Cilla

Va començar de ben jove col·laborant a diferents revistes satíriques de l’època. Va destacar des del principi per ser molt minuciós en les representacions de les seves caricatures i per ser un dels autors més prolífics del moment. Va col·laborar en diverses publicacions d’ideologies molt diferents, en algunes sota pseudònim, com a El Matute, on segurament s’amagava rere el nom de Chiflatis.

El seus personals “monos”, que recorden els il·lustradors italians de l’època, es podien trobar en setmanaris tan diferents com La Filoxera (1880), La Caricatura (1880), La Broma (1883), La Jeringa (1887), i també en les populars El Acabose (1883) i La Carcajada (1891), així com en una revista molt diferent pel seu format i contingut, La Gran Vía.

Va crear, per a la publicació El Cesante (Madrid 1880), el personatge que li va donar renom. Malgrat tot, va ser sens dubte a Madrid Cómico on va destacar més, essent-ne l’il·lustrador principal i el responsable del contingut artístic. Segons el seu director, Sinesio Delgado, “Cilla era la meitat de la revista”. A les seves portades hi incloïa els seus “capgrossos”, personatges d’actualitat representats amb el cap més gros i molt desproporcionat respecte a un cos diminut. Sota aquestes figures sempre hi havia un vers ple d’intenció escrit pel mateix Sinesio Delgado. Cilla va crear un estil personal que va resultar molt imitat dins i fora del nostre país.

Publicacions: Barcelona Cómica, Blanco y Negro, El Acabose, El Cencerro, El Cesante, El Matute, El Mundo Cómic (1ª época), España Cómica, Gente Menuda, La Broma, La Carcajada, La Caricatura (2ª época), La Esfera, La Filoxera, La Gran Vía, La Hormiga de Oro, La Jeringa, La Semana Cómica, Madrid Cómico, Pulgarcito (1ª época).