Nom real: Josep Roig Gómez
Naixement: Palma de Mallorca (Espanya) 04/08/1947.
País: Espanya
Enllaços: dBalears, Historia, Museu Humor, Pep Roig, Salavativa, Viquipèdia,
Ferrer. A Alcúdia; pintures i escultures. Catàleg exposició Pep Roig. Ajuntament d'Alcúdia. Alcúdia. 2007
Roig, Pep. No sé qué pasa que lo veo todo negro. . Promomallorca. Mallorca. 2004
Cuadrado, Jesús. De la historieta y su uso. . Ed.Sinsentido. Madrid. 2000
Nascut a Mallorca l’any 1947, quan només tenia 5 anys ja es feia els seus propis tebeos, dels quals encara en conserva alguns, i la seva il·lusió era poder dedicar-se al dibuix. Als 14 anys va entrar a treballar en un taller d'escultura i als 16 ho va fer, juntament amb el seu germà, en uns tallers de la marca Kelvinator, on s'hi va estar fins als 30 anys. Quan en tenia 23, però, va aconseguir que el diari Última Hora li publiqués un acudit sobre la grua municipal que havia enviat espontàniament. Era el dia 19 d'agost de 1970 i, a partir d'aleshores, ja va quedar incorporat a la redacció del diari, on ha ocupat tots els càrrecs: redactor, cap de secció i redactor en cap.
Pep Roig també va dirigir la revista Brisas, que sortia els dissabtes i que, durant una llarga etapa, va ser el suplement setmanal d'Última Hora. És el creador de diverses sèries com El Príncipe Azul, Caperucita Coja, El Sorro Gusticiero, El ingenuo de la lámpara o Manchas y Agujeros. A Brisas hi va crear La historia de la historia o algo así i Vidas poco existentes.
El novembre de 1983 va ser un dels fundadors de la revista satírica Sa Lavativa. També va publicar dibuixos i articles d'opinió al setmanari Faxdepera a partir de 1997, ha dibuixat al digital Diario del Siglo XXI, a la revista satírica El Batracio Amarillo i ha estat col·laborador i reporter del diari madrileny Ya.
Pep Roig, que també té obra escultòrica, ha participat en moltes exposicions, tot i que sovint diu que no li agrada exhibir la seva obra. La majoria de vegades ha exposat a la mateixa illa de Mallorca, però també s’han vist les seves creacions a Madrid, a Águilas, a Granada, a Alacant, a Sòria i a altres ciutats. Amb els seus dibuixos també ha il·lustrat una munió de llibres, entre ells Les contarelles de Pere Ferreguí de Joan Guasp, Gràcies, no volem flors i Quadern de bitàcora d'Antoni Serra, Carnussa de Biel Florit, Mallorca canta de Bartomeu Ensenyat i El Salt de la bella dona i Naveta des Tudons, ambdós de Biel Sabrafin. També té uns quants llibres d'autoria pròpia com Árboles singulares de las Baleares, Futur Alcudia 2000 i un que recopila vinyetes publicades a Última Hora i que es titula No sé qué pasa que lo veo todo negro.
Després de la seva retirada va seguir col·laborant a Faxdepera i a Última Hora. Com no podia ser d'una altra manera, tanta feina ha tingut la seva recompensa i ha rebut diversos premis i distincions, entre ells el Siurell de Plata al Mallorquí de l’Any (1997), el Premi Alzina atorgat pel Grup Ornitològic de Balears el 2003, el Diploma d'Honor de l'Associació de Belles Arts de Mallorca (2007) i el Premi Mallorca Mágica (2010).
L'estil de dibuix de Pep Roig sorprèn per la seva originalitat i per l'ús molt encertat del color, que fa que els seus originals cridin immediatament l'atenció. Darrerament ha intentat la creació d'un Museu del Dibuix però, malgrat les bones intencions i els encoratjaments, el projecte encara no s'ha pogut dur a terme.
Publicacions: Brisas, Diario del Siglo XXI, El Batracio Amarillo, Sa Lavativa, Tentacles, Última Hora (Mallorca), Ya
Sèris: Caperucita Coja, El Ingenuo de la lámpara, El Príncipe Azul, El Sorro Gusticiero, La historia de la historia o algo así, Manchas y agujeros, Vidas poco existentes.
