Joso

Joso va començar a publicar les seves pàgines humorístiques a el Tío Vivo del segell Der. Posteriorment va passar a treballar com a historietista i humorista gràfic a Bruguera. No és un dels noms que més destacaren a la producció de l’editorial, però la seva feina sempre va ser efectiva i estava en línia amb la producció de l’empresa. Home dinàmic i amb iniciativa empresarial, als anys seixanta va fundar juntament amb els seus germans l’empresa familiar Publicidad Solana. Alternava la seva feina de publicista amb la d’humorista gràfic i amb la de redactor de la revista satírica La PZ. Joso també va col·laborar en programes de divulgació a les dues cadenes estatals de TVE.

Durant dos anys (1980-81) va impartir uns cursos de dibuix i còmic a un grup de joves aspirants a artistes. L’experiència li va servir per a perfilar la que va ser la seva gran aportació al món de la historieta: l’Escola de Còmic Joso, fundada el 1982.  Aquest centre, actualment amb dues seus (una a Barcelona i l’altra a Sabadell), compta amb una mitja de 600 alumnes per any. El seu nom oficial és Escola Joso. Centre de Còmic i Arts Visuals. D’allà han sortit des dels anys vuitanta diversos historietistes i il·lustradors professionals, i milers d’alumnes amb estudis sobre el món del dibuix, el disseny i el còmic.

Publicacions: Amaníaco, Avui, Bruguelandia, Can Can (1ª época), Dicen, Jabato Color, La Pz,  Hipo, Monito y Fifí, Rififi, Tele Cómico, Tío Vivo (1ª época), Súper Sacarino.

Sèries: Don Cuplé (Tío Vivo, 1ª época, 1960), El sabio Eureka (Tío Vivo, 1ª época, 1958), Epitafio Perdigón, que no da ni con cañón (Pulgarcito, 2ª época,1966), Lidia y su hermanito Jaimito (Tío Vivo, 1ª época, 1958), Marilín (Din Dan, 1ª época, 1965), Pepito Almendritos (Tío Vivo, 2ª época, 1965).