La Alegría Infantil

Origen:

Format: Revista

Editor: El gato negro

Idioma: Castellà

País: Espanya

Periodicitat: Quinzenal

Enllaços: Tebeosfera,

Bibliografia:

VV.AA.. Gran Catálogo de la Historieta. Inventario 2012. Catálogo de los tebeos en España. 1880-2012. . ACyT Ediciones. Sevilla. 2013

Guiral, Antoni. 100 años de Bruguera. De El Gato Negro a Ediciones B. . Ediciones B. Barcelona. 2010

Regueira, Tino. Guía visual de la Editorial Bruguera (1940-1986). . Glénat. Barcelona. 2005

Guiral, Antoni. Cuando los cómics se llamaban tebeos: La Escuela Bruguera (1945-1963). . Ediciones El Jueves. Barcelona. 2004

La Alegría Infantil

A la seva primera època, La Alegría Infantil era una revista composta per narracions infantils il·lustrades, contes, formes primigènies d'historieta (amb absència de bafarades i molt text al peu de les vinyetes) i historietes genuïnes. La segona època està composta per relats, historietes, seccions didàctiques i passatemps. A partir de 1936 es va crear el Club de Shirley Temple per fidelitzar els lectors. Així doncs, ens trobem davant d'una revista que evolucionava i que incorporava novetats, en definitiva, una publicació que era molt mimada pel seu editor. A partir de maig de 1936, la revista apareix, alternativament, amb els subtítols de “Cinema Infantil” o “Shirley Temple” (sobre tot amb aquest segon, ja que la portada estava composta per una historieta de la famosa actriu infantil, dibuixada per Salvador Mestres).

Aquesta va ser, juntament amb Pulgarcito, una de les revistes més longeves de l'editorial El Gato Negro, símptoma de l'acceptació que va tenir, en part gràcies a que la revista va saber evolucionar amb els temps i incorporava elements de plena actualitat. Així, el dibuixant Celemín va realitzar una sèrie moderna, Sopapo, el rey de la torta, clarament inspirada en la popular sèrie americana del personatge Popeye de Segar.

Durant la Guerra Civil, i a mida que avançava el conflicte bèl·lic, els continguts, per raons òbvies, van anar incloent material ja editat prèviament. En aquesta etapa alguns números van sortir amb el tamany de les seves pàgines reduït a 30 x 21 cm i sense les pàgines a color.

La tercera època és una continuació de l'etapa final de la segona època, en plena Guerra Civil. Sembla que l'única variació va ser la reducció de la mida de les pàgines en relació a l'època prèvia, ja que continuava comptant amb els mateixos col·laboradors i es mantenia la historieta de Shirley Temple a la portada. Algunes d'aquestes historietes podrien ser reedicions, si considerem la gravetat del moment, i, en general, la revista va patir una regressió respecte a la seva etapa precedent.

Principals col·laboradors: Abel, A. Utrillo, Ángela Graupera, Arras, Austin Bowen Payne, Barradas, Billy DeBeck, Bombón, Carmen Karr, E. Boix, Elías, F. de B. Moll, Farell, George McManus, Henri Iselin, Jaime Tomás, José M. Huertas Ventosa, José Montagut Roca, José Zahonero, Juan Gomis Llambías, Juan Gutiérrez Gili, Junceda, Llaverias, Louis Forton, Luis G. Manegat, María del Pilar Hernández, María López de Sagredo, Martínez Surroca, Maurice Cuvillier, Moreno, Oscar Jacobsson, Pilar Millán Astray, Rafael Delclós, Rapsomanikis, Sancha, Serra Massana, Théophile Barn, Urda.

Principals sèries: Shirley Temple (Salvador Mestres), Boby y Baby (Celemín), Sopapo, el rey de la torta (Celemín), Mae Blond (Salvador Mestres), Historietas cómicas de Gallito, Lolín, Hollín, Stanely y el perro Goliat (Salvador Mestres).

Compartir