El Víbora

Origen: 12/1979

Desaparició: 01/2005

Numeració: 300, entre números ordinaris i extraordinaris. Apart de diversos números especials fora de numeració.

Mides: 27x20 cm.

Format: Revista

Editor: Ediciones La Cúpula

Idioma: Castellà

País: Espanya

Periodicitat: Mensual

Enllaços: Cugat.cat, Revistas de cómics, RTVE, Tebeosfera, Tebeosfera. Cosas de tebeos , Viquipèdia,

Entrevistes:

Entrevista con dos grandes historietistas contraculturales, Gallardo y Mediavilla. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1982

Entrevista con Max. Es un clásico underground español. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1982

Entrevista con uno de los padres del cómic underground español, Nazario. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1982

Miguel Ángel Gallardo en Tenerife. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1985

Articles:

“Cul de Sac”, intent de fer un còmic adult en català. Aurora Puigmadrona, Ferran Toutain. Avui, Barcelona. 1982

Adéu a un clàssic. Xavier Roca. Avui. 2010

Calonge, en personal. Roser Pintó, Antoni Guiral. Biblioteca de Catalunya. 2019

Cesc: “La censura ha servit per a saber-la afrontar”. Mercè Ibartz. Avui. 1981

Chomp, plaf, rumble, antología de la onomatopeya: El Víbora. Ramoncín. Fan Comic, Toutain editor, Barcelona. 1985

Crítica social e historia. Los cómics. Carmen García Moya. Triunfo, Madrid. 1981

Entrevista con Azagra. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1990

Entrevista con Kim, creador de “Martínez el facha”. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1990

Gallardo, cronista d’una societat marginal. Lluís Solà i Dachs. El Noticiero Universal, Barcelona. 1983

Grafismos de moda y alta costura. Javier Coma. Totem, número 63. 1985

Horacio Altuna: “El còmic espanyol no segueix la realitat”. Xavier Cester. Avui, Barcelona. 2004

Jordi Ojeda, “Los cómics deben tener su sitio en las bibliotecas”. Jordi Manzanares. Diari de Terrassa. 2011

Kim. Joan Pieras. 1997-2006 La Massana Còmic Andorra, Comú de La Massana. 2006

L’actualitat de la nostra historieta. Pepe Gálvez. El Món, número 172. 1985

Manel Fontdevila. Joan Pieras. 1997-2006 La Massana Còmic Andorra, Comú de La Massana. 2006

Manel Fontdevila, reflexiones de un marciano. Juanjo el Rápido. Guia del Saló Internacional del Còmic de Barcelona, Ficomic. 2005

Martí. Ferran Riera. Rock In’, número 3. 1985

Max, l’underground com a començament. Lluís Solà i Dachs. Hoja del Lunes, Barcelona. 1982

Onliyu, el ombrigo de tantas cosas. Ferran Riera. Rock in′, número 2. 1985

Quan el còmic creix. J. Vidal, M. Miralles. El Punt Avui. 2013

Tinta contra bales. Jaume Vidal. El Punt. 2011

Bibliografia:

Pons, Álvaro; Porcel, Pedro; Sorní, Vicente. Viñetas a la luna de Valencia (1965-2006). . Edicions de Ponent. València. 2006

Lladó, Francesca. Los Comics de la Transición. Colección Viñetas nº 3. Ediciones Glénat. Barcelona. 2001

Cuadrado, Jesús. De la historieta y su uso. . Ed.Sinsentido. Madrid. 2000

Quintana, Àngel. El verí del còmic. El Víbora compleix 10 anys. Presència. 4 de febrer. Girona. 1990

Solà i Dachs, Lluís. Max, l'underground com a començament. Hoja del Lunes, Dibuixants d'ara. 2 d'agost. Barcelona. 1982

El Víbora

El desembre de 1979 va sortir a Barcelona una revista especial. Era mensual, de força contingut (68 pàgines) i especialitzada en un gènere llavors poc conegut: el còmic underground, que a mitjans dels anys setanta del segle passat començava a fer furor. La revista (que en un principi es va pensar a titular-la Goma 3, el cómic de los supervivientes) era una creació de Josep Maria Berenguer (1945-2012) que, a casa seva a la Floresta, va idear aquesta revista que va trencar amb tots els formalismes existents fins aleshores aplegant una sèrie de joves dibuixants com Nazario, que va dibuixar la primera portada i va crear el detectiu travestit Anarcoma), Max (Francesc Capdevila), que hi dibuixava la sèrie Peter Pank, Gallardo i Mediavilla, Alfredo Pons, Martí i Sento. A mitjans dels 80 s'hi va incorporar Jaime Martín i als 90, Mauro Entrialgo, Miguel Ángel Martín, Álvarez Rabo i Hernán Migoya, sense oblidar un japonès que aleshores començava, Yoshihiro Tatsumi, pioner del Gekiga un estil de manga adult més dramàtic.

