Castanys
Castanys

Nom real: Valentí Castanys i Borràs

Pseudònims: As, Birosta, Dova, Dova fill, El Cònclave, Eufemio Rodríguez, Lord Baldufa,

Naixement: Barcelona (Espanya) 07/07/1898.

Defunció: Barcelona (Espanya) 11/09/1965.

País: Espanya

Enllaços: Catalunya Ràdio: La figura de Valentí Castanys, Enciclopèdia Catalana, Tebesofera, Viquipèdia, Wikipedia,

Entrevistes:

Entrevista a Joaquim Muntañola. A. Luengo. Presència, número 1689. 2004

Articles:

Avui parlem de Junceda. Fina Rifà. Cavall Fort. 2007

Noventa años de buen humor. La muestra “L’art de riure, l’art de viure” repasa la obra del dibujante Joaquim Muntañola. Jaume Capdevila. La Vanguardia, Barcelona. 2006

Los cómics durante la guerra civil. Antonio Martín, Vittorio Giardino. Guia del Saló Internacional del Còmic de Barcelona. 2006

Diaris i revistes al segle de l’esport. Lluís Solà. Capçalera. 1996

TBO. Les noces de platí d’una revista per a nens i nenes de 0 a 100 anys. Xavier Castillón. Presència. 1992

García Lorente. De l’acudit a la caricatura passant per la historieta. Lluís Solà i Dachs. Dibuixants d’ara. Hoja del Lunes, Barcelona. 1982

Muntañola: “He hecho millones de chistes y los he vendido a kilos”.. Eliseo Albarran. Lecturas, número 1432. 1979

Entrevista con Consuelo Gil (Chicos) y Ardel (Leyendas). J.M. Moritz. Sunday Comics. 1978

El humor catalán. Josep Maria Cadena. Destino, número 2062. 1977

Castanys. Un mestre de l’humor. Lluís Solà, Manuel Amat, A. Caballé. Igualada, número 2032. 1973

Arturo Moreno, un veterano de nuestros “cómics”. Manuel Amat. La Vanguardia. 1973

Los dibujantes humoristas, fieles observadores de las costumbres de su época, son unos auténticos historiadores de las ferias y fiestas de la ciudad. Valentí Castanys. La Vanguardia Española. 1965

Castanys. Recuerdo del hombre, del periodista, del dibujante y del amigo. Manuel Amat. Número extraordinario TBO. El fútbol visto por Valentín Castanys. 1965

Entrevista con Valentí Castanys. Redacción. Destino, número 1393, Barcelona. 1964

Revistas humorísticas barcelonesas. Joan Torrent i Martínez. Destino, número 1115. 1957

La exposición de homenaje a “Bon” . P.C. . Destino, número 1001, Barcelona . 1956

Valentín Castanys y Borrás. Manuel Amat. Destino, número 959. 1955

Castanys, en el sótano. Redacción. Destino, número 460. 1948

Bibliografia:

Riera Pujal, Jordi; Capdevila, Jaume. Historia gráfica de la Guerra Civil. . RBA. Barcelona. 2022

Capdevila, Jaume. Papitu (1908-1937). Sàtira, erotisme i provocació. . Efadós. El Papiol, Barcelona. 2014

Capdevila, Jaume. L'Esquella de la Torratxa (1879-1939). Seixanta anys d'història catalana. . Efadós. El Papiol. 2013

Mas Peinado, Ricard. Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). . Parsifal Edicions. Barcelona. 2002

Solà i Dachs, Lluís. L'humor català. 3 vols.. Bruguera. Barcelona. 1972

Castanys, Valentí. Comentaris sense malícia. . Destino. Barcelona. 1966

Castanys, Valentí. La família Sistachs. . Destino. Barcelona. 1965

Castanys, Valentí. La memòria es diverteix. . Destino. Barcelona. 1964

Castanys, Valentí. El mundo en zapatillas. . Destino. Barcelona. 1958

Castanys, Valentí. Doña Perifrasia y su vástago. . Dalmau. Barcelona. 1955

Castanys, Valentí. Jaula de Monos. . Dalmau. Barcelona. 1944

Castanys, Valentí. El señor que se mete en todo. . Biblioteca Atalaya. Barcelona. 1943

Castanys, Valentí. Fira de ninots. . Costa. Barcelona. 1936

Amat, Manuel. El ‘Xut!’ de Castanys. La Vanguardia. 19-3-1972. .

Cadena, Josep Maria. Gentes de pluma y lápiz: Valentí Castanys, definidor de una sociedad. Diario de Barcelona. 21-11-1971. .

Finestres, Jordi. El periodisme humorístic esportiu de Valentí Castanys. Capçalera. Desembre 1998-Gener 1999. .

VV AA. Serie Grandes dibujantes. VII. Castanys. El Correo Catalán Especial Domingo. 17-6-1973. .

Castanys

Valentí Castanys fou, durant un cert temps, l'humorista més popular de Catalunya. A través de les seves vinyetes a la premsa generalista, la premsa esportiva i la premsa infantil i les seves intervencions a la ràdio, en conferències i obres de teatre, va aconseguir un lloc d'honor entre les preferències del públic català dels anys quaranta i cinquanta. Però la seva trajectòria arrenca molt abans, ja que va ser un creador de gran productivitat, molt treballador, endreçat i enemic de la gresca i la vida bohèmia. En una evocació de Josep Maria Cadena, llegim: “Castanys fou dibuixant durant uns cinquanta anys. Durant aquest temps va treballar sense descans, dia a dia, gairebé sense interrupcions. (...) Amb el seu llapis va aixecar acta de tota una època i fins i tot va influir en la seva configuració”.

