El Mundo Cómico

Origen: 03/11/1872

Desaparició: 25/03/1875

Numeració: 166

Mides: 38x26 cm

Format: Revista

Editor: Miguel Ramos Carrión

Idioma: Castellà

País: Espanya

Periodicitat: Setmanal

Enllaços: Biblioteca Nacional, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, Tebeosfera, Wikipedia,

Bibliografia:

Martín, Antonio. Los inventores del cómic español, 1873-1900. . Planeta DeAgostini. Barcelona. 2000

Cuadrado, Jesús. Diccionario de uso de la historieta española, 1873-1996. . Compañía literaria. Madrid. 1997

VV.AA.. 150 años de prensa satírica. . Ayuntamiento de Madrid. Madrid. 1991

Bozal, Valeriano. Ilustración gráfica del siglo XIX en España. . Comunicación. Madrid. 1979

Gómez Aparicio, Pedro. Historia del periodismo español. . Editora Nacional. Madrid. 1974

Bori, Salvador. Tres maestros del lápiz de la Barcelona ochocentista. Padró, Planas, Pellicer. . Ediciones Librería Milla. Barcelona. 1945

El Mundo Cómico

Es tracta d’un dels setmanaris més populars que apareixen dins de la multitud de publicacions que van sorgir en l'època del liberalisme d’Amadeu I. Sense ser de les més bel·ligerants contra el monarca savoià, feia un retrat càustic d'una societat, meitat revolucionària meitat reaccionària, plena de tics burgesos que es reflectien tant en la moda com en els nous costums socials.

Durant la seva curta vida va comptar amb diversos directors, des d’Arturo Cotarelo, coronel del regiment d’invàlids i home vinculat al món editorial, passant pel popular autor teatral Miguel Ramos Carrión. Va acabar els seus dies sota la batuta de José Luis Pellicer, qui va exercir també com a director artístic. Pellicer provenia de la premsa satírica catalana (La Campana de Gràcia i L'Esquella de la Torratxa).

El més important d’El Mundo Cómico van ser els seus il·lustradors humorístics, d'entre els quals destaquen Pellicer, Domingo, Perea, Mecachis i Cilla. José Luis Pellicer, com a pintor frustrat que era, va realitzar unes il·lustracions molt realistes, representant generalment escenes costumistes que satiritzaven els diferents estaments de la societat. Amb prou forces tocava els temes polítics, però sí a personatges singulars de l'època com: els “lechuguinos", els “cesantes" i "les noves riques". Per això El Mundo Cómico, com va passar després amb Madrid Cómico i Barcelona Cómica, va ser una publicació de textos incisius i "monos" (com es denominava als personatges en aquella època) menys característics que els que el públic va poder gaudir a La Flaca, La Mosca Roja i altres revistes de l'època. Només Cilla i Mecachis van fer autèntiques caricatures humorístiques, que alternaven amb les il·lustracions de grans dibuixants habituals als seminaris il·lustrats de l'època com El Museo de las Familias, La ilustración Española y Americana o La ilustración Artística.

El Mundo Cómico va anar perdent el seu públic per l'aparició de nous setmanaris satírics que van proliferar en la dècada de 1870. Va mantenir, no obstant això, un bon nivell de qualitat gràfica i literària fins a l'últim moment.

Gran part dels seus col·laboradors van passar després a l’emergent Madrid Cómico que, malgrat no utilitzar el color i de gaudir de menys vistositat, va aconseguir un gran èxit de lectors gràcies als seus importants col·laboradors literaris i als populars "capgrossos" realitzats per Cilla en les seves portades.

Una aportació important d’El Mundo Cómico, segons Antonio Martín en la seva Historia del Cómic Español, va ser «haver creat una sèrie de vinyetes a doble pàgina distribuïdes generalment en setze quadrícules i dibuixades per José Luis Pellicer». Això va ser l'origen de la historieta seriada, que després seria habitual en els còmics espanyols.

Principals col·laboradors: Cilla, Domingo, Mecachis, José Luis Pellicer, Perea.

Compartir