Silvio José, el buen parásito

Silvio José Pereda és un “quarantí” que viu pràcticament tancat en un pis que comparteix amb el seu pare. Viva essència del parasitisme, no té cap intenció de treballar i sempre frustra els intents del seu progenitor en aquest sentit. Neuròtic i obsessiu, tiranitza al seu pare i centra la seva vida en un peculiar règim que va establir als 8 anys (“filet amb patates, ous ferrats amb `somriure´ de quètxup, pizza `Ranchera´ de la marca Crudesa i salsitxes `Chisparritas´ per sopar”) i en la seva afició pels videojocs de la II Guerra Mundial. Silvio José, el buen parásito és una sèrie coral que, a més dels dos personatges esmentats, afegeix un llarg elenc de secundaris: Federico Tejada, el seu veí i amic de la infància, un altre “cuarentón” alienat que segueix al peu de la lletra les opinions del seu Geyperman; el pare de Federico, ferotge empresari que veu al seu fill com un obstacle per a la vida sexual amb la seva nova dona de 19 anys; Sebastià Cubero, l’obsessiu professor d’autoescola; Sergio, el veí que domina la informàtica; el doctor De la Cuadra, un psiquiatre que odia als seus pacients, i la mare del protagonista, que va abandonar a la família però torna de tant en tant, depenent del període anímic en què es trobi.

Tots aquests personatges componen un univers que desencadena la part més negativa de l’ésser humà, conformant una comèdia negra carregada d’ironia i causticitat però també de crítica social. Respecte a aquest punt, el mateix Alcázar, en una entrevista realitzada per infame&Co a la web www.bilbao24horas.com el 2013, assegura: “Sí, hi ha autors que són capaços de mostrar tot el ventall dels sentiments humans, però jo des del principi vaig decidir especialitzar-me en la negativitat. Com a lector i com a espectador, sempre m’han agradat els autors que tenen una visió molt personal de les coses, més que els `tot terreny´... Jo sempre intento portar al meu terreny tot el que faig, no només el meu treball més personal. El per què de centrar-me en el negatiu probablement l’hauria de respondre un psiquiatre, no estic segur de les raons. Suposo que és la meva visió de la vida, sóc algú majorment fatalista però sempre intento conservar el sentit de l’humor”.

Personatges

El doctor De la Cuadra
Psiquiatra del protagonista.

El pare de Silvio José
Un home afable que cedeix a tots els capricis del seu fill.

Federico Tejada
Un dels millors amics del protagonista, un desequilibrat que viu esclavitzat pel seu Geyperman.

La mare de Silvio José
Una dona trastornada que acostuma canviar d'orientació sexual.

Sebastián Cubero
Professor d'autoescola obsessionat amb la poesia infantil i físicament molt semblant a Adolf Hitler.

Sergio
Un veí expert en informàtica.

Silvio José
Un home dèspota, gandul i neuròtic.