Ortego

Nom real: Francisco Ortego y Vereda

Naixement: Madrid (Espanya) 1833.

Defunció: París (França) 1881.

País: Espanya

Enllaços: Tebeosfera, Viquipèdia, Wikimedia Commons, Wikipedia,

Bibliografia:

Cuadrado, Jesús. Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000). 2 volúmenes. Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez. Madrid. 2001

VV.AA.. Humor gráfico español del siglo XX. Biblioteca Básica Salvat, núm. 46. Editorial Salvat/Alianza Editorial. Madrid. 1970

Ortego

La majoria dels estudiosos de l’humor gràfic espanyol consideren Ortego un dels primers grans humoristes gràfics del nostre país. El van influenciar els seus coetanis francesos Gabarny, Grandville o Daumier, però va desenvolupar un estil personal molt propi. No podem oblidar que Ortego va començar com a pintor costumista dins del Romanticisme espanyol, preocupat per representar i denunciar els problemes socials de la seva època. Havia estudiat a l’Escola de Belles Arts de San Fernando de Madrid, però aviat va començar a col·laborar a la premsa il·lustrada de l’època, en revistes com El Bazar, El Museo Universal o El Siglo Ilustrado. De les representacions cotumistes i populars va passar a les vinyetes humorístiques, col·laborant en diversos setmanaris de tendència republicana, progressista i anticlerical com El Pájaro Rojo, Fray Veras o El Garbanzo.

Ell mateix, el 1865, va dirigir el setmanari humorístic El Fisgón. Però allà on va obtenir més èxit amb les seves il·lustracions va ser a Gil Blas, setmanari que va néixer a finals de 1864 i que va sobreviure amb problemes fins al desembre de 1872, amb diverses interrupcions. Ortego fou l’alma mater de la publicació, juntament amb els germans Alfredo i Daniel Perea. Les seves escenes i crítiques socials són esmolades vinyetes anticlericals. Hi destaquen els seus frares i monges rodanxons, i els bisbes de cares libidinoses. Algunes d’aquestes figures van obtenir tanta notirietat que es reproduirien després a les cromolitografies que regalava l’empresa de xocolata Matías López. Precisament per a aquesta popular fàbrica de xocolata i dolços, Ortego va realitzar els seus cartells publicitaris, que es van utilitzar durant més d’un segle. S’hi veien parelles famèliques i tristes en un costat, i, a l’altre, un matrimoni gras i satisfet. L’eslògan del cartell deia: “Antes y después de tomar el chocolate Matías López”. Aquest cartell es va realitzar el 1871. Cal tenir en compte que, en aquella època, a la gent grassa se li suposava riquesa i felicitat. Anys després, per no sacralitzar en excés l’obesitat, va fer un nou cartell on va afegir una tercera escena amb una parella perfecta que deia: “Los que toman dos veces al día chocolate de López”. Va fer altres feines en l’àmbit del cartellisme, però van ser les publicacions satíriques les que li van portar més èxit.

És difícil d’oblidar la seva vinyeta sobre la nova Llei d’Impremta de l’època, on es veu un periodista esmerlit lligat a una paret plena de cadenes amb una taula on es veu un exemplar de Gil Blas i un tinter. El text diu: “Nueva ley de imprenta: ¡ahora puede usted escribir de cuanto le dé la gana!”.

Ortego va decidir anar-se’n a França en veure els nous aires que corrien a Espanya després de la Restauració Borbònica, però no va aconseguir triomfar al país veí, i va morir pràcticament en la indigència. A Espanya després de la seva mort es van editar àlbums que recollien els seus acudits més importants, i gairebé fins els nostres dies es van fabricar figures de ceràmica amb frares i monges inspirats en les il·lustracions d’Ortego.

Publicacions: Doña Pascuala, El Bazar, El Fisgón, El Garbanzo, El Museo Universal, El Pájaro Rojo, El Siglo Ilustrado, Fray Verás, Gil Blas.

Compartir