Pere Joan

Com indica Francesca Lladó, l’adscripció de Pere Joan a la crida de la línia clara és deguda a la seva concepció gràfica, però no a criteris temàtics, doncs es troba més propera al surrealisme que a l’aventura. El seu estil és summament personal, i es distingeix fàcilment del de qualsevol altre autor. La seva obra, amb una narrativa el·líptica que demana l’esforç del lector per poder-se interpretar, té un fort component oníric com a representació del seu món interior, poblat d’elements procedents de la cultura gràfica popular com les marques Michelín, Netol o Tío Pepe, i està habitualment ambientada a Mallorca.

Pere Joan va estudiar Belles Arts a Barcelona. Després de publicar les seves primeres historietes de manera autopublicada (Baladas urbanas) i al número 6 d’El Víbora, l’any 1982, va recalar a Cairo, publicació dirigida per Joan Navarro i abanderada de la línia clara. Pasajero en tránsito, La muerte húmeda, La lluvia blanca o Mi cabeza bajo el mar van ser les seves obres més importants durant aquells anys. Al Diario de Mallorca hi va publicar Julián Velomar en una isla desierta.

L’any 1991 va rebre el Premi a la Millor Obra al Saló Internacional del Còmic de Barcelona per Mi cabeza bajo el mar. Aquell mateix any, Javier Mariscal, Nazario, Alfredo Pons, Joan Navarro i Pere Joan van retirar la seva participació a l’exposició Una Historieta democrática en protesta pel recolzament del govern espanyol a la Guerra del Golf.

Juntament amb Max, va editar la revista Nosotros somos los muertos el 1995. També va col·laborar a Cavall Fort i a Pequeño País. El 2009 va publicar Història del turisme a les Illes Balears, amb guió de Felipe Hernández Cava.

Publicacions: Baladas urbanas, Cairo, Cavall Fort, Esquitx, Más Madera, Nosotros somos los muertos, Pequeño País, TBO (Bruguera), El Víbora, Viñetas