Cesc

L'any 1936, al seu Assaig sobre l' humorisme gràfic, Joan Junceda va escriure que l'humor gràfic està emparentat amb la poesia. En el cas de Francesc Vila la seva reflexió va ser premonitòria ja que moltes de les imatges creades per Cesc (la seva signatura habitual) es podrien definir com a dibuixos lírics. La seva manera d'enfocar el dibuix va ser crítica amb el tipus de societat que li va tocar viure, però al mateix temps hi havia ironia i tendresa en la seva mirada. El seu estil d'humor, ple d'humanitat, el va portar a ser un dibuixant molt valorat internacionalment, dels pocs de la seva professió a Espanya que van treballar per a les millors revistes europees. Fill del també dibuixant i il·lustrador Joan Vila (D'Ivori), va aportar un acudit diari a la premsa diària durant gran part de la seva vida. Va començar la seva carrera  l’any 1954 en el Diario de Barcelona, degà de la premsa catalana en aquell moment, i la va finalitzar en diaris de llengua catalana com l’Avui (des de 1976) o el nou Diari de Barcelona (1987). El 1953 va fundar un setmanari humorístic, ¡Tururut...!. Tot i que en aquesta revista hi van col·laborar els millors dibuixants d'humor barcelonins de l'època (Conti, Escobar, Muntañola...), no va gaudir d'una trajectòria molt llarga (34 números). En aquest període, i fins al final de la dictadura, Cesc va tenir molts problemes amb la censura que va anar trampejant amb dificultats (acabat el Franquisme, es van publicar diversos llibres dedicats als seus dibuixos censurats). En els anys seixanta les seves vinyetes van arribar a la maduresa expressiva i artística. El 1961 va iniciar la publicació de llibres de dibuixos com ara El Peó de camins i L'escombra-carrer (1962), ambdós editats per Lumen de manera acurada i exquisida. Després van venir molts més en solitari o en col·laboració amb destacats intel·lectuals catalans. A partir de 1962 va començar a realitzar portades per a la revista infantil Cavall Fort, per les quals va arribar a rebre diversos premis internacionals. Durant molts anys va compaginar el seu treball per a la premsa diària, revistes i llibres amb altres àmbits com ara la publicitat. Cap al final de la seva vida va deixar de ser el cronista del seu temps (amb acudits diaris) i es va dedicar plenament a la pintura.

Publicacions: Diario de Barcelona, El Correo Catalán, Tele/eXpres.  Diari de Barcelona, Avui, ¡Tururut...!, Por Favor, Gaceta Ilustrada, Mundo, Serra d'Or, Tele/estel, El Jueves, Cavall Fort, l'infantil, Paris-Match, Jours de France, Ici Paris, Le Rire, Constellation, Punch, Lilliput, Every Bodys.

Sèries: Don Pancracio (Rumbo Sur, 1984), El dibujo de Cesc (Tele/eXprés, 1964), Ironías de Cesc (El Correo Catalán, 1968), La vida en broma (Diario de Barcelona, 1952).