Chumy Chúmez

Ell mateix relata els seus inicis com a pintor i il·lustrador amb l’humor que el caracteritzava: “vaig publicar el meu primer dibuix al terra d’un carrer del meu barri, amb guix de colors, i em va servir perquè una senyora em donés un duro. El segon, el vaig publicar a La Codorniz als ara llunyans anys 40. Vaig estudiar pintura amb professors particulars, i després a Madrid vaig viure la vida dels pintors. Vaig fer alguns cursos a l’Escola Oficial, i a la de gravat. Vaig assistir a les escoles lliures de Madrid, Barcelona i París. Per ser dibuixant d’humor no em vaig preparar (...) He col·laborat gairebé a totes les revistes espanyoles…”.

A Chumy Chúmez se’l considera un dels humoristes gràfics més genials, originals, versàtils i avantguardistes de la segona meitat del segle XX. Els seus dibuixos, fàcilment reconeixibles, van ser imitats, però mai superats. Una de les seves altres vessants creatives va ser el collage gràfic, emprant retalls d’una infinitat de publicacions espanyoles i estrangeres de principis del segle XX.

El 1947, de la mà d’Álvaro de Laiglesia, a qui sempre va estar molt unit, va començar a publicar a La Codorniz, de la qual va ser un dels col·laboradors més habituals. Les seves vinyetes van estar sempre entre les més buscades i seguides pels lectors de la revista. Va seguir col·laborant a la publicació fins que l’any 1972 va fundar la revista Hermano Lobo juntament amb altres dibuixants. El 1966 havia començat a publicar un acudit al diari Madrid. Durant algun temps, els seus acudits també van aparèixer al diari ABC.

El 1970 li van donar el premi del setè saló de l’humor gràfic i la caricatura de Montréal per un acudit que va aparèixer a la revista Triunfo, on col·laborava habitualment. Aquest premi és un dels més reputats en l’àmbit de l’humor gràfic, i ell va ser el primer espanyol en rebre’l. El 1977 va aconseguir, a Espanya, La Paleta Agromán, un altre dels premis més importants del sector. Però Chumy era més que un il·lustrador: va ser el gran cronista de l’humor gràfic espanyol. El seu llibre 50 años de humor español, publicat de manera seriada al diari El Independiente, és un text de referència de lectura obligatòria. També destaquen la seva selecció i judici crític per a l’antologia de La Codorniz que l’editorial Arnao va publicar en tres volums als anys 80.

Al cinema va destacar com a guionista a pel·lícules com Topical Spanish de Ramón Masats el 1971, Mi mujer es muy decente, dentro de lo que cabe d’Antonio Drove (1974) i Àngeles gordos de Manuel Summers (1980). El mateix Chumy Chúmez va dirigir el 1977 Dios bendiga cada rincón de esta casa i, un any més tard, Pero ¿no vas a cambiar nunca, Margarita?. També va escriure un gran nombre de guions per a televisió i va realitzar documentals, molts d’ells dedicats a la promoció de la Costa del Sol.

El seu llibre pòstum, Vida de Maqueto, editat per Algaba, resumeix la vida professional i l’ideari vital i polític d’un home que va poder publicar a la vegada a la revista El Socialista i al suplement Blanco y Negro del diari ABC.

Publicacions: ABC, Aede, Arriba, Ateneo, Balalaika, Bazar, Blanco y Negro, Bocaccio, Cuadernos del Humor, Diario 16, Don José, El Alcazar, El Cocodrilo, El Gato Encerrado, El Imparcial, El Independiente, El Socialista, Hermano Lobo, Juventud, La Codorniz, Madrid, Mundo Diario, Muy señor mío, Octopus, PC Week, Por Favor, Pueblo, Sábado Gráfico, Siglo XX, Teresa, Triunfo.