¡Tururut..!

Subtítol: Semanario humorístico de actualidades

Origen: 31/01/1953

Desaparició: 1953

Numeració: 34 números

Mides: 29x22 cm

Format: Revista

Editor: Francesc Vila Rufas (Cesc)

Idioma: Castellà

País: Espanya

Periodicitat: Setmanal

Enllaços: El comic en català, Humor a l’art, La Ciberniz, Novela popular, Tebeosfera,

Articles:

Cesc. Màxim exponent de l’humor català de la postguerra. Lluís Solà i Dachs. Dibuixants d’ara. Hoja del Lunes, Barcelona. 1982

Coll. De la bastida al dibuix, en anada i tornada. Lluís Solà i Dachs. Hoja del Lunes, Barcelona. 1982

Bibliografia:

Solà i Dachs, Lluís. La caricatura social i política a Catalunya, 1865-2005. . Duxelm. Barcelona. 2005

Tubau, Iván. El humor gráfico en la prensa del franquismo. . Editorial Mitre. Barcelona. 1987

¡Tururut..!

¡Tururut..! va ser una revista publicada a Barcelona i creada d’una manera molt personal per l’aleshores jove dibuixant Cesc (Francesc Vila Rufas). Cesc va engrescar una colla de col·legues per fer una nova publicació satírica per a adults. Entre els escriptors hi havia noms importants com Luís G. de Blain, Noel Clarasó, Armando Matías Guiu, Ministral Masià o Maria Luz Morales, entre d’altres, i entre els dibuixants hi havia l'inevitable i gran Opisso, el no menys inevitable Joaquim Muntañola, Martz Schmidt, Escobar, Conti, Tinet, Vinyes, el gran Coll, Peñarroya i Roca. Els continguts de la revista tenien una alta qualitat gràfica.

Entre tots s'inventaven diversos lemes i eslògans que sortien de tant en tant com “Tururut no se vende en las farmacias, pídalo en los quioscos”, “Comprar Tururut es invertir dinero en un capicúa” o algun de més rebuscat com “Si desea llamar a nuestra redacción antes debe descolgar el aparato”.

La revista estava estructurada en diverses seccions on s’hi combinaven text i dibuixos: Copas y esparadrapo dedicada al món de l'esport, Tururuteando comentant els resultats de la lliga de futbol, Pim pam pum amb notícies de diversos temes,  -¿...? entrevistes en clau d'humor realitzades per Anglada, Para intelectuales no tontos dedicat a la informació cultural, El chiste dedicado amb dibuixos dedicats a personatges coneguts i El puyazo, divagaciones taurinas escrit per Morenito de Mollet.  

Al cap de 17 números, Cesc es va vendre la propietat de la publicació i els nous amos li van voler donar una nova orientació que no va satisfer els lectors. Van rebaixar el preu a 2 pessetes i la qualitat se'n va ressentir, tant pel que fa al paper com a les fotografies que s’hi van començar a reproduir. Cesc, Muntañola i Martz Schmidt van plegar i s'hi van incorporar Salvador Mestres, Castanys i Jip, així com Manuel Del Arco que hi publicava una entrevista imaginària amb caricatura inclosa.

En el número 27 van afegir la frase “qui gemega ja ha rebut” després del títol i en el 33 els editors demanaven la col·laboració dels lectors per poder tirar endavant. En el número 34 van fer una darrera crida als lectors, però el número 35 ja no va sortir al carrer.

Principals col·laboradors: Armando Matias Guiu, Castanys, Conti, Jip, Joaquim Muntañola, Josep Coll,  Josep Escobar, Luis G. de Blain, Manuel Del Arco, Ministral Masià, Maria Luz Morales, Martz Schmidt, Noel Clarasó, Opisso, Peñarroya, Roca, Tinet, Vinyes.

Principals sèries: Don Homobono (Josep Escobar).

Compartir