El Batracio Amarillo

El primer número va ser creat íntegrament per Antonio José Martín «Gato». En el següent, Javier Martín Merlo i Paco Cantalejo es van sumar a la iniciativa per donar continuïtat a la revista. Després de publicar vuit números en un any, Javier Martín va assumir en solitari el càrrec d′editor i va afegir nous col·laboradors a la publicació. Des de llavors i fins a l′actualitat (2023), du a terme les tasques de gerent administratiu, a més d’organitzar l′assistència a esdeveniments i dirigir activitats externes com ara les exposicions itinerants.

La revista va néixer al si de la Facultat de Ciències de l′Educació de la Universitat de Granada. Va sorgir com una forma de protesta davant d′una iniciativa legislativa del govern socialista de Felipe González que legalitzava els contractes porqueria. Del primer número se′n van publicar 91 exemplars fotocopiats que es van distribuir per les cafeteries de les facultats.

Al final del primer any es van assolir els 1.000 exemplars de tiratge. En aquesta època la majoria dels seus lectors eren universitaris.

El 1996 es va publicar una edició per a Motril que va acabar generant un conflicte amb l′alcalde Luis Rubiales, que va derivar en un enfrontament amb més de 23 querelles criminals contra la revista. En la majoria dels casos es va aconseguir l′absolució dels càrrecs, tret de tres ocasions en què es va haver de pagar una multa. En una de les sentències, la jutgessa va dictar un any de presó per a Antonio José Martín «Gato», el llavors director de la publicació, i el pagament de 8000 euros. En acabar els prop de deu anys de contingències judicials, la revista s′havia consolidat a l′opinió pública com un mitjà independent, amb un gran seguiment dels lectors a la província de Granada.

L′any 2003 El Batracio Amarillo va intentar fer una incursió al mercat de publicacions a Madrid. Es van editar quatre números en gran format (42x29,7 cm) que, malgrat assolir un cert seguiment entre els lectors de la capital, no van tenir continuïtat. Les dissidències i enfrontaments interns entre els col·laboradors desplaçats a Madrid van acabar amb la iniciativa.

La revista se sosté amb la publicitat des dels inicis i està dedicada a l′humor gràfic i el còmic d′humor, i conté notícies centrades principalment en el seu àmbit territorial. Es distribueix de forma gratuïta a Motril i Granada capital. Per als lectors interessats que el vulguin rebre a casa, hi ha una subscripció anual per a deu números (amb un cost de 50€ en data de 2023). El tiratge total per número és de 6.000 exemplars dels quals 1.836 són per a subscriptors (2023). Tots els col·laboradors cobren per la seva feina.

A la revista s’hi van implicar, a partir del seu segon any, dibuixants com Chumy Chúmez i posteriorment ho va fer Guillermo Torres. El 2021 va començar a dirigir la revista Juanfran Cabrera, que, juntament amb Pachi Idígoras, gestiona cada número i el llegat acumulat per l′editorial. Per la revista han passat més de 200 autors, entre ells López Rubiño, Malagón, Mel, Juarma, Bonet, El Bute... que van fer les seves primeres vinyetes a la revista i després van aconseguir professionalitzar-se.

El Batracio Amarillo manté des de fa anys una activitat editorial que ajuda a consolidar el projecte empresarial. Dels seus llibres recopilatoris del treball d′un únic dibuixant se’n solen editar 800 exemplars, dels quals 600 són per a l′autor i 200 se′ls queda l′editorial per a vendre en esdeveniments. L′editorial suma més de 35 títols relacionats amb l′humor gràfic. Com a empresa editora només compta amb els seus propis mitjans per a la distribució.

Altres activitats relacionades amb el còmic, la il·lustració i l′humor gràfic com a instrument educatiu són les exposicions que organitza. L′any 2023 van rodar per escoles i instituts de secundària mostres amb títols com: Humor gráfico e igualdad, Humor gráfico y bullying, Humor gráfico y clima o Humor gráfico y suicidio.