Mata Ratos

A finals del 1964 va néixer a Barcelona la revista Mata Ratos. Humor y amenidades para adultos, amb muntatges de Pérez Fajardo, direcció artística i de continguts de Conti i les signatures de Torá, Pañella, Raf, Vicar i Bernet Toledano, entre d’altres. La revista va debutar en un format petit (21,2 x 15 cm) en una sèrie de vuit exemplars sense datar. La publicació es va transformar ràpidament i va adoptar un format molt més gran (37 x 26 cm), en la línia d’aquest tipus de publicacions d’humor per a adults. Durant el franquisme tardà, les revistes d’historietes que no s’adreçaven al públic infantil s’imprimien en un format més gran que els tebeos per a infants. Per això fins i tot el DDT de Bruguera en aquella època tenia un format més gran que el de revistes com Pulgarcito o Tío Vivo.

Durant aquests anys, la revista s’imprimia en bitò, i el seu humor era amable; més atrevit, sens dubte, que el de les revistes infantils, però sense caure en acudits lascius, per bé que molts dels seus dibuixos incloïen dones atractives. Un detall significatiu van ser les seves portades, moltes dibuixades per Raf, on l’artista podia dibuixar personatges femenins impensables a les revistes de Bruguera.

A principis de la dècada de 1970, Mata Ratos va inaugurar una nova etapa amb la incorporació de Romeu, Tom, Kim o la periodista Maruja Torres. També es va incorporar color, i la revista va fer un gir per convertir-se en una publicació crítica i contestatària. A partir del número 140 els continguts van començar a ser de caire més eròtic. I a partir del número 256 la revista va experimentar un nou canvi d’orientació per abraçar l’estil underground. I finalment, al número 281 (del 15 d’agost de 1974), es va acomiadar amb un “Adiós, mundo cruel” a la portada i, a l’interior, diverses mencions a la censura, a qui va fer responsable del seu tancament.

Malgrat el seu comiat, la revista va reaparèixer el 19 de desembre de 1975, un mes després de la mort del dictador Franco, sota la direcció artística de Tom i Romeu i amb Luis Vigil com a redactor en cap. A partir del número 5 d’aquesta segona època, Garbo Editorial figurava com a editora de la revista, i a les seves portades hi abundaven les noies lleugeres de roba. Mata Ratos s’havia convertit en una mostra típica del que després es coneixeria com “el destape”. Al número 17 (del 9 d’abril de 1976) va anunciar que les autoritats havien imposat una suspensió de quatre mesos a la revista. Després, Mata Ratos va tornar a la càrrega, però per poc temps: el 1977, la Dirección General de Régimen Jurídico de la Prensa, que depenia del Ministerio de Información, els va notificar la cancel·lació de la publicació, com també va passar a El Papus. Al seu número 45, el de comiat, va anunciar la publicació que la rellevaria: la revista Eh!. Algunes sèries, com El Burdel Maldito de Raf (que signava com a Dino), van passar de Mata Ratos a Eh!, confirmant així la continuïtat de la revista.

Principals col·laboradors: Alfonso Figueras, Alfons López, Anglés, Antonio Álvarez-Solís, Armando Matías Guiu, Azpiri, Beltrán, Cesc, Conti, Enrich, Esparbé, Fer, Garcia Lorente, Gayo, Gin, Gotlib, Guillem Cifré, Ivà, Ja, JL Martín, Joan Nebot, Joma, José Ortiz, José Royo, Julio Cebrián, Kim, Luis Vigil, Manel Ferrer, Martinmorales, Maruja Torres, Max, Mingo, Oli, Oscar, Pañella, Perich, Pepe González, Picanyol, Raf, Romeu, Tran, Tom, Toni, Torá, Turnes, Vicar.

Principals sèries: Angelina, detective privado (Joan Nebot), El burdel maldito (Raf), Vampirella (P. González).