El Once

Abans de la Guerra Civil, el dibuixant Valentí Castanys havia estat el factòtum del setmanari humorístic d'esports en català Xut!. Un cop acabada la contesa va voler tornar a publicar-lo, però es va trobar amb la prohibició absoluta de fer servir el català imposada pels vencedors. Castanys, però, era un home perseverant i va seguir insistint fins que va aconseguir el permís de publicació, amb la condició de fer-ho en castellà i amb un nou títol. La llei de premsa de 1938 implicava que totes les publicacions havien de servir de transmissor dels valors oficials i com a eina d’adoctrinament polític. A Castanys, que havia donat suport a el règim nacional durant la Guerra Civil, li van demanar que aportés una llista de títols possibles. L'organisme encarregat de donar permís per a noves publicacions va escollir el d’El Once, que era el que consideraven el més innocent de tots.

La nova revista va sortir el 24 de gener de 1945 amb el mateix paper groc característic i el mateix format que l’antic Xut!. La revista estava escrita en castellà, però farcida de catalanades que li donaven als textos un aire especial. La majoria de col·laboradors provenien del difunt Xut!. Els dibuixants van ser el mateix Castanys, el seu fill Tinet, Salvador Mestres, Oliveres, Celma, Puigmiquel, Moreno i Roca i Sabatés, entre d’altres. D’entre els escriptors hi figuraven en primer lloc l'omnipresent Castanys, a més de Manuel Amat, Antoni Ollé Bertran, Francesc Gibert, Andreu Avel·lí Artís, que feia la secció El cine visto de gorra.

La revista, amb unes xifres de venda que voltaven els 15.000 exemplars, va anar fent una vida plàcida amb un sector de lectors fidels fins que en Castanys va emmalaltir. Com ell n’era l'ànima, la publicació se'n va ressentir fins al punt que, quan va morir el 1965, la publicació va entrar en una llarga agonia. El propietari d'aleshores era el conegut promotor de boxa Albert Pons, qui va voler frenar la caiguda oferint la direcció al periodista esportiu Guillermo Sánchez, però aquesta decisió no va servir de res. La irrupció de la televisió va empitjorar la situació de la revista, ja que la seva immediatesa feia que els dimarts, dia de sortida d’El Once, el seu contingut hagués perdut actualitat. El darrer número va ser el 1.151, del 29 de gener de 1968.

Principals col·laboradors: Andreu Avel.lí Artís, Antoni Ollé Bertran, Castanys, Celma, Manuel Amat, Moreno, Obach, Oliveres, Puigmiquel, Roca, Sabatés, Salvador Mestres, Tinet.