Nascut en una família burgesa, els seus pares van intentar convertir-lo en un home de profit, fent-li estudiar la carrera d'enginyer electricista que va cursar a distància i per correspondència. Però va ser a les classes de dibuix de Joan Llaverias quan va entrar en contacte amb el món del dibuix d'humor català, primer a través d'En Patufet, Virolet i L'Esquitx de l'editorial Baguñà, i molt aviat en moltes publicacions humorístiques. Va debutar el juny de 1915 a L'Esquella de la Torratxa. I va seguir en moltes altres revistes com Papitu, D'Ací i D'Allà, El Sr Canons, El Sr Daixonses i la Sra dallonses i TBO, on va deixar els seus dibuixos de línia fina i delicada durant els anys previs a la Guerra Civil. En aquesta època va ser el principal puntal de revistes com Papitu i Xut!, de l'impressor i editor Santiago Costa. A més, va ser l'impulsor de publicacions com El Lliri Blanc, El Sr Canons, Cinópolis o La Llanterna Sorda.

La relació de Castanys amb la revista Xut! mereix un capítol a part. Xut! era una publicació humorística dedicada a l'esport, nascuda el 1922. Va ser Castanys qui va aconseguir convertir-la en un èxit de públic i en una publicació de gran influència, que va ser fins i tot imitada amb l'aparició de múltiples capçaleres similars com La Bimba, Pa ... nal!, Safareig esportiu o Sidral esportiu. A Xut! Castanys hi va inventar un univers (el País del Sidral) on els personatges del món de l'esport vivien absurdes aventures en un temps, durant la dictadura de Primo de Rivera, en què no es podia fer humor directe del que passava. Castanys, sota múltiples pseudònims com Dova, Birosta, el Conclave, Eufemio Rodríguez, Lord Baldufa o Dova fill, va escriure i dibuixar gran part de la revista. La fórmula aconseguia escapolir-se de la censura i aplegar una important quantitat de lectors, amb un equip de col·laboradors de primer nivell entre els que trobem autors com Salvador Mestres, Bofarull, Passarell o Opisso, creant personatges emblemàtics com el famós Avi del Barça o batejant als seguidors del RCD Espanyol com a "Periquitos". En ser prohibida la publicació de Xut! després de la Guerra, Castanys va crear una altra revista, pràcticament igual però en castellà, El Once, que va realitzar la crònica de l'esport català mitjançant un humor blanc i descafeïnat a causa de la fèrria vigilància de la censura franquista. El Once va publicar 1.151 números fins al gener de 1968.

Castanys va ser també una peça clau de la primera redacció de la revista El Be Negre, amb la qual va col·laborar des de la seva fundació el 1931 fins a un assalt que es va produir a la impremta i un intent d'agressió que va mantenir als redactors parapetats sota les taules de la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès. A causa d'aquesta escalada de tensió provocada per l'acidesa de les crítiques de la revista a tots els estaments, Castanys va deixar El Be Negre i va passar a dibuixar una vinyeta diària a La Veu de Catalunya.

Durant la Guerra Civil, Castanys va fugir de Barcelona temorós d'acabar com el director d'El Be Negre, Josep Maria Planes, assassinat per la FAI. A través de França, va aconseguir arribar a Sant Sebastià, on va col·laborar amb diverses publicacions com La Trinchera, La Ametralladora, Pelayos o Flechas y Pelayos, sota el pseudònim AS. Acabada la Guerra, va començar a dibuixar a El Mundo Deportivo i aviat també a El Correo Catalán, on va dibuixar la vinyeta diària fins a la seva mort. També va publicar a Chicos, Paseo Infantil, Atalaya, Destino, Domingo, Vida Deportiva i TBO, i va publicar diversos llibres d'acudits, d'anècdotes, de memòries i amb els textos radiofònics d'una de les seves cracions més cèlebres, La família Sistachs. També va ser l'autor d'alguns dels monòlegs més famosos de l'actor Joan Capri.

Durant molts anys va reunir a un nombrós grup de dibuixants a casa seva del carrer Ludovico Pío de Barcelona per realitzar una animada tertúlia. Cada dijous, al grup conegut com "la penya del carrer Ludovico" o "la Penya de Castanys", s’hi trobaven dibuixants com Moreno, Prat, Muntañola o Opisso. El seu fill Valentí també es va dedicar al dibuix d'humor, amb el pseudònim Tinet.

Publicacions: Atalaya, Chicos, Cinópolis, D'Aci i d'Allà, Destino, Domingo, El Be Negre, El Correo Catalán, El Lliri Blanc, El Mundo Deportivo, El Once, El Sr. Canons, El Senyor Daixonses i la Senyora Dallonses, En Patufet, Flechas, Flechas y Pelayos, L'Esquella de la Torratxa, La Ametralladora, La Llanterna sorda, La Trinchera, Pakitu, Papitu, Paseo Infantil, Pelayos, TBO, Vida Deportiva, Virolet, Xut!

Sèries: Doña Perifrasia y su vástago, La familia Sistachs

Compartir