Amaníaco

Com tants altres fanzins, Amaníaco va néixer gràcies a l′impuls d′un grup de dibuixants que, buscant un espai on publicar, van optar per l′autoedició com a camí per donar-se a conèixer. No obstant això, a diferència del que passa amb la majoria de les revistes realitzades per aficionats, Amaníaco va saber mantenir-se i evolucionar fins convertir-se avui en una veritable revista que acull, juntament amb autors novells, a artistes amb una sòlida trajectòria.

La història d′Amaníaco comença a les aules de l′Escola de Còmic Joso, aleshores situada a la Gran Via de Barcelona, ​​al costat de la Plaça Universitat. Un grup d′alumnes van impulsar el fanzine a finals de 1990, i el seu primer número, el zero, va aparèixer al febrer de 1991. En els seus inicis, Amaníaco va ser una publicació fotocopiada, amb una portada molt característica, impresa sobre un paper de color que diferenciava cada número. En el seu interior combinava historietes humorístiques i realistes, encara que va ser l′humor el que va acabar predominant.

En aquesta primera etapa, el gruix de les col·laboracions les va portar a terme el mateix equip fundador, format per Francis Portela, Juan Antonio Noè, Daniel Aguilar, Alexis Calvo, Toni Vizcarra, Jordi Canyissà i Jordi Coll. Aquest últim va abandonar progressivament la faceta de dibuixant per a consagrar-se a la coordinació i la direcció d′Amaníaco. En aquesta etapa, cada número abordava un tema diferent (el terror, la crisi, els superherois o la ciència ficció) i es complementava amb entrevistes a autors com Jordi Bernet, August Tharrats, Philippe Prengui, William Vance, Sergio Aragonés, Francisco Ibáñez, Raf o Manuel Vázquez. Es van publicar disset números ordinaris (l′últim dels quals va adoptar ja el format de la segona etapa), a més del número zero inicial i del nombre 500, del qual es van fer molt poques còpies. En aquesta època, la distribució es limitava gairebé exclusivament a llibreries especialitzades de còmic de Barcelona.

El 1996 va començar la segona etapa, amb edició en impremta i distribució per tot Espanya. A les seves pàgines es va consolidar la presència de nous autors com Ricardo Peregrina, Jali, Josep Busquet, Ramon F. Bachs, Félix Sánchez, José Luis Reis o Marc Alberich. Van continuar publicant entrevistes (Maësse, Crisse, Ferri, Max, Monteys, Fontdevila) i es van crear noves sèries que van dotar la revista de major coherència interna: Els 4 elements, de Javim; Malabicha, de Raúl Hidalgo; Vulgarcito, de Félix Sánchez; Canito i els seus amiguets, de Manuel Martínez; o Un, de Josep Busquet. Posteriorment es van afegir Don Pankracio el iaio punk, de Marc Alberich; Hermi i Max, de Ricardo Peregrina; Superticioso, de Jali; L′àtic, de Jordi Canyissà; Comic Store, de R. F. Bachs; Xarxa de vòlei, de Francis Portela; o Johnny Wizard, de Gallec Bros.

A partir del número 12 d′aquesta segona etapa (2002), van arrencar les col·laboracions de firmes que ja eren habituals en publicacions professionals, com és el cas de Bernardo Vergara, Pallarés, Jan, Ozeluí o el citat Manel Fontdevila. Amaníaco es va situar llavors en un punt intermedi entre l′herència renovada de les revistes de l′Editorial Bruguera i l′acostament a models més moderns com els que practica El Jueves, encara que el seu humor mai ha estat polític sinó més aviat costumista, paròdic o nonsense.

En els anys 2000 i 2002, Amaníaco va rebre el Premi al Millor Fanzín del Saló del Còmic de Barcelona. En aquesta època també, en algunes de les pàgines de la revista va començar a publicar una col·lecció de quaderns monogràfics de 32 pàgines en blanc i negre, titulada Els impresentables d′Amaníaco, de la qual van sortir 32 títols.

Al juliol de 2007 va arrencar la tercera etapa d′Amaníaco, que continua en l′actualitat. La revista va adoptar un nou format de publicació, amb nova enquadernació de tapa tova i llom fresat, 64 pàgines i amb historietes en color a l′interior. «La nostra filosofia com a publicació és fer una revista per entretenir i divertir, que sigui atemporal, que puguis llegir qualsevol nombre en qualsevol ocasió, sense importar quan hagi sortit i quin fos l′actualitat del moment», explica Jordi Coll, editor de la revista.

En aquesta etapa, Amaníaco segueix apostant per barrejar pàgines de joves autors amb obres de veterans procedents de revistes com El Papus, El Jueves o Mortadelo. Kim, Fer, Kap, Orcajo o Bernet són algunes de les incorporacions més destacades. En el capítol de sèries, s′han afegit noves produccions com La Amparo contractada, de Kalitos; Candorós, ciutadà voluntariós, de Manolito Rastaman; Ovideo, d′Azagra; Dies moscosos, de Jan i Raúl Deamo; Don Claroquesí, de J. A. Lopetegi; Hospital central, de l′Avi; Apol·loni Martirio, venedor a domicili, d′Enrique Bonet; Eddy Tor, de Jordi Canyissà; Les aventures de Súper Bobo, de Tamayo; o Alan Stroker, de Pablo Barbieri i Sejo.

El 2009, el Saló Internacional del Còmic de Barcelona va atorgar a Amaníaco el Premi a la Millor Revista. A dia d′avui, la publicació està editada pel segell Amaníaco Ediciones.

Principals col·laboradors: Marc Alberich, Juan Álvarez, Azagra, C. C. Baxter, Bernet, Bié, Blanco, Enrique Bonet, Josep Busquet, Jordi Canyissà, Maribel Carod, Andrés Carrasco, Jordi Coll, Manel Cruz, Deamo Bros., Fer, Manel Fontdevila, Gras, Idígoras y Pachi, Jab, Jan, Jali, Kalitos, Kap, Kim, L’Avi, Lluïsot, Lopetegi, Carlos López, López Rubiño, Ferran Martín, Manuel Martínez, Pere Mejan, Mel, Vicente Montalbá, Juan Antonio Noé, José Orcajo, Ozeluí, Pallarés, Ricardo Peregrina, Francis Portela, Manolito Rastamán, José Luis Reyes, Félix Sánchez, Sejo, Tamayo, Joan Tharrats, Eduardo Urrutia, Bernardo Vergara.

Principals sèries: Alan Stroker, Amor en lata, Andrea Down, Apolonio Martirio, vendedor a domicilio, Candoroso, ciudadano voluntarioso, Días moscosos, Doblecero, Don Claroquesí, Don Pankracio el yayo punk, Eddy Tor, El hombre que araña, El niño que ama la crema de espárragos, Fargons & Gorgons, Hermi y Max, Historias fermosas, Hospital Central, Juan Fist, KAPut, La Amparo contratada, La historia en historietas, Las aventuras de Súper Bobo, Las historias del Bar Tolo, Loli, la poli panoli, Martínez, Ovideo, Pérrez hijo de Pérrez, Súper Bobo y Nicolás, Superticioso.