Peanuts (Charlie Brown)

Peanuts va ser una de les sèries de tires còmiques nord-americanes més importants del segle XX. A la seva última etapa es publicava en 2.600 diaris i revistes de 76 països en 21 idiomes diferents, i es calculava que els seus lectors habituals arribaven als 355 milions de persones. El seu èxit extraordinari va propiciar que fos una pionera en l’explotació de la seva imatge de marca mitjançant productes llicenciats d’allò més diversos, i que fes el salt a la televisió i el cinema.

El seu creador, Charles M. Schulz, havia publicat entre 1947 i 1950 en un diari de Minneapolis –la seva ciutat natal– anomenat St. Paul Pioneer Press una tira setmanal titulada Li’l Folks, on ja es troba la idea bàsica del que després seria Peanuts. El 1950, Schulz va viatjar a Nova York i va presentar una versió més elaborada de Li’l Folks a l’agència United Feature Syndicate (UFS), que la va acceptar. Però l’agència considerava que el títol s’assemblava massa a dues altres sèries de còmic molt conegudes, Li’l Abner (d’Al Capp) i Little Folks (de Tack Knight), per la qual cosa van decidir rebatejar-la com a Peanuts («cacauets»), nom que mai va agradar a Schulz, que el considerava ridícul i sense sentit.

Protagonitzada per un grup d’infants que ofereixen una visió distorsionada del món dels adults, Peanuts es va estrenar en format de tira diària el 2 d’octubre de 1950 a nou diaris nord-americans: The Washington Post, The Chicago Tribune, The Minneapolis Tribune, The Allentown Morning Call, The Bethlehem Globe-Times, The Denver Post, The Seattle Times, The New York World-Telegram & Sun y The Boston Globe. La sèrie assenyala amb humor i intel·ligència els aspectes més absurds de moltes situacions quotidianes. Els seus protagonistes –que viuen en un món on els adults són presents, tot i que mai se’ls veu– combinen la innocència i la tendresa de la infància amb la capacitat de reflexionar sobre els grans temes existencials. Amb un grafisme mínim i sintètic, Schulz aborda a Peanuts totes les contradiccions, passions, angoixes, virtuts i defectes de l’ésser humà. Va ser el primer autor en abordar temes inèdits als còmics i molt poc tractats a la cultura popular com la soledat, l’aïllament, la depressió, la malenconia o la cerca inacabable de l’amor, però sempre amb ironia i humor a través d’un repartiment memorable de personatges.

La gran repercussió de les tires de premsa de Peanuts va motivar que se’n produïssin diversos programes especials de dibuixos animats per a televisió protagonitzats pels personatges de la sèrie. El primer, A Charlie Brown Christmas, escrit per Schulz i dirigit per Bill Melendez, es va emetre a la cadena nord-americana CBS el 9 de desembre de 1965. Posteriorment es van llençar uns altres 45 especials –guardonats amb cinc premis Emmy–, tres d’ells amb temàtica nadaleca: It's Christmas Time Again, Charlie Brown (1992), Charlie Brown's Christmas Tales (2002) y I Want a Dog for Christmas, Charlie Brown (2003). També cal esmentar la sèrie de dibuixos animats The Charlie Brown and Snoopy Show, que consta de 18 episodis emesos per la CBS entre 1983 i 1985, i les pel·lícules cinematogràfiques Un noi anomenat Charlie Brown (A Boy Named Charlie Brown, Bill Melendez, 1969), Snoopy, torna a casa (Snoopy, Come Home, Bill Melendez, 1972), Fuig, Charlie Brown (Race for Your Life, Charlie Brown, Bill Melendez i Phil Roman, 1977), Bon viatge, Charlie Brown, i no tornis! (Bon Voyage, Charlie Brown (and Don't Come Back!!, Bill Melendez i Phil Roman, 1980), Ets un bon home, Charlie Brown (You're a Good Man, Charlie Brown, Sam Jaimes, 1985) i la pel·lícula estrenada en català Charlie Brown i Snoopy: La película de Peanuts (Snoopy and Charlie Brown: The Peanuts Movie, Steve Martino, 2015). Així mateix, la sèrie de Schulz va inspirar les obres de teatre musical You’re a Good Man, Charlie Brown, amb lletra i música de Clark Gesner i estrenada el 1967 a l’off-Broadway de Nova York, i Snoopy: The Musical, amb llibret de Warren Lockhart, Arthur Whitelaw i Michael Grace, lletra de Hal Hackady i Música de Larry Grossman, que es va estrenar el 1975 a San Francisco. Ricard Reguant va dirigir una adaptació en català d’aquesta obra, que posteriorment també es representaria ocasionalment en castellà.