També van publicar còmic underground americà del pioner del gènere Robert Crumb i de Gilbert Shelton, Peter Bagge, dels germans Jaime i Beto Hernández i dels francesos Martin Veyron i René Pétillon, sense oblidar altres autors com Ralph König o Carlo Hart.

Del primer número se'n va fer una edicició de 24.000 exemplars que va tenir èxit, la qual cosa va obligar a augmentar-la fins a estabilitzar el tiratge en uns 40.000 durant els anys 80, moment àlgid de la popularitat d'aquesta mena de publicacions. Sembla que a partir de l’intent de cop d’estat del 23-F a Espanya les vendes es van disparar fins als 80.000, però a principis dels noranta les vendes rondaven els 30.000 exemplars.

Al número 49 d’El Víbora s’hi recollien unes amables paraules publicades a El Correo Catalán (1-1-1983) “El Víbora, còmic que ha reunido a marginados, borrachos y prostitutas de la Barcelona olvidada”. Certament la revista sentia una especial predilecció per retratar els ambients sòrdids i per temes com el sexe, les drogues i el rock and roll. Els autors afirmaven que retrataven el món que els envoltava, però sense intentar reflectir el dia a dia de la política de l’època. Pels temes que tocava, on es venia millor la revista era a les grans ciutats com Barcelona i Madrid. La “línia xunga”, com es va arribar a definir l’estil Víbora, semblava que estava en lluita amb els estils més diàfans i “moderns”, l’anomenada “línia clara” on durant els anys vuitanta es va aixoplugar revistes com Cairo.

Als anys 90 va començar la decadència d'aquest estil i d’unes temàtiques ja molt esgotades, van desaparèixer altres capçaleres i El Víbora va veure com les seves vendes baixaven dràsticament. Quan només es venien uns 6.000 exemplars es van veure obligats a tancar, i de la seva existència en queda el record material de molts dels seus còmics reeditats en àlbums per Ediciones La Cúpula.

Principales col·laboradors: Alvarez Rabo; Bagge, Peter; Boada; Burns; Calonge; Crumb, Robert; Das Pastoras; Entrialgo, Mauro; Hart, Carlo; Hernández, Jaime i Beto; Gallardo; Gotlib; König, Ralph; Martí; Martín, Jaime; Martín, Miguel Angel; Max (Francesc Capdevila); Mediavilla; Mingoya, Hernán; Montesol; Muñoz; Nazario; Onliyú; Pamies; Pepichek; Petillon, René; Pons; Roca, Paco; Rodolfo; Roger; Rosanas, Ramon; Sampayo; Sento; Shelton, Gilbert; Tatsumi, Yoshishiro; Veyron, Martin.

Principals sèriesAnarcoma (Nazario); Anton Makassar (Swarte); Canalla (Andreu Martín, Nacho Balaguer); Cartas del manicomio (Beà); Claudio Cueco (Daniel Torres); Comedia de costumbres (Bill Griffith); Cul Hito, Detective Enano (Art Spiegelman); Don Vito (Montesol); El cerdo Edmundo (Martin Veyron,Jean-Marc Rochette); El decibelios (Gotlib); El hombre invisible (Jean-Marc Rochette), Emili (Roger); Fraudes famosos (Kim Deitch); Fred Falo (Willem); Gustavo (Max); Internas (Marta Guerrero, Alfredo Pons, José Luis Galiano); Jack Palmer  (Pétillon); Las aventuras de Fat Freddy's Cat (Gilbert Shelton); Los Garriris (Mariscal); Los sueños del Niñato (Gallardo, Mediavilla); Mundo curioso (Sento); Pasiones venéreas (Pons); Peter Pank (Max); Ranxerox (Stefano Tamburini,Tanino Liberatore); Taxista (Martí Riera); Yonquis del espacio (Gallardo, Mediavilla).

Compartir