Pedro Pico y Pico Vena

Autors: Azagra.

País: Espanya

Origen: El Jueves n.º 385 , 10/10/1984

Desaparició: El Jueves n.º 996 , 26/06/1996

Enllaços: Azagra, el espacio tonto, El Periódico, Rebelion.org, Tebeosfera, Wikipedia,

Articles:

Entrevista con Azagra. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1990

Bibliografia:

Azagra. Los jueves al sol. Pedro Pico y Pico Vena. Cornoque (Malavida). Zaragoza. 2017

Riera Pujal, Jordi. El Jueves. 40 años. . RBA libros. Barcelona. 2017

Cuadrado, Jesús. Atlas español de la cultura popular. De la historieta y su uso. . Editorial Sinsentido. Madrid. 2000

Azagra, Carlos. Pendones del humor. Pedro Pico y Pico Vena. n.º 14, 20, 32, 44, 56, 67, 81, 94, 106 y 127. El Jueves. Barcelona. 1986-1996

Pedro Pico y Pico Vena

Pedro Pico y Pico Vena és una sèrie d’historietes del dibuixant Carlos Azagra i una de les mostres més destacades del seu univers particular, un món plagat de tribus urbanes amb les seves mil i una banderes i consignes. Pedro Pico, un punk, i Pico Vena, un skin, representen les noves tribus urbanes que van cobrar força durant els anys 80. Per les pàgines d’humor salvatge i iconoclasta hi passen heavies, hippies, punks, skins i rockers. Als seus inicis, Pedro Pico i Pico Vena viuen de borratxera en borratxera i de baralla en baralla, transiten per la vida sense treballar, cometent petits furts o vivint dels seus pares. Són una paròdia de la joventut de barri dels anys vuitanta, desencantada i descreguda de la política, contrària als poders establerts i preocupada només per anar de bars i barallar-se amb altres grups urbans sense que la seva filiació política quedi gaire definida, deixant de banda el seu enfrontament amb els moviments neofeixistes.

Amb el temps, l’activisme polític d’Azagra, sempre col·laborador amb les iniciatives socials i vinculat als moviments àcrates, va deixant-se notar, i a la sèrie hi apareixen reivindicacions polítiques (contra l’OTAN, per exemple) i qüestions com l’objecció de consciència o les cases okupes, sempre dins d’un clima de caos, anarquia i salvatgisme propi de la sèrie. Els personatges s’involucren en moviments anarquistes i llibertaris, i participen en manifestacions on provoquen el caos i s’enfronten a la policia. La música sempre té un paper important: als primers lliuraments, l’autor fins i tot recomana cançons com a banda sonora per a les pàgines.

La sèrie, que representa un bon retrat dels grups juvenils de barri, va acabar després de gairebé dotze anys. Segons el propi Azagra, el seu final va ser degut a la baixa posició que ocupava a les habituals enquestes de popularitat entre els lectors de El Jueves. Després del final, Azagra va recuperar els personatges més veterans en forma de cameos o amb noves histories, com la que va aparèixer a la revista Malavida, o a l’àlbum Pedro Pico y Pico Vera. Los jueves al sol.

Publicacions: El Jueves, Malavida

Personatges

Pedro Pico
Un dels protagonistes de la sèrie, un punk que amb el pas dels anys es converteix en un activisme llibertari i àcrata.

Pico Vena
El coprotagonista, un skin antisistema, amic de Pedro Pico i company de totes les seves aventures.

Compartir