TBO (1952-1972)

L’agost de 1951 l’empresa Buigas, Estivill y Viña, S.L. va aconseguir finalment els permisos oficials obligatoris perquè la revista TBO pogués aparèixer com a publicació periòdica. Com a conseqüència d’això es va decidir posar fi a la sèrie de 131 quaderns sense numerar que havien anat apareixent des de 1941 per començar una nova època numerada des del número 1, que es va posar a la venda el març de 1952. Cal avisar, malgrat això, que tot i que la inscripció “segunda época” va figurar a tots els números d’aquesta etapa entre el 2 i el 140, la majoria dels col·leccionistes s’hi refereixen com a “tercera època”, car compten com a segona el període anterior sense numerar.

Aquesta tercera etapa, o segona època numerada, com es prefereixi, va ser aquella en què la revista va assolir la seva popularitat més alta, amb una tirada rècord de 350.000 exemplars l’octubre de 1956, encara que també va representar l’inici de la seva davallada. A més, el 1968, poc després del cinquantenari de la publicació, la Real Academia Española va incorporar el terme “tebeo” amb la següent definició: “Revista infantil de historietas cuyo asunto se desarrolla en series de dibujos”. No obstant, al diccionari imprès aquesta entrada no hi va aparèixer fins l’edició de 1981.

Fou també el 1951 quan es va crear el Ministerio de Información y Turismo, del qual depenia la Dirección General de Prensa, que també s’ocupava de les revistes infantils i juvenils. Amb l’excusa de tutelar els drets de la infància, el 1952 es va formar la Junta Assesora de la Prensa Infantil, que el 1954 va passar a anomenar-se Junta Asesora de Publicaciones Infantiles. Paral·lelament a aquesta reorganització administrativa es van començar a promulgar detallades disposicions sobre el contingut d’aquestes publicacions, com les Normas sobre la Prensa Infantil dictades el 21 de gener de 1952 d’acord amb els postulats ideològics del nacionalcatolicisme, reforçades pel decret del 24 de juny de 1955 sobre el mateix tema. Aquestes normes van fer que l’humor de TBO abandonés qualsevol rastre d’ironia o truculència i es tornés més blanc i innocent que mai. La incorporació de Carles Bech com a guionista va contribuir a accentuar aquesta línia, sobretot a partir de la mort de Joaquim Buïgas el gener de 1963.

Curiosament, i a diferència d’altres revistes infantils, TBO comptava amb un percentatge important de lectors adults fidels que no només no van rebutjar la ingenuïtat creixent dels seus continguts sinó que, en certa manera, els van fomentar. Potser de manera inconscient, TBO va passar a buscar més l’aprovació dels pares que la dels fills, i els pares demanaven que la revista no deixés de ser “la de sempre” i es mantingués dins dels límits de la moralitat i el “bon gust”. Si a aquests plantejaments conservadors hi afegim que es partia d’una fórmula d’èxit, no és d’estranyar que l’empresa editora apostés per l’immobilisme i la repetició. I sembla probable que fos en aquesta època quan es va crear la frase despectiva “estar més vist que el TBO”.

Entre els requisits de la nova legislació hi figurava que el director de la publicació havia de tenir carnet de periodista. Per esquivar el problema, la revista va recórrer a Antonio Casas Fortuny, que va exercir el càrrec sobre el paper entre 1955 i 1956, i Joan Sariol Badia, que ho va fer entre 1956 i 1965, encara que cap dels dos va intervenir mai en els continguts de la revista. A la pràctica els qui la van dirigir en aquesta època van ser Joaquim Buigas i Emilio Viña, fins que el fill d’aquest darrer, Albert Viña, va obtenir la titulació requerida i va poder ocupar el càrrec el 1965.

La plantilla d’autors procedents de l’etapa anterior, entre els quals destacava Coll amb cada vegada més protagonisme, es va veure ampliada amb algunes incorporacions com Isabel Bas, que va dibuixar Ana-Emilia y su familia, sèrie protagonitzada per una nena que duia el nom d’una de les filles del director de TBO i que va començar a publicar-se al número 504, Mª Ángeles (filla de Sabatés), Mary (filla d’Urda), Pañella, Nadal, Alfons Figueras, Raf (que sovint signava com a Roldán), José Royo, Alfons López o Bernet Toledano, creador gràfic de la sèrie Altamiro de la Cueva (que va debutar al número 395, datat el 21 de maig de 1965, amb guions de Carles Bech). Un parell d’anys abans s’havia estrenat Josechu “el vasco” de Muntañola (concretament al número 300, del 24 de juliol de 1963). També es van publicar historietes d’alguns dibuixants estrangers com Darrell McClure (La pequeña Annie), Dave Breger (Mister Breger) o Carl Anderson (Enriquito).

Tot i que aquesta etapa es va iniciar amb una periodicitat quinzenal, TBO va passar a ser setmanal a partir del número 295, publicat el juny de 1963. Si en un principi la meitat de la paginació era en color i l’altra meitat en blanc i negre, el 1967, amb motiu del cinquantenari de la revista, va passar a ser meitat en color i meitat a dues tintes. Només un any més tard, TBO va passar a oferir totes les seves pàgines a tot color.

Al número 472, publicat el 1966, es va incorporar a la part superior esquerra de la portada un dibuix de Raf on hi apareixen les cares de sis membres d’una família al voltant d’una portada de TBO, que es va convertir en un dels elements distintius més característics de la revista tot i que durant l’any següent se’l va substituir per un altre del mateix autor que al·ludia al cinquantè aniversari de la publicació. A partir de 1964 els números extraordinaris es van deixar de limitar als almanacs nadalencs i van proliferar els que es dedicaven a temàtiques més diverses. Entre ells hi figuren els dos que es van publicar el 1967 amb motiu dels 50 anys de TBO.

Els editors van decidir posar fi a aquesta etapa al número 789, amb data del 8 de desembre de 1972, per donar pas al nou TBO 2000 una setmana més tard.

Principals col·laboradors: Alfonso (López), Carl Anderson, Ayné, Isabel Bas, A. Batllori Jofré, Carles Bech, Benejam, Bernet Toledano, Blanco, Dave Breger, Joaquim Buigas, Castanys, Coll, Díaz, Donaz, Escobar, Alfons Figueras, Iranzo, M.ª Ángeles, Mary, Darrell McClure, Salvador Mestres, Moreno, Muntañola, Nadal, Nit, Pañella, Raf, José Royo, Sabatés, Serra, Massana, Soriano, Tinez, Urda.

Principals sèries: Altamiro de la Cueva (Joan Bernet Toledano), Ana-Emilia y su familia (Isabel Bas), Aventuras de Dña. Exagerancia (Muntañola), De todo un poco (Urda), Don Jerónimo, jefe de cocina (Raf), Enriquito (Carl Anderson), Morcillón y Babalí (Benejam), Visiones de Hollywood, Joaquinete y su chupete (Antoni Ayné), Josechu “el vasco” (Muntañola), La familia Ulises (Benejam), La pequeña Annie (Darrell McClure), Los grandes inventos de TBO, Los Kakikus (Josep Mª Blanco), Melitón Pérez (Benejam), Mister Breger (Dave Breger).