Azagra
Azagra

Nom real: Juan Carlos Azagra García

Naixement: Morón de la Frontera (Sevilla, Espanya) 18/09/1957.

País: Espanya

Enllaços: El bloc de l’autor, Lambiek, Salò, Vidas, Vikipèdia,

Articles:

Humor, pedagogía i denúncia. Xavier Roca. El Punt Avui. 2015

Una historia de ficció que supera la realitat. Xavier Castillón, Núria Santiago. Presència. 1992

Entrevista con Azagra. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1990

Bibliografia:

Riera Pujal, Jordi. El póster de El Jueves. . RBA libros. Barcelona. 2021

Viñuales; Azagra; Revuelta. TBO Labordeta. . GP ediciones. . 2018

Azagra. Los jueves al sol. Pedro Pico y Pico Vena. Cornoque (Malavida). Zaragoza. 2017

VV.AA.. Estoy hecho un cocinicas. . Editorial Cornoque. Zaragoza. 2014

Riera Pujal, Jordi. El còmic en català. Catàleg d'àlbums i publicacions (1939-2011). . Ediciones Glénat. Barcelona. 2011

Cuadrado, Jesús. Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000). 2 volúmenes. Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez. Madrid. 2001

Roglan, Joaquim. Revistes d'humor a Catalunya 1972-1992. Col·lecció vaixells de paper, 20. Col.legi de Periodistes. Barcelona. 1996

Azagra

Tot i que va néixer a Morón de la Frontera (Sevilla), en realitat es va criar a Saragossa i va ser allà on va tenir les seves primeres experiències com a dibuixant a les revistes Andalán (que, en l'antic idioma aragonès, significa “Endavant”) i El Pollo Urbano, del col·lectiu Zeta.

L’any 1977 va arribar a Barcelona, on va estudiar Belles Arts. Aviat va connectar amb el grup Butifarra, comandat per Alfons López, i va col·laborar activament amb la revista Butifarra! i amb Cul de Sac. També va entrar en contacte amb el món de les reivindicacions veïnals, per a les quals va dibuixar diversos cartells. L’any 1980 es va traslladar a viure a Santa Coloma de Gramenet i va dibuixar a Makoki i a El Víbora. En aquesta època, a causa d’un dibuix vinculat al sindicat de la CNT, va estar a punt d'ingressar a la presó.

Col·laborava en diverses publicacions i el 1984 va començar a dibuixar per a El Jueves la seva sèrie més famosa, Pedro Pico y Pico Vena, que van ser els seus personatges més populars juntament amb Ovidio, el vicioso del vidrio, i que van tenir una vida molt llarga en diverses publicacions. També dibuixa per a TMEO, segueix dissenyant cartells i realitza altres col·laboracions per a diverses associacions veïnals.

Dibuixant i activista implicat en molts moviments polítics o sindicals d’esquerres, és un dels fundadors del Saló del Còmic Social que es celebra cada any des de 2010 a Santa Coloma de Gramenet. El saló es una plataforma cultural sense ànim de lucre que serveix per construir ponts de contacte entre els moviments socials i el món de la historieta.

Principals publicacions: Ajoblanco, Amaniaco, Andalán, Avui, Balalaika, Butifarra!, Cul de Sac, Diario de Barcelona, El Gallo de Morón, El Jueves, El Periódico de Catalunya, El Pollo Urbano, El Triangle, El Víbora, Gramenet 2000, H Dios O, La Barrila, L'Arlot, Makoki, Mas Madera, Puta Mili, TMEO, Vulvovaginitis pustulosa, Zeta.

Principals sèries:  De derrota en derrota hasta la victoria final (Cul de Sac, 1982), En la barra (Makoki, 1983), Grandes hechos del mundo moderno (Makoki, 1982), ¡Oido, barra! (Mas Madera, 1990), Ovidio, vicioso del vidrio (Makoki, 1989), Paco Jeta (Puta Mili, 1997), Pedro Pico y Pico Vena (El Jueves, 1984-1996),  Rockevillas del Arroyo (Makoki, 1989).

 

Compartir