Carles Bech

Nom real: Carles Narcís Bech i Abadías

Pseudònims: Jakie Vineyard,

Naixement: La Bisbal (Girona, Espanya) 1914.

Defunció: Barcelona (Espanya) 20/08/1999.

País: Espanya

Enllaços: Tebeosfera, Wikipedia,

Entrevistes:

Entrevista a Pere Olivé: «Les vinyetes són com una font de vida». Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2020

Entrevista a Pere Olivé: «Las viñetas son como una fuente de vida». Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2020

Articles:

Ediciones TBO, ¿dígame?. Grace Morales. La Vanguardia, Cultura.. 2014

“La Familia Ulises” ha quedat òrfena. Jordi Soler. Presència. 1999

TBO. El degà de la historieta. Sebastià Roig, Xavier Romero. Diari de Girona (Dominical). 1992

TBO. Les noces de platí d’una revista per a nens i nenes de 0 a 100 anys. Xavier Castillón. Presència. 1992

Una familia de TEBEO: la familia Ulises. Pérez Solana, J. Carlos Rosales. Diario de Burgos. 1988

Pañella. Un bohemi cassolà, boig pel dibuix. Lluís Solà i Dachs. Dibuixants d’ara. Hoja del Lunes, Barcelona. 1982

Historietas para niños. Fernando Monegal. La Vanguardia española. 1974

Bibliografia:

Segura, Rosa. Ediciones TBO, ¿dígame?. . Diminuta editorial. Barcelona. 2014

VV.AA.. Tebeos. Las revistas infantiles. . Asociación Cultural Tebeosfera. Sevilla. 2014

Cuadrado, Jesús. Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000). 2 volúmenes. Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez. Madrid. 2001

Carles Bech

Prolífic guionista i dibuixant ocasional, Bech va iniciar la seva carrera professional el 1939 al setmanari humorístic La Ametralladora, considerat com l’atecedent directe de La Cordoniz. Ja acabada la Guerra Civil, va treballar de manera simultània a La Maquinista Terrestre y Marítima, S.A. com a redactor en cap de la revista editada per aquesta entitat, amb la seva labor com a dibuixant i guionista, faceta a la qual va acabar consagrant-se.

Va ser un dels autors claus de TBO i va escriure guions per aquesta publicació durant diverses dècades, incloent els d’alguns dels seus personatges més populars com Melitón Pérez y Eustaquio Morcillón (il·lustrats per Benejam), Josechu el vasco (Muntañola), Altamiro de la Cueva (Bernet Toledano), Joaquinete y su chupete (Ayné), Casimiro Noteví (Sabatés) i especialment La familia Ulises (Benejam), que va començar a escriure a partir de 1963 després de la mort de Joaquim Buigas. A més va escriure innumerables historietes sense un protagonista fix. També va aportar algunes col·laboracions gràfiques a TBO, incloent un parell de personatges efímers (Don Salvio y Don Nicasio, 1952).

Durant els anys cinquanta també va  ser també un col·laborador prolífic de La Risa de l’Editorial Marco, exercint de guionista per a autors com Raf, Ayné, Martínez Osete i fins i tot un principiant Ibáñez (amb historietes com Haciendo el indio i les seccions Los grandes descubrimientos, Los grandes reportajes i Curiosidades y rarezas de todo el mundo).

Va cultivar un estil gentil i familiar en plena harmonia amb el tipus d’humor habitual de TBO, i va ser també autor d’obres de teatre i d’emissions radiofòniques. El 1974 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Literatura i Guions Juvenils que atorgava el Ministerio de Información y Turismo.

Publicacions: Cucú, DDT, Don José, El Once, La Ametralladora, La Risa, TBO, Tío Vivo.

Sèries: Altamiro de la Cueva (dibujos de Bernet Toledano, TBO, 1965), Casimiro Noteví (dibujos de Sabatés, TBO, 1973), Don Nicasio (TBO, 1952), Don Salvio (TBO, 1952), Eustaquio Morcillón (dibujos de Benejam, TBO, desde 1963), Haciendo el indio (dibujos de Ibáñez, La Risa, 1954), Joaquinete y su chupete (dibujos de Ayné, TBO, 1966), Josechu el vasco (dibujos de Muntañola, TBO, 1963), La Familia Ulises (dibujos de Benejam y de Blanco, desde 1963, TBO).

Compartir