Lollam

Als 14 anys va entrar com a administratiu a l’editorial Baguñà, que publicava el setmanari infantil En Patufet i que estava relacionada amb una altra empresa, Unión de Fotograbadores, per a la qual treballava el seu germà Lluís. Igual que ell, va demostrar ben aviat la seva afició pel dibuix humorístic i va començar a publicar a l’esmentada revista infantil i als seus suplements Virolet i Esquitx, on emprava el pseudònim Lollam (el seu primer cognom a l’inrevés) per distingir-se del seu germà.

Practicava un humor on el text es basava sovint en l’absurd, combinat amb un dibuix que oscil·lava entre la caricatura i l’expressió formal descriptiva dels ambients burgesos. La seva màxima vocació era, tot i així, la pintura de cavallet.

Alumne a l’Escola de Belles Arts La Llotja de Barcelona, va ser alumne de Fèlix Mestres i Ramon Calsina. Aquest darrer li va transmetre un estil figuratiu de factura moderna. El 1938, en plena Guerra Civil espanyola, va participar a l’Exposició de Tardor de Pintura i, per decisió unànime del jurat, va obtenir el premi Isidre Nonell. En Patufet (número 1797 del 01-10-1938) li va dedicar un gran elogi i va destacar sota el titular És un de casa que “en Lollam, fill de la família d’En Patufet, ha dut a casa nostra l’alegria del seu èxit, ens ha fet sentir la satisfacció del fill o del germà que sabem afalagat pel triomf del seu esforç. (...) Aquell dibuixant incipient, aquell ninotaire rialler que ens encomanava la seva alegria, ara se’ns ha presentat com un pintor seriós, decidit i valent que ja gusta els honors de la glòria. I com que nosaltres coneixem la seva humilitat, com que li sabem la seva modèstia, no podem menys d’expressar-li la nostra admiració i de demostrar-li l’estimació que ara i sempre li hem tingut en aquesta casa.”.

Després de la guerra va centrar la seva activitat en la pintura, on va obtenir un èxit destacable.

Publicacions: En Patufet, Virolet, Esquitx.