Arturo Moreno
Arturo Moreno

Nom real: Arturo Moreno Salvador

Pseudònims: Moro,

Naixement: València (Espanya) 01/05/1909.

Defunció: Barcelona (Espanya) 25/06/1993.

País: Espanya

Enllaços: Enciclopèdia.cat, Google Books, Lambiek, Ninots, tebeos i dibuixos, Tebeosfera, Wikipèdia,

Entrevistes:

Entrevista a Paco Baena, el impulsor del Museu del Còmic de Sant Cugat. Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2022

Entrevista a Paco Baena, l’impulsor del Museu del Còmic de Sant Cugat. Jordi Riera Pujal. Humoristan. 2022

Articles:

II Fòrum d’Animació. Dones i cinema d’animació: la indústria des dels marges, Barcelona 2017. Teresa Martínez, Maria Pagès, Jaume Duran, Carolina López, Jordi Riera Pujal, Marta Pardell, Maite Ruiz, Helena Fabregas, Jordi Morraja. Gredits 6, Centre Universitari de disseny de Barcelona. 2018

Fòrum d’Animació. Recuperació del patrimoni històric del cinema d’animació a Catalunya. Teresa Martínez, Maria Pagès, Jaume Duran, Jaume Baguñà, Xavier Cubeles, Rosa Cardona, Jaume Capdevila. http://www.gredits.org/. 2016

Pepita Pardell, una de les pioneres del cinema d’animació. Jordi Riera Pujal. Núvol, el digital de cultura. http://www.nuvol.com/noticies/pepita-pardell-una-de-les-pioneres-del-cinema-danimacio/. 2015

La aventura periodística. Jaume Capdevila. El gran Vázquez. Coge el dinero y corre, editorial Dolmen, Palma de Mallorca. 2011

Diaris i revistes al segle de l’esport. Lluís Solà. Capçalera. 1996

El TBO cumple 75 años. Salvador Vázquez de Parga. La Vanguardia. 1992

El viejo “TBO”: toda una vida que vuelve a empezar. Ana Salado, Marcos Ordóñez. ABC. 1988

Moreno. Amb “Garbancito” en el record. Lluís Solà i Dachs. Hoja del Lunes, Barcelona. 1982

Arturo Moreno, un veterano de nuestros “cómics”. Manuel Amat. La Vanguardia. 1973

Garbancito de la Mancha. Juste. Primer Plano, número 184. 1944

Crónica de Barcelona, al acabar el rodaje de Garbancito de la Mancha. José Torrella. Primer Plano, número 245. 1944

Garbancito de la Mancha, primera película española de dibujos en color de largo metraje. J.L. Gómez Tello. Primer Plano, número 133. 1943

Bibliografia:

Capdevila, Jaume. Trazos. Un siglo de ilustración y buen humor en Mundo Deportivo. catálogo de la exposición. Caja Madrid Obra Social. Barcelona. 2006

Castillo, Montserrat. Els il·lustradors d’en Patufet. L'excel·lencia del traç. catálogo de la exposición. Fundació Caixa Tarragona. Tarragona. 2004

Cuadrado, Jesús. Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000). 2 volúmenes. Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez. Madrid. 2001

Castillo, Montserrat. Grans il·lustradors catalans del llibre per a infants. . BC/ Barcanova. Barcelona. 1997

Girat, Lluís. Els dibuixants de TBO. Dibuixos originals 1917-1960. . Plumilla Publicitat. Sabadell (Barcelona). 1995

Corredor-Matheos, Josep. Ninots i ninotaires del començament de segle. La Medicina i l’humor. . Mútua Mèdica de Catalunya i Balears/Banc de Sabadell. . 1995

VV.AA.. Historia del Tebeo Valenciano. Suplemento del diario Levante. Prensa Valenciana. Valencia. 1992

VV.AA.. Historia de los Comics. 4 tomos. Toutain Editor. Barcelona. 1982

Ràfols Fontanals, J.F. (dir.). Diccionario “Ràfols” de Artistas de Catalunya, Baleares y Valencia. Vol. III. Edicions Catalanes y La Gran Enciclopedia Vasca. Barcelona-Bilbao. 1980

Moreno, Arturo. 120 chistes deportivos. . Grafimart. Sabadell (Barcelona). 1975

Solà, Lluís. Un segle d’humor català. Quaderns de Cultura nº 70. Editorial Bruguera. Barcelona. 1973

VV.AA.. Humor gráfico español del siglo XX. Biblioteca Básica Salvat, núm. 46. Editorial Salvat/Alianza Editorial. Madrid. 1970

Moreno, Arturo. Moreno, Los dibujantes TBO. nº 6. Ediciones TBO. . 1949

Moreno, Arturo. Selección de historietas judías. . Bauzá y Ediciones TBO. Barcelona. 1945

