Pius

La participació de Marià Pidelaserra a les publicacions d’humor barcelonines va ser molt limitada en el temps i en número d’obres, però molt gran en qualitat.

Pintor de vocació, va formar part del grup Rovell de l’Ou i va intervenir a la revista manuscrita Il Tiberio, on va publicar dibuixos i crítiques d’art. Es va formar inicialment al taller de Pere Borrell, on va conèixer el que es convertiria en el seu gran amic Xavier Nogués, de qui faria un retrat pòstum que avui està en possessió de la Fundació que duu el nom d’aquest artista. Va viatjar amb Pere Isern i Emili Fontbona a París, i el 1905 va realitzar una important exposició a la sala Parés de Barcelona. En aquesta mateixa sala, juntament amb l’obra monumental Retrato de la familia Deu (actualment al Museu d’Art Modern de Barcelona), que va originar una forta polèmica, va exposar quadres crítics amb la societat burgesa catalana que van ser molt qüestionats. Decebut, es va centrar en les activitats fabrils de la seva família, i va començar un període on només pintava ocasionalment per a ell mateix i col·laborava sota el pseudònim Pius al setmanari Papitu i a la revista Picarol després que el seu amic i company Nogués el convidés a fer-ho.

La seva primera col·laboració a Papitu va ser al número 94 del 14-09-1910 amb el dibuix d’una barretera o modista que diu al pretendent que la molesta pel carrer que se’n vagi si no vol que “li toqui el rebre”, i aquest li engalta que l’hi toqui, si vol. Al número 95 del 21-09-1910 va insistir amb un altre acudit gràfic. En aquest cas, el propietari d’una botiga, acabat de casar, explica a una clienta que, per tal de no tancar la botiga, la seva dona ha marxat primer de viatge de noces, i que ell ho farà quan ella torni.

Després d’això, va interrompre la seva col·laboració, i no hi tornaria fins el 1911, quan la va reprendre al número 144 del 20-08-1911, i la va mantenir amb presència assídua fins a mitjan 1912 quan, juntament amb Nogués, Manuel Humbert i altres, va abandonar Papitu quan la revista es va declarar decididament partidària de temes altament eròtics.

Pidelasserra va tornar a la pintura de cavallet el 1928 i va exposar regularment a Barcelona entre 1932 i 1935. Després de la Guerra Civil espanyola va tornar a pintar per a ell, i els seus temes principals van ser els paisatges de la Vall d’Aran, del Pirineu aragonès i de Mallorca. També va realitzar una sèrie de composicions sobre la vida de Jesús, i una altra titulada Els vençuts sobre la gent humil i sense fortuna, que constitueix una visió molt intensa de la situació d’una part important de la societat civil catalana que va perdre la guerra.

Publicacions: Papitu, Picarol.