Tom

Va néixer al barri de Sants, on el seu pare hi tenia una botiga, un dia de juliol, tot i que diu que mai no ha aconseguit saber si era el 23 o el 24. El que sí que sap era que de nen ja tenia una incontenible afició per dibuixar, fins al punt que, de ben petit, la seva mare li va buscar una feina en aquest ram. Després de passar per un estudi de dibuixos animats per a la televisió, va acabar fent d'ajudant del dibuixant Joan Rafart (Raf) l’any 1968. Més tard va treballar a l'editorial Ibermundial fent unes il·lustracions de literatura rosa per a publicacions com Romàntica, Claro de Luna o Mari Noticias.

Com que es diu Antoni va començar signant Toni fins que un dia es va descuidar de posar el punt damunt de la “i” i tot plegat semblava una “m” i es llegia “Tom”. Com que també hi havia un altre dibuixant que signava Toni (Antoni Batllori) li va semblar que això els ajudaria a diferenciar-se i va optar per signar Tom definitivament.

L'any 1970 va entrar a treballar a Bruguera com a entintador i compaginador de Pulgarcito. Al mateix temps, mitjançant una agència, va dibuixar acudits gràfics per a l'estranger. El 1971 va dibuixar unes escenes bèliques que es venien en sobres i va entrar a publicar al Patufet de la segona època, una revista que, malgrat els errors d'enfocament, va fer un gran servei de promoció per a les noves generacions de dibuixants. També va dibuixar a Oriflama i a L'Infantil. Va ser una etapa que podriem anomenar “catalana” i durant la qual va fer de “hippie”, vivint amb absoluta despreocupació la seva joventut.

Tom, però, sempre s'ha preocupat més de la direcció i producció de revistes que no pas de dibuixar. Per aquest motiu va pasar a co-dirigir Mata Ratos en l’ambit artístic quan Conti va plegar. La darrera època que va viure a la revista, amb el seu amic Romeu, va ser una època de pits i culs, però posterior a aquella que els va portar al jutjat per haver publicat el primer pit dibuixat i imprès de la postguerra (1973).

Tom ha publicat a Por Favor, El Papus, Penthouse i Play Boy, va ser director de Muchas gracias i va formar part de l’equip fundador del setmanari El Jueves el 1977. Des de 1979 va publicar a El Periódico de Catalunya, Interviú, Clímax i Lib i va participar a Nacional Show i en el col·lectiu fundat per l'editorial Oh, Sauce, en una productora de video i en el setmanari Histeria que va durar sis números el 1981. També va participar als fascicles La historia vista por detrás publicats per Bruguera. A mitjans dels anys 80 i fins ben entrats els 90 va publicar reculls de les seves vinyetes en diferents editorials. I, juntament amb el seu amic Romeu, també ha escrit guions per a TV3 destinats a programes com Bon dia, Tres i l'astròleg i Filiprim.

Tom sempre mira tota la televisió que pot, sobretot els anuncis que per a ell són una font d'inspiració i un instrument bàsic de treball ja que, amb la seva reiteració, provoquen que el lector d'un acudit que hi faci referència l'identifiqui de manera immediata. Dels diaris, en canvi, en Tom només en llegeix els titulars perquè ell, que es dedica més que res a l'acudit d'actualitat, sostè que el públic ha de connectar de seguida amb allò que ha dibuixat i que les notícies perdudes en les pàgines interiors no les llegeix més que una minoria.

Publicacions: Barrabás, Claro de Luna, Clímax, Club del humor, Eco, El Jueves, El Papus, El Periódico de Catalunya, Fábula, H Dios O, Histeria, Lib, L'Infantil, Mari Noticias, Matarratos, Mi amigo el whisky, Muchas gracias, Nacional Show, Oriflama, Patufet, Penthouse, Play Boy, Por Favor, Pulgarcito, Romántica, TBO, Telele, Vibraciones.

Principals sèries: El bar de Paco (El Jueves, 1977), El Safari Llorenç (L’infantil/Tretzevents), Les aventures de Robin Hood (Patufet, 1972), En aquellos tiempos, la música (Vibraciones, 1974).