Cesc
Cesc

Nom real: Francesc Vila i Rufas

Naixement: Barcelona (Espanya) 22/10/1927.

Defunció: Barcelona (Espanya) 22/12/2006.

País: Espanya

Enllaços: Biblioteca de Catalunya, Cesc Web, El còmic en català, Wikipedia,

Entrevistes:

Entrevista a Miquel Ferreres: «Si tuviera una segunda vida, volvería a hacer de dibujante de periódicos» . Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2023

Entrevista a Miquel Ferreres: «Si tingués una segona vida, tornaria a fer de dibuixant de diaris». Jordi Riera Pujal. Humoristan. 2023

Entrevista a Pere Olivé: «Les vinyetes són com una font de vida». Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2020

Entrevista a Pere Olivé: «Las viñetas son como una fuente de vida». Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2020

Articles:

Ara Humor. Dossier especial. Un país de jutjats. David Miró, Wahab Zeghlache, Jordi March, Gras, Àlex Gallego, Ferran Martín, Cornellà, Deamo Bros, Joan Tharrats, ChemaPeral, Minoria Absoluta (E. Garriga, M. Lucas). Ara Humor 14. 2012

Ara Humor. Dossier especial. Conspiració arbitral.. David Miró, Wahab Zeghlache, Jordi March, Gras, Àlex Gallego, Ferran Martín, Cornellà, Deamo Bros, Joan Tharrats, ChemaPeral, Minoria Absoluta (E. Garriga, M. Lucas). Ara Humor 19, Ara número 475. 2012

Ara Humor. Dossier especial. Rajoy governa. David Miró, Wahab Zeghlache, Jordi March, Gras, Àlex Gallego, Ferran Martín, Cornellà, Deamo Bros, Joan Tharrats, ChemaPeral, Minoria Absoluta (E. Garriga, M. Lucas). Ara Humor 4, diari Ara. 2011

Tinta contra bales. Jaume Vidal. El Punt. 2011

Adéu a Cesc. Mercè Canela. Cavall Fort, número 1068. 2007

D’Ivori, l’il·lustrador polifacètic. Jordi Artigas. El còmic de la premsa comarcal, número 53. 2007

La sátira se va a la tele. El humor político dibujado en la prensa pierde terreno frente a los programas satíricos en los medios audiovisuales. Jaume Capdevila. Revista La Vanguardia, Barcelona. 2006

Humor de transició. Jaume Risquete. Avui, Barcelona. 2000

J.A. Fernández, Fer. Jordi Soler. Presència. 1999

Fer: “Cada acudit és un examen”. Víctor Saura, Jordi Garcia. Avui, Servei de gestió documental, Girona. 1995

El primer día sin Perich. Félix Flores, Àlex García. La Vanguardia. 1995

Ninotaires a les aules. Fer. Avui. 1994

Avui parlem amb Cesc. Anna Boix Sáez, Cesc, Gasull. Cavall Fort, número 887. 1989

L’humor de Cesc. Antoni Batista. “Bocaccio”, Barcelona. 1985

Toni. Titellaire i humorista. Lluís Solà i Dachs. El Noticiero Universal, Barcelona. 1983

Joma, els ninots amb gag. Lluís Solà i Dachs. El Noticiero Universal, Barcelona. 1983

Cesc. Màxim exponent de l’humor català de la postguerra. Lluís Solà i Dachs. Dibuixants d’ara. Hoja del Lunes, Barcelona. 1982

Cesc: “La censura ha servit per a saber-la afrontar”. Mercè Ibartz. Avui. 1981

Jaime Perich: “Me imitan descaradamente”. Eliseo Albarran. Lecturas, número 1425. 1979

Martínmorales Un joven serio y terriblemente serio.. Eliseo Albarran. Lecturas. 1979

El humor catalán. Josep Maria Cadena. Destino, número 2062. 1977

El TBO, desde el estudio al quiosco pasando por los talleres. Dibujos de Cesc. Número homenaje de TBO a sus dibujantes y colaboradores con motivo de los 50 años de la revista. 1967

Bibliografia:

Duró, Jordi. Cesc, cartellista. Univers. Grup Enciclopèdia. Barcelona. 2022

Riera Pujal, Jordi. El Jueves. Crónica sentimental de España. . RBA libros. Barcelona. 2019