Degut als seus problemes de salut, Schulz va anunciar al desembre de 1999 que abandonava la sèrie. La darrera tira diària es va publicar el 3 de gener del 2000, i la darrera pàgina dominical va aparèixer el 13 de febrer del mateix any, un dia després de que Schulz morís a Santa Rosa (Califòrnia) als 77 anys. S’estima que la fortuna personal del dibuixant va arribar als 15 milions de dòlars. Els seus personatges van aparèixer en uns 1.400 àlbums i llibres. A finals de la dècada de 1990, es calculava que Peanuts generava una xifra de negoci anual de més de 1.000 milions de dòlars.

Les tires de Peanuts s’han publicat a Espanya sota diversos títols diferents: Snoopy, Carlitos, Charlie Brown, Snoopy y Carlitos i, amb menys freqüència, Rabanitos. Van arribar a diversos diaris espanyols durant la dècada de 1960, i des de llavors han aparegut de manera més o menys intermitent a molts d’ells, entre els quals hi trobem La Vanguardia, El País o La Gaceta del Norte. També han ocupat les pàgines d’algunes revistes d’historietes, algunes en castellà, com El Globo, La Oca o ¡Dibus! i d’altres en català, com La Revista dels Súpers. La sèrie va ser reivindicada als anys seixanta per part dels intel·lectuals europeus com una historieta per a adults i com a signe de la modernitat en l’enfocament i plantejament dels temes. L’influent revista de còmics italiana Linus va triar el nom d’un dels populars personatges de la sèrie com a títol de la publicació.

Pel que fa a volums recopilatoris per a adults, la primera edició es va fer en català el 1968 amb una portada dissenyada per Enric Sió per a Edicions 62. Fins al 1990, aquesta editorial en publicaria 45 volums. En castellà, la sèrie la va editar primer la donostiarra Buru Lan, que el 1971 li va dedicar una col·lecció mensual amb material de les dècades de 1960 i 1970 sota el títol de Carlitos. El 1978, la barcelonesa Lumen va publicar dotze volums en format apaïsat i en blanc i negre que recopilaven cronològicament les tires diàries d’aquelles mateixes dècades.

Entre 1984 i 1999, el grup editorial Grijalbo va llençar diversos productes amb material de la sèrie en diversos formats. Així, el 1984, sota el títol de Carlitos, començava la publicació de 31 volums en format apaïsat que contenien les tires diàries i pàgines dominicals que haven aparegut a la premsa nord-americana entre 1981 i 1997. També el 1984 va editar Las aventuras de Carlitos, una col·lecció de sis volums que agrupaven les tires per la seva temàtica. El 1990 va aparèixer Snoopy, un àlbum amb pàgines dominicals publicades originalment entre 1987 i 1988. I el 1991 va començar la col·lecció Snoopy Star, formada per dotze volums en blanc i negre amb tires de diferents èpoques. Per la seva banda, l’editorial Montena va presentar el 1989 El mundo de Schulz, una col·lecció de monogràfics centrats en els diferents personatges de la sèrie. A partir de 1999, Norma Editorial va reprendre la col·lecció Carlitos a partir del número 32, on l’havia deixat Grijalbo.

El 2005, Planeta va iniciar la publicació cronològica de les tires diàries i pàgines dominicals de la sèrie Peanuts en volums apaïsats en blanc i negre enquadernats en cartoné, sota el títol Snoopy i Carlitos. Aquesta edició, traducció de l’edició a Estats Units de l’editorial Fantagraphics des de 2004 amb el títol de The Complete Peanuts, està prevista que consti de 25 volums, dels quals se n’han publicat 19 (fins al gener de 2017), comprenent el període entre 1950 i 1988. També la madrilenya Ediciones Kraken ha estat publicant des de 2012 diversos volums recopilatoris, sovint de caràcter temàtic, sota les denominacions Snoopy i Peanuts.

Personatges

«Badcall» Benny
Aficionat al tennis que exhibeix una considerable falta d’educació.

3 y 4
Germanes bessones que amb prou feines van fer algunes aparicions a la sèrie. Són germanes de 5.  

555 95472, también conocido como 5
Germana gran de les bessones 3 i 4. Té el cabell de punxa i sol portar una samarreta amb el número 5. 95472 és el cognom de la seva família i el seu codi postal (que, en realitat, correspon a Sebastopol, Califòrnia, localitat on vivia Charles M. Schulz quan va crear el personatge).

Belle
Una de les germanes de Snoopy.

Charlie Brown
Un nen angoixat, inquiet i nerviós de 6 anys d’edat, líder de la colla dels Peanuts. Desafortunat en el joc i en l’amor, sol ser l’ase dels cops a la colla, i el patiment és una constant a la seva vida. Les seves amigues Patty i Marcie se senten atretes per ell, que només té ulls per a una noia pèl-roja amb cabells que li arriben fins a les espatlles anomenada Heather. Fa d’analista de la condició humana i s’interroga constantment sobre el veritable sentit de la vida. Sol vestir una camisa groga amb franges negres i pantalons negres.

