TBO 2000

El 1972, l’empresa Buïgas, Estivill y Viña, S.L. va arribar a la conclusió que la revista TBO s’havia quedat antiquada i calia renovar-la per seguir competint en un mercat cada vegada més difícil. La tirada havia baixat a menys de la meitat d’aquells 350.000 exemplars a què s’havia arribat al 1956. Així, el 15 de desembre de 1972 sortia al carrer TBO 2000, amb l’argument que tots els números ordinaris apareguts a les diferents èpoques de la revista des de 1917 arribaven als dos milers. Però, en realitat, la suma dóna com a resultat 2.018, de manera que la suposada numeració absoluta que es va adoptar és incorrecta.

Sigui com sigui, aquesta nova etapa va arrencar amb el número 2.000, i presentava com a principal novetat una historieta de set pàgines que s’iniciava a la portada, i alguns canvis en el disseny i la paginació que pretenien donar un aspecte més modern al producte. Al número 2.060 (8 de febrer de 1974), aquesta renovació es va reforçar amb la incorporació de la sèrie belga Marc Lebut et son voisin (traduïda al castellà com a Florentino y su vecino), amb guions de Maurice Tillieux i dibuix de Francis. Al número 2.083 hi van aparèixer per primera vegada a la revista Les Schtroumpfs de Peyo, coneguts fins aleshores amb els noms de Los Pitufos en castellà i Els Barrufets en català, i que van ser rebatejats amb el nom de Los Tebeítos. Ambdues sèries van continuar apareixent de manera intermitent a les pàgines de TBO fins el 1977, i fins i tot van protagonitzar alguns números extraordinaris. Al número 2.090 (6 de setembre de 1974) es va començar a publicar una mini-enciclopèdia enquadernable (que va quedar inacabada) i la secció Correo del lector, de la qual s’encarregava la secretària Rosa Segura. A tot això s’hi va afegir una pàgina setmanal dedicada al futbol i il·lustrada per Cubero des del número 2.093. Més endavant es van començar a incloure historietes que parodiaven els èxits televisius del moment gràcies als dots caricaturistes de Cubero, que s’encarregava també d’adaptar les dues novel·les de l’escriptora suïssa Johanna Spyri protagonitzades per Heidi, intentant així aprofitar l’extraordinari èxit de la sèrie japonesa de dibuixos animats que s’emetia en aquell moment. La primera d’aquestes adaptacions va aparèixer com un número especial el 1975, mentre que la segona es va publicar per capítols (una fórmula que, fins llavors, TBO mai havia emprat) entre els números 2.169 (12 de març de 1976) i 2.185 (del 2 de juliol d’aquell mateix any), compilats després en un altre especial. En aquesta època també van nèixer les sèries Casimiro Noteví, agente del TBI de Sabatés, Leoncio, veterinario, y su ayudante Macario de Cubero, Tontolín de Tarrascón de Moreno, Balín y Largo de Madorell, Agapito y Pascualín de Bernet Toledano i Historias del Fort Baby, de Tha i Sirvent.

Sens, dubte, però, el més novedós va ser l’aparició de la pàgina setmanal denominada La habichuela entre els números 2.259 (16 de desembre de 1977) i 2.318 (9 de febrer de 1979). La va substituir una secció similar de tres pàgines denominada 2mil, oferida als números 2.320, 2.323, 2.324, 2.327, 2.329 i 2.338. Un grup de joves autors format per Esegé, Paco Mir, Tha, TP Bigart i Sirvent s’encarregaven d’elaborar aquest experiment que va introduir a TBO l’humor absurd, fins llavors desconegut a la publicació. D’aquesta secció en van derivar els quatre especials titulats El habichuelo i el posterior TBO Extra con humor a topos. Més tard, i sense Esegé, el grup perseveraria en aquesta línia a la revista per a adults El Jueves sota el nom de Quatricomía-4.

Malgrat aquestes iniciatives, TBO continuava perdent lectors de manera paulatina. El 1979 els editors van oferir la revista com a suplement setmanal a diversos diaris, una proposta que va ser acceptada per El Correo Catalán de Barcelona i Última Hora de Palma de Mallorca. Durant un any i mig aproximadament, ambdós rotatius van adjuntar un exemplar de la revista a les seves edicions del dimecres, malgrat que TBO es podia continuar adquirint de manera independent.

Amb l’objectiu de reduir al màxim el cost de producció, al número 2.365 (4 de gener de 1980) la capçalera TBO 2000 es va substituir per El TBO i la revista va passar a omplir les seves pàgines de manera gairebé exclusiva amb reedicions d’historietes antigues. A partir del número 2.426 (13 de març de 1981) i fins el 2.468 (1 de gener de 1982), El TBO es va deixar de vendre de manera independent i es va convertir en suplement de la revista Lecturas, que en aquella època tenia una tirada d’entre 400.000 i 500.000 exemplars setmanals.

Un cop finalitzat l’acord amb Lecturas, El TBO va retornar als quioscs amb una tirada de 28.000 exemplars per número. Malgrat això, només va poder mantenir la periodicitat setmanal fins el número 2.497 (23 de juliol de 1981), després del qual només se’n van publicar cinc números ordinaris més, fins el 2.502 (abril de 1983). Com a tancament d’aquesta etapa, al maig de 1983 va sortir al carrer el Número extraordinario 32 portadas de las más representativas de TBO.

Principals col·laboradors: Ayné, Isabel Bas, A. Batllori Jofré, Carles Bech, Benejam, Bernet Toledano, T. P. Bigart, Blanco, Coll, Cubero, Esegé, Madorell, Salvador Mestres, Mir, Moreno, Muntañola, Pañella, Raf, Sabatés, Rosa Segura, Sirvent, Tha, Tinez, Urda, Xirinius.

Principals sèries: Florentino y su vecino (Maurice Tillieux, Francis), Los Tebeítos (Peyo), Heidi (Cubero), El habichuelo (Esegé, Paco Mir, Tha, TP Bigart y Sirvent), Casimiro Noteví, agente del TBI (Sabatés), Leoncio, veterinario, y su ayudante Macario (Cubero), Tontolín de Tarrascón (Moreno), Balín y Largo (Madorell),  Agapito y Pascualín (Bernet Toledano), Historias del Fort Baby (Tha y Sirvent).