DGV
DGV

Nom real: David García Vivancos

Pseudònims: DGV,

Naixement: Madrid 1984.

País: Espanya

Enllaços: Behance, Curso de caricatura, David García Vivancos , Instagram, Tebeosfera,

Bibliografia:

Torelló Torrens, Antònia; García Vivancos, David. SuperHartas. . Instituto Quevedo de las Artes del Humor de la Fundación General de la Universidad de Alcalá. Madrid. 2025

Sciammarella, Agustín; Rodríguez Casado, Carlos; García Vivancos, David; Priego Martín, Ernesto; Mata, Iván; Aldeguer, Joaquín; Picassó, María; Tolsà, Matias; Raúl; Rienth, Thorsten; Turcios. Caricaturistas de profesión. . Nórdica Libros. Madrid. 2022

Torelló Torrens, Antònia; García Vivancos, David. Muy Hartas. . Instituto Quevedo de las Artes del Humor de la Fundación General de la Universidad de Alcalá. Madrid. 2022

Riera Pujal, Jordi. El póster de El Jueves. . RBA libros. Barcelona. 2021

Torelló Torrens, Antònia; García Vivancos, David. Hartas. . Instituto Quevedo de las Artes del Humor de la Fundación General de la Universidad de Alcalá. Madrid. 2020

Busquet, Josep; García Vivancos, David. Las criaturas de John Carpenter. . Amaniaco Ediciones. Barcelona. 2018

Busquet, Josep; García Vivancos, David. En capítulos anteriores…. . Diábolo Ediciones. Madrid. 2014

Premis:

Premi Curuxa (2025, Espanya)

Premi en el Certamen d’Il·lustració de Prensa Museo ABC (2023, Espanya) 

Premi als World Humor Awards (2023, Itàlia)

DGV

David García Vivancos és llicenciat en Història de l’Art i il·lustrador especialitzat en caricatura, una disciplina que l’apassiona des de sempre i a la qual es dedica des de fa molts anys.

Divideix el seu temps entre les col·laboracions en premsa i revistes (com La Razón, ABC, El Correo, TintaLibre, El Jueves o Amaníaco), la caricatura en directe per a grans empreses i la formació (tallers, xerrades i cursos centrats en el món de la caricatura).

L’any 2016 va començar a publicar a El Jueves al costat del seu amic Joaquín Aldeguer. La seva primera aportació conjunta va aparèixer a la secció «Solo hay una portada, pero teníamos más». No sols els unia una llarga amistat, sinó també una mateixa visió de la caricatura i del sentit de l’humor; per això no és d’estranyar que la col·laboració fos tan reeixida. Durant el procés creatiu, David destacava en l’escriptura del guió, ideant l’acudit que acompanyava el dibuix d’Aldeguer. Tot i així, habitualment tots dos participaven en totes les fases de la creació. A partir del 2019, David també va començar a publicar de manera individual.

El 2020 va començar a prendre forma un gran projecte conjuntament amb la historiadora de l’art Antònia Torelló Torrens: la trilogia feminista de divulgació històrica formada per Hartas (2020), Muy Hartas (2022) i SuperHartas (2025). Una aportació original i rellevant, en la qual rescaten artistes oblidades per la historiografia oficial. Mentre que Antònia aporta una recerca exhaustiva amb noms i cognoms, David caricaturitza cadascuna de les protagonistes. La tasca no era fàcil, ja que en moltes ocasions disposava de molt poques fonts de referència. El resultat, però, va ser un treball en equip extraordinari.

A més de les obres ja esmentades, David ha participat en altres publicacions, com ara En capítulos anteriores… (2014) i Las criaturas de John Carpenter (2018), on va il·lustrar els textos de Josep Busquet. Cal destacar també la seva presència a l’antologia Caricaturistas de profesión (2022), que recull alguns dels caricaturistes de premsa contemporanis més importants del país.

David és una figura reconeguda en el món de la caricatura, com ho corroboren els concursos en què ha estat premiat o seleccionat: els Premios Curuxa (Espanya), el Certamen de Ilustración de Prensa Museo ABC (Espanya), els World Humor Awards (Itàlia), el World Press Cartoon (Portugal) o el Salão Internacional de Humor de Piracicaba (Brasil), entre d’altres.

El seu treball combina un estil sintètic amb l’ús de textures per crear dibuixos directes, on la semblança de la persona representada és l’element essencial. Intenta utilitzar només unes poques línies, una paleta de colors limitada i algunes textures per retratar les seves “víctimes”, creant un toc distintiu fàcilment recognoscible i reconegut.

Només hi ha una regla que procura no oblidar: sense semblança no hi ha caricatura.

Publicacions: ABC, Amaníaco, El Batracio Amarillo, El Clímaco, El CorreoEl Jueves, La Razón, M21, The Spectator,TintaLibre, 3x3 Magazine.

 

 

Compartir