Charlotte Braun
La seva estada a la sèrie va ser fugaç. Té una personalitat molt dominant i sempre parla a crits. Sol aparèixer juntament amb Violet. Menysprea Charlie Brown, a qui té per un inútil.

Clara
Amiga de Peppermint Patty, Shirley i Sophie.

Cormac
Un nen petit que coincideix amb la colla en un campament d’estiu.

Franklin
Primer personatge afroamericà de la sèrie. És el menys estressat del grup.

Frieda
Una nena que no para de xerrar. Està molt orgullosa del seu «cabell arrissat natural» i en parla constantment, cosa que sembla molestar a tots els qui l’escolten. Creu que les altres nenes li envegen el cabell i pateix una gran decepció quan algú l’informa de que no és així.

Harold Angel
Va coincidir amb Sally en una funció de Nadal.

Joe Agate
Jugador expert de bales i pinxo del barri.

Joe Cool
Un dels alter ego de Snoopy. Per adoptar aquesta personalitat en té prou amb posar-se ulleres de sol i repenjar-se a la paret. Pretén ser un estudiant universitari.

José Peterson
Amic de Peppermint Patty d’ascendència hispana i sueca.

Linus van Pelt
El germà petit de Lucy. Mai es separa de la seva manteta, que empra com a suposat mantell protector davant la personalitat desbordant de la seva germana, que, tot i la seva intel·ligència, el fa sentir insegur. Té 4 anys.

Lucy van Pelt
Té 5 anys i és la germana de Linus. De personalitat dominant, fins i tot prepotent, no deixa passar ni una ocasió per mostrar el seu valor. Forta i intrigant, li encanta jugar a ser la líder de la colla, i dispensa els seus savis consells als altres.

Marcie
És la més sàvia, però també la més càndida del grup. Sent una admiració il·limitada per Patty.

Patty
Va ser la primera nena de la sèrie, però amb el temps va quedar arraconada amb l’aparició de nous personatges. Amiga de Violet, els seus gustos són semblants.

Peppermint Patty
Una nena amb tarannà de nen, que aconsegueix més èxits al camp de beisbol que a classe.

Pig Pen
La brutícia és el seu element més característic: un núvol de pols l’acompanya allà on va. Però no va brut perquè li agradi, sinó com a conseqüència de coses de la vida contra les que no s’hi pot fer res.

Rerun van Pelt
Germà petit de Lucy i Linus. És el més escèptic de tots, i molt més intractable que el seu germà gran.

Schroeder
Amant de la música clàssica, i de l’obra de Beethoven en particular, es distingeix per la seva habilitat precoç per tocar un piano de joguina. També és el catcher a l’equip de beisbol de Charlie Brown, tot i que sempre està donant instruccions a Charlie Brown i mai el veiem en acció. És l’objecte de l’amor no correspost de Lucy, que sol repenjar-se sobre el seu piano.

Shermy
Va ser un dels tres personatges que van protagonitzar la primera tira de la sèrie (els altres dos eren Charlie Brown i Patty). Durant un temps, semblava que mantenia una relació amb Patty. Supera Charlie Brown en alguns aspectes que li provoquen inseguretats, com la pràctica de l’atletisme. Igual que va passar amb Patty i Violet, la irrupció de nous personatges el va dur a la desaparició.

Shirley
Amiga de Peppermint Patty, Clara i Sophie.

Snoopy
Un gos de raça Beagle. Tot i que al principi es comportava com un gos corrent, amb el pas del temps va anar adquirint característiques més humanes, com la de comunicar els seus pensaments als lectors o entendre el que diuen les persones. Pateix de claustrofòbia, per la qual cosa no dorm dins la seva caseta, sinó al damunt. Somnia amb convertir-se en un as de l’aviació de la Primera Guerra Mundial, escriptor o músic. Manté llargues converses amb el seu fidel amic l’ocell Woodstock.

Sophie
Amiga de Peppermint Patty, Clara i Shirley. Sophie és clarament més jove que Peppermint Patty, per la qual cosa probablement l’anomena Sir (“Senyor”) en un intent maldestre de mostrar respecte. Aquest hàbit s’associarà més tard amb el personatge de Marcie (que s’assembla molt a l’amiga de Sophie, Clara).

Spike
Un dels germans de Snoopy.

The Little Pigtailed Girl
Companya de Rerun al jardí d’infants. Té el cabell castany, pentinat en trenes.

Violet Gray
Amiga de Patty a qui li agrada fer pastetes de fang, jugar a pares i mares i imaginar-se el seu futur marit. Sempre va pentinada amb un monyo.

World War II
Gat del jardí dels veïns dels Brown. És molt rondinaire, i terroritza Snoopy i Woodstock.