Demócrito

Algú capaç de fer servir el nom d’un dels filòsofs més controvertits de la Grècia clàssica,  Demócrito, ha de ser un personatge curiós i interessant, tot i que de vegades també utilitzava el seu nom real, Eduardo Sojo, per a signar els seus dibuixos. Va ser fundador i director del setmanari Don Quijote, publicat a Buenos Aires l’any 1883, capçalera que va recuperar a Madrid al 1892. En aquesta publicació sempre hi va figurar com a Ricardo Sojo.

La seva gran creació fou El Motín, un diari anarquista i anticlerical que va dirigir conjuntament amb un ex-sacerdot que signava com a Padre Ferrándiz. Demócrito es va encarregar de les caricatures a doble pàgina i en quadricromia que il·lustraven la part central d’aquest setmanari. En aquestes pàgines carregava sense pietat, però enginyosament, contra capitostos, carlistes, burgesos, beates i, sobretot, contra capellans i monges al més pur estil del seu mestre Ortego. Aquestes vinyetes centrals van tenir tant d’èxit que durant anys es van reproduir a petita escala en uns dossiers que recopilaven les il·lustracions més interessants de l’any. El Motín es publicà des de 1881 fins a 1926 amb diferents formats. Demócrito va col·laborar també a La Broma, Gil Blas (època isabelina) i El Cencerro, essent un destacat col·laborador, junt amb Cilla, de Madrid Cómico.

També va fundar i dirigir Sancho Panza. Les seves il·lustracions s’inclouen dins l’estil decimonònic espanyol, digne hereu d’Ortego i molt pròxim a les formes de Cleofé, Alaminos i el seu amic Cilla. Fou creador de personatges com Juan Lanas, Juan Hambre o Inocente, arquetips de la classe popular dominant d’aquell moment.

Publicacions: Día de Moda, Don Quijote (2ª época), El Caos, El Cencerro, El Motín, Gil Blas, La Broma, Madrid Cómico, Sancho Panza.