Alfonso López

A finals dels anys seixanta es va traslladar de Lleida, la seva ciutat natal, a Barcelona amb un objectiu clar: ser un professional de l’historieta i de l’humor gràfic. Aviat va començar a col·laborar en publicacions editades en català com Oriflama i Patufet, o en castellà com Diario de Lleida, TBO, Mata Ratos i Grama. Des dels seus inicis com a humorista, Alfonso López va reflexar en les seves vinyetes els seus dots d’observació sobre la condició humana, la seva innata estupidesa i els efectes devastadors resultants de la mateixa. És un autor conscienciat de les desigualtats que, per mitjà de la ficció, aconsegueix disseccionar la realitat social, política, cultural i mediambiental, i intenta incentivar el lector a que reflexioni i actuï en consequència.

L’any 1975, juntament amb altres dibuixants, va crear la revista satírica Butifarra!, una publicació en què va exercir de director i on ja va expressar plenament les seves preocupacions socials i la seva crítica al sistema polític i econòmic. A finals d’aquesta dècada va col·laborar també amb El Papus o El Viejo Topo. L’any 1980 va col·laborar amb l’Editorial Bruguera, juntament amb Rafel Vaquer, a la sèrie Atasco Star. Va escriure i dibuixar per al setmanari d’actualitat i crítica social en català Cul de Sac (1982), que també va dirigir. La dècada dels vuitanta va ser força fructífera per Alfons López: l’any 1982 va iniciar la sèrie Orgasmos cotidianos amb Bigart, després escrita per Xavi Rova, que va passar per Cul de Sac, El Jueves, Titanic o la publicació francesa Fluide Glacial; per a la revista Rambla va concebre la sèrie Pepa, un personatge que va ser publicat posteriorment a Cimoc; l’any 1984, amb l’equip de Butifarra! i en comandita amb un grup de pedagogs, es va encarregar de la realització gràfica del curs de català Digui-Digui; l’any 1987 va iniciar una sèrie d’estades en diversos països de Centre i Sud-Amèrica com a historietista i director de publicacions; i entre 1989 i 1992 va ser l’autor de la sèrie Paco el ministro per a El Jueves. L’any 1999 va dirigir la publicació Angelitos negros.

Alfonso López va treballar assíduament amb el guionista Pepe Gálvez, amb qui va compartir les mateixes preocupacions socials. Junts van crear les historietes Assassinat a la mesquita (1996), Color café (1998), Silencios, la juventud del Capitán Trueno (2006) y Miguel Núñez. Mil vidas más (2010) i les tires d’humor Expediente exprés (1998) y Segis (2001). També ha treballat amb guionistes com Xavi Roca (Paula, 2005), Manel Fontdevila (Une vie de Saint, 1996) o Andreu Martín (Máxima discreción, 2011). L’any 2002 va iniciar la col·lecció Pasen y vean, on barrejava text, imatges i historietes en llibres d’assaig polític com La globalización (2002), La pobreza no es rentable (2006) i Cambio climático y sostenibilidad (2008). Col·laborador assidu a la premsa diària, publica les seves vinyetes humorístiques a Público Digital, mentre conitnua la seva labor de divulgador i estudiós del món de la vinyeta. També ha realitzat llibres en solitari com Estraperlo y tranvía (2007). Alfonso López ha rebut premis com el Premi Serra i Moret (2005) i el Premi Nacional de Còmic (2011) per Miguel Núñez. Mil vidas más.

Publicacions:  Patufet, Oriflama, Cavall Fort, La Vanguardia, El Periódico, Diari de Barcelona, Cooperació, Avui, Público (edición catalana), Público Digital, Canigó, Mundo, Rambla, Cimoc, TBO, El Papus, Butifarra!, Star, Totem, Fluide Glacial, Cul de Sac, Más Madera!, Angelitos Negros, El Jueves, Titanic, Mata Ratos, Grama, El Viejo Topo, Bruguelandia, Mortadelo, L’Avui dels Supers, Puta Mili, Macabro.

Sèries: Àlex Cunillera, àtic 3a (con Xavi Roca, Avui, 1993), Aníbal i Victòria (con Xavi Roca, La Vanguardia dels Súpers, 1997), Atasco Star (con Rafel Vaquer, revistas de Bruguera, 1980), Expediente exprés (con Pepe Gálvez, Tribuna, 1998), Fuera de juego (con Xavi Roca, El Periódico, 2007), Gessamina y los almogávares (con J. Micó, Guai!, 1987), Orgasmos cotidianos (con Joan Tharrats y Xavi Roca, El Jueves, 1982), Paco el ministro (El Jueves, 1989), Paula (con Xavi Roca, El Periódico, 2000), Pepa (Rambla, 1983), Segis (con Pepe Gálvez, Lluita, 2001), Star Cracks (con Xavi Roca i Rafel Vaquer, L’Avui dels Súpers, 1994).