Cesc. Cesc. . Amaníaco, Gaboche. Barcelona. 2016

Vila i Rufas, Francesc; Duró, Jordi (disseny). Cesc (Sin palabras). . Astiberri. Bilbao. 2013

Vila i Rufas, Francesc. Totes les portades d'en Cesc publicades a Cavall Fort. . Fundació Gin. Barcelona. 2011

Vila i Rufas, Francesc. Todo va muy bien. . DeBolsillo. Barcelona. 2010

Vila i Rufas, Francesc. La força del traç, Toni Batllori. . Viena Edicions. Barcelona. 2007

Vila i Rufas, Francesc. Scherzando. . Edicions La Campana. Barcelona. 2002

Cesc. Cesc, ayer 1950/60. . Paneuropea de ediciones. Barcelona. 1974

Cesc. Arriba Spain!. . Península. Barcelona. 1973

Cesc. Tics del país. . Península. Barcelona. 1971

Cesc. Més Gargots. . Publicacion de L′Abadia de Montserrat. Barcelona. 1969

Cesc. La Florista. . Lumen. Barcelona. 1962

Cesc. L′escombra carrers. . Lumen. Barcelona. 1962

Premis:

Paleta Agromán Humor 1973

Premis Gat Perich d'Honor 1997

Cesc

L'any 1936, al seu Assaig sobre l' humorisme gràfic, Joan Junceda va escriure que l'humor gràfic està emparentat amb la poesia. En el cas de Francesc Vila la seva reflexió va ser premonitòria ja que moltes de les imatges creades per Cesc (la seva signatura habitual) es podrien definir com a dibuixos lírics. La seva manera d'enfocar el dibuix va ser crítica amb el tipus de societat que li va tocar viure, però al mateix temps hi havia ironia i tendresa en la seva mirada. El seu estil d'humor, ple d'humanitat, el va portar a ser un dibuixant molt valorat internacionalment, dels pocs de la seva professió a Espanya que van treballar per a les millors revistes europees. Fill del també dibuixant i il·lustrador Joan Vila (D'Ivori), va aportar un acudit diari a la premsa diària durant gran part de la seva vida. Va començar la seva carrera  l’any 1954 en el Diario de Barcelona, degà de la premsa catalana en aquell moment, i la va finalitzar en diaris de llengua catalana com l’Avui (des de 1976) o el nou Diari de Barcelona (1987). El 1953 va fundar un setmanari humorístic, ¡Tururut...!. Tot i que en aquesta revista hi van col·laborar els millors dibuixants d'humor barcelonins de l'època (Conti, Escobar, Muntañola...), no va gaudir d'una trajectòria molt llarga (34 números). En aquest període, i fins al final de la dictadura, Cesc va tenir molts problemes amb la censura que va anar trampejant amb dificultats (acabat el Franquisme, es van publicar diversos llibres dedicats als seus dibuixos censurats). En els anys seixanta les seves vinyetes van arribar a la maduresa expressiva i artística. El 1961 va iniciar la publicació de llibres de dibuixos com ara El Peó de camins i L'escombra-carrer (1962), ambdós editats per Lumen de manera acurada i exquisida. Després van venir molts més en solitari o en col·laboració amb destacats intel·lectuals catalans. A partir de 1962 va començar a realitzar portades per a la revista infantil Cavall Fort, per les quals va arribar a rebre diversos premis internacionals. Durant molts anys va compaginar el seu treball per a la premsa diària, revistes i llibres amb altres àmbits com ara la publicitat. Cap al final de la seva vida va deixar de ser el cronista del seu temps (amb acudits diaris) i es va dedicar plenament a la pintura.

Publicacions: Diario de Barcelona, El Correo Catalán, Tele/eXpres.  Diari de Barcelona, Avui, ¡Tururut...!, Por Favor, Gaceta Ilustrada, Mundo, Serra d'Or, Tele/estel, El Jueves, Cavall Fort, l'infantil, Paris-Match, Jours de France, Ici Paris, Le Rire, Constellation, Punch, Lilliput, Every Bodys.

Sèries: Don Pancracio (Rumbo Sur, 1984), El dibujo de Cesc (Tele/eXprés, 1964), Ironías de Cesc (El Correo Catalán, 1968), La vida en broma (Diario de Barcelona, 1952).

Compartir