Carlös

Carlos Areces, conegut com a Carlös en la seva faceta d’humorista gràfic, és un còmic, dibuixant, actor, animador i músic nascut a Madrid. La seva afició per la caricatura ja era present en els seus anys d’escola, quan es dedicava a vendre dibuixos dels seus professors a l’hora del pati. Se’n va anar a Cuenca a cursar la carrera de belles arts, i va iniciar la seva carrera artística auto-editant dos contes infantils il·lustrats: Chechu se caga de miedo i Vamos a contar cosas cochinas. A partir del 2001 va col·laborar als fanzines Frenzy, Cabezabajo, Buen Provecho i a la revista juvenil Mister K.

En la seva faceta d’actor es va donar a conèixer gràcies a la sèrie d’esquetxos La Hora Chanante de Paramount Comedy. En aquesta sèrie va desenvolupar també una secció d’animació anomenada Minutos musicales. Més tard, la sèrie va passar a emetre’s a la 2 de TVE sota el títol de Mucachada Nui. La devoció que sent per l’actriu Angela Lansbury es va veure reflectida a la secció d’animació que va preparar per a la nova etapa del programa, Los Klamstein, en què va posar a l’actriu com a àvia de la família protagonista. Aquesta sèrie és un reflex de l’humor absurd, escatològic i surrealista que veurem també en els seus treballs en paper. Ha participat, a més, a les sèries d’humor Museo Coconut i Plutón BRB Nero. Va fer el salt al cinema amb Spanish Movie el 2009 i un any més tard va protagonitzar Balada triste de trompeta, on va obtenir molts reconeixements a la seva interpretació. El podem veure actuar en altres pel·lícules com Anacleto, El Gran Vázquez o Las brujas de Zugarramurdi. També va fer una incursió en el món de la música quan, juntament amb Aníbal Gómez, va formar el grup de subnopop Ojete Calor.

Com a humorista gràfic va començar a treballar per a la revista El Jueves desenvolupant una sèrie fixa anomenada Ocurrió cerca de tu casa composada per gags de temàtiques diverses. Els seus primers treballs en aquesta publicació van ser compilats per RBA Ediciones, i li van fer guanyar el premi Josep Toutain al millor autor revelació al Saló Internacional del Còmic de Barcelona (2007). Per a El Jueves va desenvolupar també la secció Garrote Vil (fins al 2011), on proposava una vinyeta al públic, que havia d’afegir l’acudit al peu i, finalment, la secció Las bonitas escenas estivales del tío Carlös.

L’humor absurd i molt negre d’Areces tenyeix tots els mitjans on ha treballat. Es nodreix de referents com els Monty Python, Larry David, Matt Groening o l’escola Bruguera. Té predilecció pels jocs de paraules, els acudits escatològics i els personatges fora de context.

El seu estil de dibuix segueix la línia del cartoon americà, carregat de color, de contorns gruixuts i personatges amb enormes ulls expressius que recorden els de la sèrie d’animació nord-americana Ren y Stimpy de John Kricfalusi, i a l’estil d’altres autors de la cadena Cartoon Network. Entre les seves influències cita a artistes com Charles Addams, Gary Larson, Franquin, Chris Ware o Ibáñez.

El 2009 va rebre el premi Ivà al millor historietista professional i va realitzar ¡Hot Dog!, una versió animada dels gags que va elaborar per a El Jueves y Mister K. Actualment col·labora de manera habitual en la revista La Gran Ilusión, publicada pels cinemes Renoir, amb la secció Anoche soñé que volvía a Manderley… i a la revista de cinema Fotogramas, on hi té una secció fixa anomenada Los híbridos de Carlös.

Publicacions: Artefactum, BF (Buenafuente), Buen Provecho, Cabezabajo, Cálico, Electrónico, Channel Partner, Circulando, Diagonal, El Jueves, El Manglar, El Planet, Fotogramas, Frenzy, La gran ilusión, La Guía del Cómic, Micromadrid, Mister K, Monográfico, Público, Tupataleta, Una grandiosa espina.

Sèries: 6 flashes de magnesio (Mister K, 2004), Anoche soñé que volvía a Manderley… (La Gran Ilusión, 2004), Cosas infames (Mister K, 2004), Flashes de magnesio (El Jueves), Garrote Vil (El Jueves), Los híbridos de Carlös (Fotogramas, 2009),Ocurrió cerca de tu casa (El Jueves, 2004).