Paco Alcázar

Paco Alcázar és un autor que ha generat un món propi en el qual es mouen personatges malaltissos però carismàtics, immersos en un humor negre i surrealista. Els seus còmics tenen també la virtut de ser directes, concisos i clars; habitualment, no deixen indiferents a ningú. Va començar publicant a principis de la dècada dels noranta del segle passat a fanzines i produccions alternatives de petites editorials, amb obres arriscades i molt personals recopilades en el llibre Daño gratuito (2010). El 2002, i al costat de Miguel B. Núñez i Miguel Brieva, va dirigir ​​la revista Recto, una publicació alternativa i experimental. Una mica abans, a finals del 2001, Paco Alcázar va començar a publicar una sèrie a El Víbora, Mecanismo blanco, que va escriure i dibuixar fins al tancament d’aquesta popular revista al desembre de 2004. Molt poc després, al març de 2005, va crear per al setmanari El Jueves la sèrie Silvio José, el buen parásito, en què sense perdre la seva personalitat com a autor incideix en la seva molt particular visió crítica del món, en aquesta ocasió vehiculada en personatges socialment inadaptats. També ha col·laborat amb les seves tires, historietes i il·lustracions a publicacions com Rolling Stone, MAN, Mondosonoro, Nosotros Somos Los Muertos, El Manglar (on va desenvolupar la seva sèrie La prisión portátil), Rockdelux, Cinemanía o El País Semanal. A part dels toms recopilatoris de Silvio José, ha publicat llibres i quaderns com El manual de mi mente (2008), Rojo (2012), La industria de los sueños (2012) o Huracán de sensatez (2013).

L’altra faceta creativa d’Alcázar és la música, terreny en el qual porta en actiu des de principis dels anys noranta. Va començar formant part del grup Henderson Faith fins que el 1994 va començar a gravar la seva pròpia música (barreja de pop, noise, rap i altres estils), amb el nom de Funnier than Suicide. També ha col·laborat amb altres bandes, com D Members o Hell Brains, i al costat de Miguel B. Núñez, el seu amic també historietista, va formar el duo Humbert Humbert. Un altre dels seus projectes en solitari és Los Super-Asesinos, nom que Alcázar utilitza per gravar música més ambiental, de so molt “cinematogràfic” i amb reminiscències del jazz. Una de les seves últimes formacions (que Alcázar qualifica de “no-grup”) és Van Delay, amb la que ha gravat discos com The Romantic Spectrum o Objetos de poder.

Al juny de 2014 va sorgir un conflicte amb l’empresa editora d’El Jueves.  RBA, propietària de la capçalera, va retirar una portada en què es feia referència al canvi de monarca. La portada estava dibuixada pel Manel Fontdevila i representava la figura del rei passant al seu fill una corona plena d’excrements i mosques. L’autor, entre d’altres col·laboradors de la revista, va considerar la retirada un acte de censuda per part de l’empresa i va abandonar la seva feina a El Jueves. Juntament amb els altres col·laborados que van renunciar a seguir en el setmanari, Alcázar va fundar la revista satírica mensual digital Orgullo y Satisfacción. El juny de 2014 va començar a dibuixar també a la revista Mongolia.

Publicacions: Arrrebato, Mono Gráfico, Recto, El Víbora, NSLM, Rolling Stone, 40, MAN, Rockdekux, Cinemanía, El Jueves, El País Semanal, Blab!, El Manglar, Usted, ¡Caramba!, Mondosonoro.

Sèries: Mecanismo blanco, Silvio José, el buen parásito.