un parell (a l'Almanac de 1899), i van desestimar la publicació de la resta. Per això la llista de dibuixants que en un moment o altre van col.laborar a la revista també és molt llarga, però per damunt de tot cal destacar-ne els que van publicar-hi de forma més assídua o els que hi van fer aportacions més notables com Apel.les Mestres, Manuel Moliné, Ramon Miró, Josep Lluís Pellicer i Marià Foix durant el segle XIX i Picarol, Apa, Opisso, Mondragón, Bon, Capuz, Nicanor Vázquez, Bosch, Brunet, Gusap, Escobar, Tísner, els dos germans Jou, Pahissa, Yda, Shum, Roca, Vinyes o Dameson al llarg del primer terç del segle XX.

Sigui com sigui, L'Esquella de la Torratxa és avui una fita de la premsa satírica a tot el territori de la Península Ibèrica. Una publicació que va acollir als principals artistes del seu temps, que va retratar amb mordacitat l'actualitat, que va combatre la censura i, sobretot, que ha deixat una col.lecció de caricatures magistrals.

Principals col·laboradors: Adofont, Alloza, Alpresa, Amyc, Angoletta, Arteche, Apa, Azpiazu, Bal (Antonio Balagué), Martí Bas, Bagaria, Joan Baixas, Mateu Balasch, Bartolí, Josep Blanco Coris, Bon, Bosch, Brunet, Cabrero Arnal, Calsina, Castanys, Capuz, Ramon Casas, Ángel Cerezo Vallejo, Cornet, Dameson, Ele, Ramon Escaler, Pedro Ériz, Escobar, Marià Foix, Fradera, Gaston Ry, Xavier Gosé, Grapa, Juan Gris, Xavier Güell, Oleguer Junyent, Joan Llopart, Ricardo Marín, Albert Mestre, Apel.les Mestres, Salvador Mestres, Ramon Miró, Manuel Moliné, Mondragón (Món, Del Río, M), Arturo Moreno, Narro, Nel.lo, Niu, Nogués, Nonell, Ricard Opisso, Oxymel, Ramon Padró, Koki, Tomàs Padró, AºWº, Jaume Pahissa, Pal, Passarell, Josep Lluís Pellicer, Joan Pellicer Montseny, Josep Costa, Picarol, Eusebi Planas, Marcel.lí Porta, Quelus, Antoni Roca, Josep Robert, Lluís Roig i Enseñat, Roqueta, Exoristo Salmerón, David Santsalvador, Vicent Segrelles, Shum, Solé-Boyls, Tísner, Nicanor Vázquez, Xirinius, Yda.