Xavier Nogués

El cinquè fill d’una família tradicional barcelonesa dedicada al negoci dels cereals, podria haver cursat estudis comercials o universitaris, però els problemes que va tenir a l’escola a causa del seu fort caràcter van fer que el seu pare el col·loqués d’aprenent en un taller de forja quan tenia tretze anys. D’allà va passar a treballar com a ajudant d’un delineant de màquines i, mogut per l’exemple d’un cosí que assistia a classes nocturnes de dibuix, va decidir matricular-se a l’acadèmia de dibuix de Martínez Altés. Va ser allà on va descobrir la seva veritable vocació artística. Després va passar a l’Acadèmia Borrell, on va entaular nombroses amistats.

Va connectar amb el grup d’artistes El Rovell d’Ou, va obtenir un accèssit en un concurs de cartells de Carnestoltes, i va dibuixar un graciós al·leluia sobre l’Aplec de Sant Medir. Va participar en diverses exposicions, i el 1901 va fer el seu primer viatge a París.

La seva primera col·laboració pública com a dibuixant va ser a la revista Mercurio (1903), on va il·lustrar el conte Luchas del día, d’Artur Masriera. Després, a Joventut, va il·lustrar Diàlegs de cortesanes, de Luciano de Samosata (1904), i en el període 1907-1908 va col·laborar a Hojas Selectas. La seva activitat més important com a dibuixant d’humor es va produir en el període 1908-1910, quan va participar en el setmanari Papitu, creat per Feliu Elias, Apa. Després va col·laborar a l’Almanach dels Noucentistes (1911), revista creada per Eugeni d’Ors, i a Picarol (1912), que arribaria a dirigir juntament amb Josep Aragay i que, malgrat la seva existència fugaç (de només sis números) es va considerar, a París, com la millor de Catalunya en el seu temps. Gràcies a Apa va il·lustrar alguns números de L’Esquella de la Torratxa (1912-1917), i durant aquesta època també va participar a Revista Nova (1914-1916), on va donar a conèixer catorze importants dibuixos que després formarien part del seu cèlebre llibre La Catalunya pintoresca, amb textos de Francesc Pujols. També va intervenir a la revista Iberia (1915-1918), Vell i Nou (1915-1921), Cuca Fera (1917) i Un enemic del Poble (1917-1919). Va fer dibuixos d’actualitat per al diari La Publicidad i va col·laborar a D’Ací i D’Allà (1918-1936), L'Instant (1919), Terramar (1919-1920), Catalunya Literària (1921-1923) i els setmanaris infantils La Mainada (1921-1923) i Jordi (1928). Va il·lustrar la portada de l’almanac del setmanari El Be Negre (1932) i va publicar al·legories sobre els mesos de l’any al Butlletí de la Cambra Mercantil (1935). També va realitzar capçaleres, orles, sil·labaris i il·lustracions per a llibres destinats a la infància, així com cartells, fulletons i obres de tota mena, sense que li importés que es consideressin menors en relació amb els seus murals, gravats i quadres de gran volada. Va ser un artista molt complert, del qual, en aquest text, només en contemplem l’aspecte del dibuix, on sempre va destacar pel seu humor culte i afinat.

Publicacions: Mercurio, Joventut, Hojas Selectas, L’Esquella de la Torratxa, Picarol, Papitu, Revista Nova, Iberia, Vell i Nou, Cuca Fera, Un enemic del Poble, La Publicidad, D’Ací i D’Allà, L'Instant, Terramar, Catalunya Literaria, La Mainada, Jordi, El Be Negre y Butlletí de la Cambra Mercantil.