Tísner

Avel·lí Artís Gener, un dels noms imprescindibles de la literatura catalana, fou també un important caricaturista en dos moments clau de la història del país: en els convulsos anys de la Segona República i durant el final del franquisme i la transició.

El petit Avel·lí era fill del comediògraf i editor Andreu Avel·lí Artís i Balaguer. Des de jove va mostrar dots per al dibuix i es va formar a l′escola de la Llotja, però estava més interessat en l′escenografia, que era la faceta artística més lligada a la tradició familiar. Va treballar com a aprenent en diversos tallers d′escenografia de la capital catalana, alhora que començava a dibuixar en algunes revistes. Aviat va deixar l′escenografia per dedicar-se completament al periodisme, combinant el seu talent per al dibuix i la seva ploma fàcil a la vegada que començava a dibuixar en revistes com Bandera, Foc Nou, Papitu, La Publicitat, L′Esquella de la Torratxa, Gràcia Rambles o El Be Negre. També es va interessar per l′escriptura i el periodisme, i va esdevenir redactor de diaris com La Rambla, on realitzava la crònica judicial, o La Publicitat, en la qual es va convertir en responsable de la pàgina infantil.

Dotat d′una gran facilitat per al joc de paraules, la broma directa, el mot enginyós i l′art de donar la volta a cada frase, aviat es va convertir en un dels principals humoristes de la generació de joves talents apareguts durant els breus però intensos anys de la República. Abans de trobar el seu pseudònim definitiu, Tísner, format per les dues últimes sigles dels seus dos cognoms i suggerit per la seva germana Rosa, va utilitzar altres diverses firmes com Filis o Baliga. També a la revista Papitu, a mitjans dels anys trenta, va amagar la seva prolixa creativitat sota diversos estils i pseudònims com A., Tintes, RobBos o Famu.

Durant la Guerra Civil va formar part de l′equip que va confiscar i dirigir ​​la publicació L′Esquella de la Torratxa, i en les seves memòries va deixar escrit que la va dirigir juntament amb Pere Calders, encara que altres testimonis de l′època com Carles Fontseré o Bartolí expliquen posteriorment versions diferents. També va dibuixar en altres revistes com Meridià o Política. Va lluitar en el bàndol republicà durant la Guerra Civil, que va acabar amb el grau de Tinent, i es va exiliar a Mèxic després d′un llarg periple per França.

Va viure a la capital americana durant 25 anys, desplegant una intensa activitat com a escenògraf, dibuixant de publicitat, escriptor i pintor. Va publicar en importants revistes d′humor mexicanes com Don Timorato o Ja-Ja, així com en alguns diaris com Horizonte, El Sol de Mèxico o El Heraldo de Mèxico. Va mantenir al mateix temps la vida cultural entre la comunitat de catalans exiliats, editant i col·laborant en revistes en català com La Revista dels Catalans d′Amèrica, Nova Era, Pont Blau, La Nostra Revista, fundada i editada pel seu pare, també exiliat, o La Nova Revista. A Mèxic es va casar, i allà hi van néixer seus cinc fills. La família va decidir tornar a Catalunya incitada pel seu gran amic i cunyat Pere Calders, que havia viscut la mateixa experiència alguns anys abans.

De retorn a Barcelona, ​​a finals dels seixanta, va començar a dibuixar a El Correo Catalàn, i aviat va passar al nou diari Tele/eXprés, on també va realitzar tasques de compaginador. També va ser el responsable de la revista catalana Tele/estel i dibuixava a La Vanguardia, a la recuperada revista El Be Negre (que va haver de canviar la seva capçalera per Amb potes rosses) o en revistes com La Bimba o Cavall Fort, alhora que intensificava la seva carrera literària, realitzant importants traduccions de llibres de García Márquez o Yourcenar. En aquests anys també va crear diàriament els mots encreuats per al diari La Vanguardia, i val la pena fer esment dels guions que va realitzar per a les tires de la Norma, el personatge creat per la direcció general de política lingüística de la Generalitat, amb dibuixos de Lluís Juste de Nin.

Reconegut com a escriptor, guardonat amb els principals premis de la literatura catalana, imprescindible memorialista i inesgotable narrador d′anècdotes en programes de ràdio i televisió, a poc a poc va abandonar el dibuix d′humor, on hi va deixar un important llegat que retrata dos moments clau de la història del país.

Publicacions: Amb Potes rosses, Bandera, Cavall Fort, Don Timorato, El Be Negre (1936), El Be Negre (1979), El Correo Catalán, El Heraldo de México, El Sol de México, Foc Nou, Gràcia-Rambles, Horizontes, Ja-Ja, L′Esquella de la Torratxa, La Bimba, La Publicitat, La Revista dels Catalans d′Amèrica, Meridià, Nova Era, Papitu, Política, Pont Blau, Tele/estel, Tele /eXprés