Prat (Pere Prat)

Nascut a Terrassa, i pertanyent a una família que va introduïr l’ús de bombes per extreure aigua dels pous a Catalunya (les bombes Prat), va dedicar part de la seva vida al negoci familiar, però les seves aficions principals van ser la pintura, el dibuix i el gravat. De jove va estudiar a la seva ciutat natal, al taller del pintor Francisco Vallés, i va destacar en la realització de bodegons, paisatges i retrats. Es va traslladar a Barcelona a la segona dècada del segle XX i aviat va connectar amb publicacions humorístiques com L’Esquella de la Torratxa (on signava amb el seu cognom i el pseudònim “Papus”), La Piula, Papitu (on va coincidir amb Valentí Castanys, amb qui va exposar conjuntament el 1927 a la Sala Dalmau), La Tuies (on va emprar el pseudònim Pepe) i El Sr. Daixonses i la Sra. Dallonses, a més de publicacions infantils com En Patufet, Virolet i Esquitx.

El seu estil, de traç amable, es pot situar entre el de Gaietà Cornet i el de Joan G. Junceda (d’aquest darrer en va ser un gran amic i admirador). Tenia facilitat per a l’escriptura i va ser autor de narracions i contes al setmanari En Patufet, i va tractar temes cinematogràfics a Cinépolis sota el pseudònim Un extra. També va publicar, el 1958, Junceda, home exemplar, una biografia excel·lent del gran dibuixant, que va obtenir el premi Aedos. També va escriure Els tòpics de l’humorisme (1961) i va col·laborar en revistes catalanes a l’exili.

Publicacions: Cinépolis, El Lliri Blau, El Sr. Daixonses i la Sra. Dallonses, Esquitx, En Patufet, L’Esquella de la Torratxa, La Tuies, La Piula, Papitu, Virolet.