Butifarra!

Origen: 15/06/1975

Desaparició: 1979

Numeració: 22 números amb a butlletí/fanzine (8-12 pàgines), 12 números com a revista

Mides: 27x21 cm

Format: Revista

Editor: Asociación Nacional de la Comunicación Humana y Ecología (ANCHE)

País: Espanya

Enllaços: Blog de Carlos Azagra, Humor a l'Art, Tebeosfera (equip butifarra), Tebeosfera (fitxa fanzine), Tebeosfera (fitxa), Wikipedia,

Entrevistes:

Alfons López. Entrevista a un dibuixant compromès. Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2021

Alfonso López. Entrevista a un dibujante comprometido. Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2021

Enrique Ventura, un creador polifacètic. Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2021

Enrique Ventura, un creador polifacético. Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2021

Entrevista con dos grandes historietistas contraculturales, Gallardo y Mediavilla. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1982

Entrevista con Max. Es un clásico underground español. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1982

Historieta: Entrevista con Alfonso (Es el director de Butifarra). Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1977

Articles:

“Cul de Sac”, intent de fer un còmic adult en català. Aurora Puigmadrona, Ferran Toutain. Avui, Barcelona. 1982

Humor, pedagogía i denúncia. Xavier Roca. El Punt Avui. 2015

Max, l’underground com a començament. Lluís Solà i Dachs. Hoja del Lunes, Barcelona. 1982

Ricard Soler, l’humor sorprenent. Lluís Solà i Dachs. Hoja del Lunes, Barcelona. 1982

Si los curas y frailes supieran. Antología de la caricatura anticlerical per Jaume Capdevila. Tardor de 2010. . . 2010

Tinta contra bales. Jaume Vidal. El Punt. 2011

Una historia de ficció que supera la realitat. Xavier Castillón, Núria Santiago. Presència. 1992

Bibliografia:

Lladó, Francesca. Los Comics de la Transición. Colección Viñetas nº 3. Ediciones Glénat. Barcelona. 2001

Martín, Antonio. Entrevista con Alfons López. Bang!. 13. Gelpi, Barcelona. 1977

Butifarra!

Sota la denominació genèrica d’Equip Butifarra s’hi va aglutinar un grup canviant de dibuixants i guionistes encarregats de llençar la revista Butifarra!, una publicació underground satírica, socialista i crítica de marcat contingut polític i social. El seu primer número va aparèixer el juny de 1975, no com a revista en el sentit estricte de la paraula sinó com a butlletí de l’Associació Nacional de Comunicació Humana i Ecologia (ANCHE). En aquell moment, la seva aparença era més aviat la d’un fanzine.

Des dels seus inicis, Butifarra! va posar una atenció especial en les reivindicacions veïnals a la ciutat de Barcelona i les ciutats de la seva àrea metropolitana. Sota el seu títol expressiu i provocador, Butifarra! es va professionalitzar el novembre de 1977 i va passar a convertir-se en una capçalera publicada per Iniciativas Editoriales, S.A. En aquesta segona època, la revista la va dirigir inicialment Iván Tubau (autor d’alguns llibres sobre l’humor gràfic) i, més endavant, José Luiz Gómez Mompart.

En l’aspecte formal, en aquell moment Butifarra! va créixer en nombre de pàgines i va incorporar el color a les seves cobertes, tot i que no va perdre el seu esperit combatiu. Ho demostra el fet que, en el darrer número de la segona època, el 13, la revista s’acomiadava definint-se com “un tebeo dirigit a defendre la lluita de les classes populars”. Aquesta època va començar amb un número dedicat a la crisi (amb portada de Carlos Giménez) i va acabar amb un número dedicat a la prostitució. Altres temes que van tractar van ser la delinqüència, l’església, el feixisme quotidià o l’escola pública versus la privada. Alfonso López ha comentat en alguna entrevista que a la revista s’hi feia periodisme gràfic. Alguns dibuixants es desplaçaven fins als barris per parlar amb els veïns per tal de traslladar les seves problemàtiques a la revista en forma d’historieta o de vinyeta satírica.

Entre els col·laboradors de Butifarra! s’hi compten Francisco Pérez Navarro, Ricard Soler, Azagra, Mediavilla, Gallardo o Max entre d’altres, però sense signatura. Com recorda Azagra al seu blog (en una entrada del 3 d’octubre de 2008), “A l’equip teniem el costum de no signar els dibuixos i posar, de manera col·lectiva, Equip Butifarra! Érem així de fatxendes”.

Es calcula que la seva tirada va arribar a ser de 10.000 exemplars, però això no va ser suficient per mantenir la revista i l’equip, ofegat pels deutes, va decidir abandonar el format de la revista i la va mantenir viva a través d’una col·lecció d’àlbums sense periodicitat regular (ja s’havien publicat amb anterioritat edicions monogràfiques sobre temes d’actualitat ciutadana). Aquests àlbums es van estrenar amb El urbanismo feroz (1979), una defensa de l’ecologia i un al·legat contra l’especulació derivada del totxo i l’avenç implacable de les excavadores que obren el camí per a fer nous edificis. L’àlbum està editat d’una forma força barroera, fins al punt que l’equip es va disculpar a través de l’editorial: “Esperem que el proper número (...) ens surti millor”. Aquest àlbum compta amb la col·laboració d’autors com Dino (Raf), Vaquer o El Cubri. Aquell mateix any va aparèixer un segon àlbum, La publicidad, editat, com l’anterior, pel segell Iniciativas Editoriales, i l’any següent es va publicar La Familia (bien, ¿y usted?), en aquest cas publicat per Ediciones de la Torre, amb una portada obra dels germans Tha i T.P. Bigart (Joan Tharrats).

L’Equip Butifarra va llançar la revista Cul de Sac l’abril de 1982 a través de l’editorial Saco Roto, així com un número especial per celebrar el desè aniversari del col·lectiu el 1985. Finalment, el 1986, Alfonso López es va encarregar de dirigir la revista Más Madera! de l’Editorial Bruguera (que es trobava a punt de fer fallida), i per fer-ho va tornar a recórrer a l’Equip Butifarra.

Principals col·laboradors: Adolfo Usero, Alfons López, Antonio Martín, Carlos Azagra, Carlos Gimenez, Cuixart, Dino, El Cubri, Francisco Pérez Navarro, Gallardo, Gordillo, Ivan Tubau, Juanjo Sarto, L’Avi, Maria Carme Vila, Max, Mediavilla, Montse Clavé, Rafael, Vaquer, Ricard Soler, T.P. Bigart, Tha, Ventura.

Compartir