Esquitx

Origen: 09/2000

Desaparició: 03/2013

Numeració: 50

Mides: 28’5 x 21 cm

Format: Revista

Editor: Associació de publicacions periòdiques en català (APPEC)

Idioma: Català

País: Espanya

Periodicitat: Trimestral

Enllaços: Catàleg de còmics en català, Tebeosfera, Web oficial, Wikipedia,

Articles:

L’art de riure de Muntañola. Redacció. Diari de Terrassa. 2007

Bibliografia:

Moliné, Alfons. Cavall fort, el milagro catalán. Tebeos. Las revistas infantiles (p. 247-305). Asociación cultural Tebeosfera. Sevilla. 2014

Riera Pujal, Jordi. El còmic en català. Catàleg d'àlbums i publicacions (1939-2011). . Ediciones Glénat. Barcelona. 2011

Larreula, Enric. Les revistes infantils catalanes de 1939 ençà. . Edicions 62. Barcelona. 1985

Tremoleda, Josep. Cavall Fort, una experiencia concreta. . Nova Terra. Barcelona. 1967

Esquitx

Els territoris de parla catalana han generat una intensa i interessant tasca editorial en el camp de les revistes en l’idioma propi adreçades als adolescents i joves. En ple franquisme, va ser fonamental la tasca duta a terme per revistes com L’infantil/Tretzevents i Cavall Fort, que van marcar una manera d’entendre l’edició que s’ha mantingut al llarg de decennis: una concepció de la revista on es barregen la divulgació, les narracions, la il·lustració i el còmic de qualitat, i un model de publicació que va saber adaptar-se al nou escenari polític i cultural sorgit a partir de la Transició i que va tenir projecció a València, on va sorgir la revista Camacuc, i a les Illes Balears, on l’any 2000 va sorgir Esquitx.

Esquitx va ser l’aposta balear de crear una revista de divulgació cultural que oferís uns continguts de qualitat alhora que esdevenia un instrument de difusió de la llengua. Per fer-ho, es van adaptar els models reeixits de Cavall Fort i Tretzevents al nou segle, on l’aposta per uns continguts gràfics d’alt nivell esdevenia senyal d’identitat. Tot i que puntualment podien aparèixer sèries de procedència forana com el popular Titeuf de Zep o Little Memo d’Igor Medio, la revista va apostar per sèries pròpies, donant especial rellevància als autors locals o molt vinculats al territori. Així van esdevenir col·laboradors habituals artistes cabdals dels anys vuitanta com Max, instal·lat ales Illes des de feia temps, l’inclassificable Pere Joan, Vaquer o Bartolomé Seguí, però també hi van tenir cabuda autors emergents del territori com Jaume Balaguer, Gabi Beltrán, Álex Fito o Tomeu Pinya. La revista estava dirigida per Bartolomé Seguí i Sònia Delgado i sempre va oferir un alt nivell, arribant a tenir una identitat pròpia més enllà del models esmentats.

Malgrat l’alta qualitat de la publicació, la política educativa del govern balear dels darrers anys, preocupada per limitar l’ensenyament del català a les escoles del territori illenc, va provocar que es retiressin les subvencions en forma de compra d’exemplars que feien viable la proposta de la revista. L’escanyament econòmic promogut per la política cultural del govern balear va aconseguir el seu objectiu: finalment, Esquitx es va veure obligada a tancar les seves portes a l’inici de l’any 2013.

Principals col·laboradors: Jaume Balaguer, Gabi Beltrán, Quim Bou, Alex Fito, Pere Joan, Igor Medio, Guillem March, Linnhart, Max, Pau, Tomeu Pinya, Rafael Vaquer, Sònia Pulido, Bartolomé Seguí, Tomeu Morey.

Principals sèries: Àxel (Gabi Beltrán), Animalades (Pau), Contes de la llacuna (Jaume Balaguer), Les sortides de na Cristina (Àlex Fito), Little Memo, Neuras (Carlos Aguilar, Tomeu Pinya), Nini&Titus (Albert Garcia, Quim Bou), Nina la fantàstica (Sònia Pulido), Robots (Guillem March), Neuras, Xavi (Canizales).

Compartir