¡Dibus!

A finals del segle XX el format clàssic de revista de còmics infantil estava pràcticament extingida als quioscs. La desaparició d’Editorial Bruguera i Editorial Valenciana el 1986 i, posteriorment, el tancament de les publicacions infantils i juvenils d’Ediciones B havien deixat molt coix aquest mercat. En el seu lloc es van començar a publicar un altre tipus de revistes, adreçades també a lectors infantils i juvenils, però amb una altra filosofia. Es tractava d’apostar per les sèries de moda tant a la televisió com pel que fa al cinema i els videojocs i, en una feina titànica de producció, posar-se en contacte amb totes les distribuïdores per oferir un producte que ja no era un tebeo, sinó una revista promocional amb molta informació, passatemps i alguns còmics protagonitzats pels personatges populars d’aquell moment.

La direcció de ¡Dibus! va optar per uns continguts que parlessin dels interessos del jove públic lector del segle XXI, afegint-hi un aspecte lúdic que va funcionar perfectament: tractar de tu els seus joves lectors convidant-los a convertir-se en artistes, participant al màxim en les decisions editorials i oferint molts concursos. La revista va tenir moltes seccions destinades a fomentar la part artística dels lectors, que podien enviar dibuixos a la revista i aprendre-hi tècniques per millorar el seu art. ¡Dibus! també introduïa molta informació sobre sèries de moda, que promocionava a diversos nivells, i incloïa passatemps creatius que promovien la interrelació amb els seus lectors.

La revista, a més, va oferir diverses sèries de còmics de gran qualitat en format de tires, pàgines completes i historietes per capítols. Ho va fer recorrent tant a autors espanyols de versatilitat probada en la historieta infantil (Jan, Daniel Torres, Bernardo Vergara, José Luis Ágreda o David Ramírez), com a joves historietistes de talent (José Miguel Álvarez, Darío Adanti, Athos, Enriquecarlos, Ricardo Peregrina, Pau, Álex López, Dani Cruz o Bonache).

També va publicar còmics de procedència estrangera, amb sèries com Kid Paddle (Midam), Calvin y Hobbes (Bill Watterson) o Pequeños Diablos (Olivier Dutto). La mascota de la publicació, Dibu, també va tenir sèrie pròpia. A més, el 2001, davant del gran èxit de la fórmula de ¡Dibus!, Norma Editorial va publicar una revista germana, només amb historietes, ¡Dibucómics!, que incloïa material de creadors com Azpiri, Daniel Torres, David Ramírez, E. Bonet, Álex Fito o Lewis Trondheim. Lamentablement, la proposta no va funcionar i va tancar al número 5, traspassant algunes de les seves sèries a ¡Dibus!.

Amb gairebé quinze anys de vida, ¡Dibus! ha gaudit d’una longevitat inusual en aquests temps com a revista infantil i juvenil, i ho ha fet amb una excel·lent feina editorial i de producció.

Principals col·laboradors: Darío Adanti, José Luis Ágreda, José Miguel Álvarez, Athos, Juan Carlos Bonache, Dani Cruz, Jim Davis, Olivier Dutto, Enriquecarlos, Álex Fito, Jan, Álex López, Midam, Pau, Ricardo Peregrina, David Ramírez, Daniel Torres, Bernardo Vergara, Bill Watterson

Principals sèries: Alienados (Dani Cruz), ¡Animalada! (Pau, 2001), Calvin y Hobbes (Bill Watterson), Dibújalo (Athos & Enriquecarlos, 2001), Dino Kid (David Ramírez, 2000), Gaviotas (Bonache), Gronaldo Bocanada. De dragón a caballero (Athos & Enrique Carlos, 2001), J.J. y Be (Athos & Enriquecarlos, 2001), Kid Paddle (Midam), La pandilla de Dibu (Álex López), Las dibuclases del Maestro Picosso (Ricardo Peregrina, 2007), MiniMonsters (David Ramírez, 2000), Pequeños Diablos (Olivier Dutto), Porquinho (Álex López), Pun Tarrota (Jan, 2000-2001), Supertron (Jan, 2002-2003), Tom (Daniel Torres), Zoé en el País de las Hadas (Bernardo Vergara & José Luis Ágreda, 2000), Zumbaos (Juan Carlos Bonache).