Gallardo

El 1977 va crear, inspirat en un relat breu de Felipe Borrallo titulat "Revuelta en el frenopático", el personatge Makoki per a la revista musical Disco Exprés des d'on va passar, al tancament d'aquesta, a Star i Bésame Mucho. Un any després va passar a col·laborar amb l’Equip Butifarra i a partir de 1979 les seves historietes van aparèixer a la revista El Víbora. Amb guions de Juanito Mediavilla va desenvolupar les aventures dels personatges de La Basca, en un to de costumisme matusser amb tocs d'humor, sense la presència de Makoki i amb el protagonisme d’El Niñato. Makoki va reaparèixer a les pàgines d’El Víbora anys després, a la historieta Fuga en La Modelo, amb guions de Mediavilla. En aquesta època el seu grafisme estava molt influenciat per l'estil d'E.C. Segar, el creador de Popeye.

A principis dels anys vuitanta va començar a desenvolupar un grafisme més personal. Així, el 1981, i per a la publicació mensual Cairo, va realitzar en solitari la sèrie Pepito Magefesa, que parodiava reportatges sobre la cultura popular i incloïa aparicions esporàdiques de personatges clàssics de la historieta. Un any més tard va dibuixar per a El Víbora, amb Mediavilla, l'àlbum OTAN sí, OTAN no, i després, en solitari, Los sueños del Niñato, una obra plena de recursos i referències gràfiques que il·lustrava els malsons que li provocava al personatge l'abstinència de l'heroïna. El 1982 l'editor de El Víbora va llançar al mercat una revista més enfocada al gènere d'humor titulada Makoki (i dirigida per Gallardo i Mediavilla en els seus inicis) i en la que van publicar la historieta Makoki en NiuYors. A mitjans dels anys vuitanta va realitzar per a El Víbora diverses historietes protagonitzades per un nou personatge, Perro Nick, on la sèrie negra es va convertir en l'element referencial, tractada amb un to paròdic que derivava cap a l'absurd, i on el grafisme hi destacava com un exercici d'estil amb el color en la tècnica del gouache.

Perico Carambola, sèrie que satiritzava sobre el món de la premsa rosa i que dibuixava amb guions d'Ignacio Vidal-Folch, va aparèixer el 1985 a Complot! (revista que no va passar del primer número) i després el 1986 al TBO de Bruguera, però la major part dels seus lliuraments es van publicar al suplement estiuenc del diari La Vanguardia de 1994. Buitre Buitraker, falangista, drogoaddicte i un fan de les pel·lícules porno, era un personatge que havia aparegut el 1981 a El Víbora i que va ser reprès el 1991 per Gallardo, amb guions propis i amb la col·laboració gràfica de Vadillo, per al diari ABC, on va tenir-hi una tira setmanal durant tres anys.

El 1994, per a la revista Viñetas i amb guió d'Ignacio Vidal Folch, va dibuixar Roberto España y Manolín que, a partir de la paròdia de Roberto Alcázar y Pedrín (personatges d'historieta d'aventures molt populars durant els anys de postguerra), satiritzava sobre la política espanyola dels noranta. En un to més proper a l'autobiografia i amb un grafisme ja molt madur, Gallardo va publicar el 1998 Un largo silencio, una novel·la gràfica dramàtica que plasmava gràficament els records del seu pare sobre la Guerra Civil espanyola. En aquesta mateixa línia, el 2006 va aparèixer el quadern gràfic de viatges Tres Viajes i el 2007, amb el mateix estil sintètic i lleuger, María y yo, obra que narrava unes vacances amb la seva filla i en què ens apropava a la realitat de l'autisme que pateix la Maria.

L'any 2009 va publicar, amb Paco Roca, Emotional World Tour, on explicaven conjuntament anècdotes relacionades amb la promoció dels seus últims còmics: Arrugas i María y yo respectivament. Des de l’any 2012 col·labora amb la revista satírica Mongolia. Miguel Gallardo va guanyar el Gran Premi pel treball de tota una vida al Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2014.

Publicacions: ABC, Bésame mucho, Butifarra!, Cairo, Complot!, Disco Exprés, El País, Semanal, El Víbora, Fotogramas, Hara-Kiri, Herald Tribune, La Vanguardia, Madriz, Makoki, Mongolia, New Uork Times, New Yorker, Nosotros Somos Los Muertes, Onza, Público, Rambla, Rock Comix, Star, TBO (4ª época), TMEO, Tretzevents, Viñetas.

Sèries: Buitre Buitraker (ABC, 1991), La Basca (con Mediavilla, El Víbora, 1979), Lo sueños del Niñato (con Mediavilla, El Vïbora, 1988), Makoki (Disco Exprés, Star, Bésame Mucho, Makoki y El Víbora, 1977), Pepito Magefesa (Cairo, 1981), Perico Carambola (con Ignacio Vidal-Folch, Complot!, TBO, 4ª etapa y La Vanguardia, 1985), Perro Nick (El Víbora, 1986), Roberto España y Manolín (con Ignacio Vidal-Folch, Viñetas, 1994).