Arturo Moreno

Valencià de naixement, es va traslladar a Barcelona amb vuit anys. Allà va estudiar a l’escola de dibuix Baixes i a l’Escola del Treball. Des dels 18 anys es va especialitzar en el dibuix d’historietes, sobretot humorístiques. Fins la Guerra Civil va col·laborar en revistes infantils com En Patufet, TBO, Pulgarcito, Virolet, Esquitx, Lo Noi Català, Pocholo o Mickey, amb sèries com Tommy, aventuras de un joven sportman (1926), Formidables trapisondas del grumete Mick, el viejo Mock y el perro Muck (1930), Punto Negro (1935), Faustino de la O (1936) o Freddy, el pequeño botones (1936). Entre 1932 i 1937 va ser el director artístic de la revista KKO, el primer tebeo valencià de difusió nacional. També va treballar per a publicacions satíriques com Xut!, Papitu (on signava amb el pseudònim de Moro), El Be Negre o L’Esquella de la Torratxa, així com a la premsa generalista (revistes Lecturas i Hogar y Moda). Hereu de l’escola clàssica dels grans dibuixants de En Patufet, el seu estil es va tornar net i dinàmic, clarament influenciat per l’estètica Disney. A la majoria de les seves obres la temàtica era l’acció grotesca o còmica, amb l’excepció dels encàrrecs pensats per a revistes satíriques o la feina que va publicar durant la Guerra Civil per al Sindicat de Dibuixants Professionals. El 1937 va il·lustrar el conegut llibre De quan escrivien les bèsties, escrit per Manuel Amat per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat Republicana.

Després de la Guerra Civil va col·laborar en alguns dels tebeos més populars de la primera postguerra, com Chicos, Mis Chicas, Flechas y Pelayos o Maravillas. El 1942 va fundar la productora Diarmo Films per dedicar-se a la seva altra gran passió: els dibuixos animats. Va produïr diversos espots publicitaris i un curtmetratge, El capitán tormentoso, fins que, el 1944, va iniciar la producció del seu primer llargmetratge. Es tractava de la primera pel·lícula d’animació en color que es feia a Europa, Garbancito de la Mancha, pel·lícula produïda per Blay i Balt i que ell mateix va dirigir. Malgrat les dificultats extremes a l’Espanya de la postguerra i la falta de matèria prima, Garbancito de la Mancha es va estrenar el 1945 amb un important èxit comercial, la qual cosa va afavorir la producció d’una segona part, Alegres vacaciones (1948). Però Arturo Moreno no va arribar a veure l’estrena d’Alegres vacaciones, perquè el 1948 va emigrar a Veneçuela amb la seva família després de rebre una oferta del ministeri d’educació veneólà per dirigir una revista pedagògica, Tricolor. Va romandre al país sudamericà fins el 1956, dedicant-se sobretot a dirigir i dibuixar diverses sèries per a Tricolor i a rodar espots publicitaris, alguns d’ells fets en col·laboració amb un altre gran nom de la historieta: Àngel Puigmiquel. També va il·lustrar llibres per a diverses editorials veneçolanes, i va publicar a revistes com El Gallo Pelón o el suplement dominical La Esfera.

En retornar a Espanya va continuar col·laborant a Tricolor mentre publicava acudits al diari La Vanguardia i realitzava noves sèries per a revistes com Paseo Infantil, Pinocho, Balalín i, sobre tot, TBO, setmanari del qual es convertiria en col·laborador habitual i autor de referència durant l’última etapa de la revista. Una de les seves darreres sèries va ser Chito (1974), realitzada per a la revista del mateix nom. Arturo Moreno no va abandonar del tot els dibuixos animats, i va col·laborar com a dibuixant de fons al llargmetratge de Francisco Macián El Mago de los Sueños (1966) i va preparar un ambiciós projecte inspirat en la seva sèrie Punto Negro de 1935, però no va arribar a trobar finançament per a la pel·lícula, així que, malauradament, es va quedar al llimb dels projectes inacabats.

Publicacions: Algo, Balalín, El Be Negre, Boliche, Calderilla, Chicos, Chiquitito, Chito, Cinópolis, Colorín, Cucú, Dígame, El Barbas, El Cari, El Coyote, El Gran Chicos, El Foc, El Hogar y la Moda, El Muchacho, El Once, En Patufet, Estrellita, Flechas y Pelayos, Gutiérrez, Jaimito, Karikatos, Ki-Ki-Ri-Ki (suplement d’El Hogar y la Moda), KKO (de Guerri), L’Esquella de la Torratxa, L’Esquitx, L’Estel, La Alegría Infantil, La Ametralladora, La Pandilla, La Trinchera, La Vanguardia, Lecturas, Lo Noi Català, Maravillas, Mickey, Mis Chicas, Misterio, Nicolás, El Once, Papitu, Paseo Infantil, Paulinet, PBT, Pinocho, Pocholo, Pulgarcito (1ª època), “S”, Sigronet, TBO (1ª i 2ª època), Tío Vivo (1ª època), Virolet, Xut!, Yumbo.

Sèries: Aventuras de Cuqui (Maravillas, 1957), Aventuras de un faraón en el siglo XX (Ki-Ki-Ri-Ki, 1934), Capuchín (Mis Chicas, 1941), Chito (Chito, 1974), Chupatintas y su pandilla (Chicos, 1941), Ciclonín (Pinocho, 1957), Cuentos de Mateo y Lepi (Flechas y Pelayos, 1945), El califa cigüeña (Mis Chicas, 1942), El flautista de Homelín (Chicos, 1943), Faustino de la O (Mickey, 1936), Fifilo (Paseo Infantil, 1957), Formidables trapisondas del grumete Mick, el viejo Mock y el perro Muck (Pocholo, 1930), Freddy, el pequeño botones (Pocholo, 1936), Jacin Too (Balalín, 1958), León y Arpón, trotamundos (Paseo Infantil, 1956), Pinky Trotamundos (Pinocho, 1957), Punto Negro (Pocholo, 1935), Tommy, aventuras de un joven sportman (Pulgarcito, 1ª època, 1926).