Pascual, criado leal

Pascual, criado leal és una sèrie creada per Nadal en què l’autor va evidenciar les seves dots com a guionista i dibuixant elegant i eficaç. A la societat espanyola de postguerra dels anys cinquanta hi circulaven molts exemples d’aristòcrates i rendistes vinguts a menys que intentaven aparentar un rang i una fortuna que ja els quedaven molt lluny. El “senyor” de Pasqual era envejós, gasiu i malhumorat, i li agradava guanyar diners de la manera més fàcil possible i, lògicament, sense treballar. Al “senyor” li agradava envoltar-se només de gent de la mateixa classe social en un món en què les aparences eren el més important. Pasqual guardava les formes com a criat disciplent i servicial, però no deixava de mostrar la seva picardia de tant en tant. El seu coneixement del caràcter indolent i superficial del seu senyor li donava peu a aprofitar-se’n en algunes ocasions.

En Nadal va crear una sèrie excel·lent, protagonitzada per personatges molt oposats i dominada per la relació amor-odi entre amo i criat. A finals dels anys cinquanta, Nadal, descontent amb les condicions laborals de Bruguera, va abandonar l’editorial i va passar a treballar per lliure, bàsicament per a mercats estrangers.

Personatges

El seu “senyor”
Un home baixet, amb un bigoti i un cabell molt ben pentinats. Sempre duu monocle, símbol de l’aristocràcia d’altres temps.

Pascual
Un criat calb, de llargues patilles, gros i fort. Sempre porta l’uniforme clàssic de majordom, i es posa corbatí i barret fort quan surt al carrer.