Cifré

Cifré va fer tot el possible per no treballar al garatge del seu avi i, amb només 19 anys, va aconseguir col·laborar als estudis Dibujos Animados Chamartín, on va conèixer a altres dibuixants amb els quals va arribar a treballar braç a braç com Iranzo, Peñarroya o Escobar. Després d'aquesta experiència es va incorporar a l'Editorial Bruguera, on va esdevenir un dels puntals de les seves revistes d'humor amb la creació de diverses sèries antològiques com El repórter Tribulete que en todas partes se mete (1947), Las tremebundas fazañas de don Furcio Buscabollos (1947) o Cucufato Pi (1949), totes elles nascudes a la revista Pulgarcito. La tipologia dels seus personatges, solitaris, solters, inadaptats, de vegades enamoradissos i gairebé sempre desafortunats, era un reflex fidel del sentiment del ciutadà mitjà de la postguerra espanyola. Membre de l’Escola Bruguera, va ser capaç, com altres dels seus companys, de burlar la censura amb el seu humor crític, almenys fins que els legisladors van forjar unes lleis difícilment permeables a partir de 1955. Amb l'aparició de la revista El DDT el 1951, Cifré va ampliar la seva nòmina de personatges amb sèries com Doña Filomena (1951) o Amapolo Nevera (co-creada juntament amb Carlos Bech, 1952).

El 1957, juntament amb Conti, Escobar, Eugenio Giner i Peñarroya, va decidir crear l'empresa DER (Dibuixants i Editors Reunits). A més, amb Crisol, van fundar la revista Tío Vivo on Cifré, a més de participar en portades i en seccions col·lectives, va crear sèries com Golondrino Pérez, Rosalía o El sabio Megatón (totes de 1957). Després del fracàs comercial de Tío Vivo, que va ser adquirida per Bruguera el 1960, Cifré va tornar a aquesta editorial amb noves criatures que van protagonitzar les sèries Pepe Despiste (1959), Cepillo Chivátez (1960) o Don Tele (1960), una de les primeres sèries humorístiques amb la televisió com a leit motiv. Autor d'un grafisme molt particular i dinàmic i excel·lent portadista, Cifré va il·lustrar també algunes novel·les d'aventures i va signar una tira esportiva, Don Césped, al diari Dicen, a més de realitzar algunes col·laboracions per a editorials britàniques. Cifré és el pare del també historietista i dibuixant Guillem Cifré.

Publicacions: Alex, Atalaya, Bruguelandia, Cine Aventura, Cine Gráfico, El Campeón, El Campeón de las Historietas, El Capitán Trueno Extra, El DDT, DDT, Dicen, Jim Phoscao, La Olla, Magos de la Risa, Magos del Lápiz, Pepín, Pulgarcito (2ª època), Selecciones de Humor de El DDT, Sissi, Súper Pulgarcito (1ª època), Tío Vivo (1ª y 2ª època).

Sèries: Don Pómez (1946). (Atalaya), Artemiso Cañaveral (1947). (Pulgarcito), El reporter Tribulete, que en todas partes se mete (1947), guión de Rafael González en sus inicios. (Pulgarcito), Las tremebundas fazañas de Don Furcio Buscabollos (1947), guión de Rafael González en sus inicios. (Pulgarcito), El Caballero del Salmonete (1948). (El Campeón), Cucufato Pí (1949). (Pulgarcito), Aventuras morrocotudas del Súper Bírria (1951). (El DDT), Doña Filomena (1951). (El DDT), Amapolo Nevera (1952), guión de Carlos Bech en sus inicios. (El DDT), Vuestro amigo Luisito (1953). (Pulgarcito), Vagancio (1953). (Pulgarcito), Simeón, detective (1956). (Jom Phoscao), Golondrino Pérez (1957). (Tío Vivo), Rosalía (1957). (Tío Vivo), El sabio Megatón (1957).(Tío Vivo), Filibeto Monreal, que nunca tiene un real (1959). (El DDT), Pepe Despite (1959). (Suplemento de Historietas de El DDT), Cepillo Chivátez (1960). (El Campeón de las Historietas), Dr. Fix (1960) (¿), Don Tele (1960). (Tío Vivo), Don Césped (196?). (Dicen).