Arturo Moreno

Valencià de naixement, es va traslladar a Barcelona amb vuit anys. Allà va estudiar a l’escola de dibuix Baixes i a l’Escola del Treball. Des dels 18 anys es va especialitzar en el dibuix d’historietes, sobretot humorístiques. Fins la Guerra Civil va col·laborar en revistes infantils com En Patufet, TBO, Pulgarcito, Virolet, Esquitx, Lo Noi Català, Pocholo o Mickey, amb sèries com Tommy, aventuras de un joven sportman (1926), Formidables trapisondas del grumete Mick, el viejo Mock y el perro Muck (1930), Punto Negro (1935), Faustino de la O (1936) o Freddy, el pequeño botones (1936). Entre 1932 i 1937 va ser el director artístic de la revista KKO, el primer tebeo valencià de difusió nacional. També va treballar per a publicacions satíriques com Xut!, Papitu (on signava amb el pseudònim de Moro), El Be Negre o L’Esquella de la Torratxa, així com a la premsa generalista (revistes Lecturas i Hogar y Moda). Hereu de l’escola clàssica dels grans dibuixants de En Patufet, el seu estil es va tornar net i dinàmic, clarament influenciat per l’estètica Disney. A la majoria de les seves obres la temàtica era l’acció grotesca o còmica, amb l’excepció dels encàrrecs pensats per a revistes satíriques o la feina que va publicar durant la Guerra Civil per al Sindicat de Dibuixants Professionals. El 1937 va il·lustrar el conegut llibre De quan escrivien les bèsties, escrit per Manuel Amat per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat Republicana.

Després de la Guerra Civil va col·laborar en alguns dels tebeos més populars de la primera postguerra, com Chicos, Mis Chicas, Flechas y Pelayos o Maravillas. El 1942 va fundar la productora Diarmo Films per dedicar-se a la seva altra gran passió: els dibuixos animats. Va produïr diversos espots publicitaris i un curtmetratge, El capitán tormentoso, fins que, el 1944, va iniciar la producció del seu primer llargmetratge. Es tractava de la primera pel·lícula d’animació en color que es feia a Europa, Garbancito de la Mancha, pel·lícula produïda per Blay i Balt i que ell mateix va dirigir. Malgrat les dificultats extremes a l’Espanya de la postguerra i la falta de matèria prima, Garbancito de la Mancha es va estrenar el 1945 amb un important èxit comercial, la qual cosa va afavorir la producció d’una segona part, Alegres vacaciones (1948). Però Arturo Moreno no va arribar a veure l’estrena d’Alegres vacaciones, perquè el 1948 va emigrar a Veneçuela amb la seva família després de rebre una oferta del ministeri d’educació veneólà per dirigir una revista pedagògica, Tricolor. Va romandre al país sudamericà fins el 1956, dedicant-se sobretot a dirigir i dibuixar diverses sèries per a Tricolor i a rodar espots publicitaris, alguns d’ells fets en col·laboració amb un altre gran nom de la historieta: Àngel Puigmiquel. També va il·lustrar llibres per a diverses editorials veneçolanes, i va publicar a revistes com El Gallo Pelón o el suplement dominical La Esfera.

En retornar a Espanya va continuar col·laborant a Tricolor mentre publicava acudits al diari La Vanguardia i realitzava noves sèries per a revistes com Paseo Infantil, Pinocho, Balalín i, sobre tot, TBO, setmanari del qual es convertiria en col·laborador habitual i autor de referència durant l’última etapa de la revista. Una de les seves darreres sèries va ser Chito (1974), realitzada per a la revista del mateix nom. Arturo Moreno no va abandonar del tot els dibuixos animats, i va col·laborar com a dibuixant de fons al llargmetratge de Francisco Macián El Mago de los Sueños (1966) i va preparar un ambiciós projecte inspirat en la seva sèrie Punto Negro de 1935, però no va arribar a trobar finançament per a la pel·lícula, així que, malauradament, es va quedar al llimb dels projectes inacabats.

Publicacions: Algo, Balalín, El Be Negre, Boliche, Calderilla, Chicos, Chiquitito, Chito, Cinópolis, Colorín, Cucú, Dígame, El Barbas, El Cari, El Coyote, El Gran Chicos, El Foc, El Hogar y la Moda, El Muchacho, El Once, En Patufet, Estrellita, Flechas y Pelayos, Gutiérrez, Jaimito, Karikatos, Ki-Ki-Ri-Ki (suplement d’El Hogar y la Moda), KKO (de Guerri), L’Esquella de la Torratxa, L’Esquitx, L’Estel, La Alegría Infantil, La Ametralladora, La Pandilla, La Trinchera, La Vanguardia, Lecturas, Lo Noi Català, Maravillas, Mickey, Mis Chicas, Misterio, Nicolás, El Once, Papitu, Paseo Infantil, Paulinet, PBT, Pinocho, Pocholo, Pulgarcito (1ª època), “S”, Sigronet, TBO (1ª i 2ª època), Tío Vivo (1ª època), Virolet, Xut!, Yumbo.

Sèries: Aventuras de Cuqui (Maravillas, 1957), Aventuras de un faraón en el siglo XX (Ki-Ki-Ri-Ki, 1934), Capuchín (Mis Chicas, 1941), Chito (Chito, 1974), Chupatintas y su pandilla (Chicos, 1941), Ciclonín (Pinocho, 1957), Cuentos de Mateo y Lepi (Flechas y Pelayos, 1945), El califa cigüeña (Mis Chicas, 1942), El flautista de Homelín (Chicos, 1943), Faustino de la O (Mickey, 1936), Fifilo (Paseo Infantil, 1957), Formidables trapisondas del grumete Mick, el viejo Mock y el perro Muck (Pocholo, 1930), Freddy, el pequeño botones (Pocholo, 1936), Jacin Too (Balalín, 1958), León y Arpón, trotamundos (Paseo Infantil, 1956), Pinky Trotamundos (Pinocho, 1957), Punto Negro (Pocholo, 1935), Tommy, aventuras de un joven sportman (Pulgarcito, 1ª època, 1926).

Compartir