Lata
Lata

Nom real: Francesc Labarta i Planas

Pseudònims: G., Giner, Satan,

Naixement: Barcelona (Espanya) 01/01/1883.

Defunció: Barcelona (Espanya) 04/10/1963.

País: Espanya

Enllaços: Enciclopèdia Catalana, Fons Labarta BNC, Necrològica a Destino, Necrològica a La Vanguardia, Viquipèdia, Wikipedia,

Articles:

El “Papitu” de la primera época. Josep Maria Cadena. Destino, Barcelona. 1970

Bibliografia:

Capdevila, Jaume. Papitu (1908-1937). Sàtira, erotisme i provocació. . Efadós. El Papiol, Barcelona. 2014

Capdevila, Jaume. La Campana de Gràcia (1870-1934). La primera publicació catalana de gran abast. . Pagés. Lleida. 2014

Capdevila, Jaume. L'Esquella de la Torratxa (1879-1939). Seixanta anys d'història catalana. . Efadós. El Papiol. 2013

Solà i Dachs, Lluís. La caricatura social i política a Catalunya, 1865-2005. . Duxelm. Barcelona. 2005

VV.AA.. El dibuix a Catalunya. 100 dibuixants catalans que cal conèixer. . Pòrtic. Barcelona. 2004

Gassó i Carbonell, Lluís. 50 dibuixants de Catalunya que formaren època (1867-1936). . Editorial Glosa. Barcelona. 1981

Solà i Dachs, Lluís. L'humor català. 3 vols.. Bruguera. Barcelona. 1972

Labarta, Francesc. Para comprender la pintura. . Dolmen. Barcelona. 1944

Lata

Nét del gran dibuixant Eusebi Planas i del pintor i dibuixant Lluís Labarta, no és estrany que Francesc Labarta també es dediqués al dibuix i a la pintura, i que ho fes amb un estil lluminós i expressiu. Va rebre els primers ensenyaments artístics de part del seu pare, així com de mestres de gran rellevància que eren amics de la família com Antoni Caba, Manuel Fuxà, Soler i Rovirosa, Josep Pascó, Josep Lluís Pellicer, Mas i Fontdevila i Anglada Camarassa, a més d'ampliar els seus estudis a França i Bèlgica. També va treballar en les obres de l'Hospital de Sant Pau amb l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.

Va tenir una dilatada carrera com a pintor, dibuixant i il·lustrador, encara que en el camp en què va aconseguir destacar va ser la pedagogia, ja que va exercir a l'escola del districte V i va ser nomenat catedràtic de l'Escola Superior de Belles arts de Sant Jordi i professor de pintura decorativa a la Llotja, a més de fundar la seva pròpia acadèmia des de la qual va formar i va influir a diverses generacions d'artistes.

La seva faceta de dibuixant satíric es concentra en els seus anys joves, quan va publicar a L'Esquella de la Torratxa, Foyer, Revista Nova, La Mainada, Flirt, Margot, Cuca Fera i molt especialment a Papitu on, amb el pseudònim Lata, va deixar una impressionant galeria de retrats lúbrics de dames elegants, vestides o a mig vestir, d'un elevat grau d'erotisme i dibuixades amb un traç vibrant i sensual. En realitat, tot i que era un magnífic dibuixant, mai va ser un veritable humorista ja que els textos humorístics dels peus eren afegits posteriorment a la redacció. També va utilitzar els pseudònims Satan o Giner, a més d'una G. majúscula, i va ser director artístic de l'excel·lent publicació Cuca Fera.

Es va dedicar també a la il·lustració industrial i editorial i al gravat. Va decorar l'Església de les Carmelites de Barcelona i algunes dependències del Palau de Pedralbes. En el camp de la pintura es va destacar com a paisatgista i va escriure diversos volums didàctics, entre els quals destaca Para comprender la pintura, de 1944.

Publicacions: Cuca Fera, L'Esquella de la Torratxa, Flirt, Foyer, Margot, La Mainada, Revista Nova, Papitu

 

Compartir