Mortadelo

Origen: 23/11/1970

Desaparició: 12/1983

Numeració: 646 números i 43 extres

Mides: 26 x 19 cm

Format: Revista

Editor: Editorial Bruguera

País: Espanya

Periodicitat: Setmanal

Enllaços: Tebeosfera, Wikipedia,

Entrevistes:

Entrevista a Joan March, el “Mini Rey” de Bruguera. Jordi Riera Pujal. http://elcomicencatala.blogspot.com.es. 2014

Un joven historietista pide paso, Rovira. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1976

Articles:

Ediciones B, a por todas. Rafa Sáiz. Diario de Burgos. 1989

Entrevista con Cera. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1990

Goscinny, el padre de "Asterix”. Fernando Lara. Triunfo, número 536. 1973

L’editorial Bruguera. Xavier Romero. Diari de Girona. 2005

Segura. Joan Pieras. 1997-2006 La Massana Còmic Andorra, Comú de La Massana. 2006

Bibliografia:

Ibáñez, Francisco. ¡Mil portadas y huevadas!. Súper Humor, nº 57. Ediciones B. Barcelona. 2014

Barrero, Manuel. Gran Catálogo de la Historieta. Inventario 2012. . ACT Ediciones. Sevilla. 2013

Ibáñez, Francisco. ¡Portadas desorbitadas!. Súper Humor, nº 55. Ediciones B. Barcelona. 2013

Ibáñez, Francisco. Las portadas embrujadas. Súper Humor, nº 53. Ediciones B. Barcelona. 2012

Ibáñez, Francisco. ¡Sartenadas de portadas!. Súper Humor, nº 51. Ediciones B. Barcelona. 2011

Guiral, Antoni. 100 años de Bruguera. De El Gato Negro a Ediciones B. . Ediciones B. Barcelona. 2010

Fernández, Soto, Miguel. El mundo de Mortadelo y Filemón. . Media Live Content. Barcelona. 2008

Guiral, Antoni. Los tebeos de nuestra infancia: La Escuela Bruguera (1964-1986). Magnum ; 7. Ediciones El Jueves. Barcelona. 2007

Regueira, Tino. Guía visual de la Editorial Bruguera (1940-1986). . Glénat. Barcelona. 2005

Cuadrado, Jesús. Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000). 2 volúmenes. Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez. Madrid. 2001

Mortadelo

Revista que sorgia arrel del fenomen Ibáñez que, amb els seus personatges Mortadelo i Filemón, havia assolit una popularitat insòlita, reflectida en l’èxit de la sèrie en format d’aventures llargues i en l’edició recopilatòria de les seves aventures en àlbum. A més, ocupava l’espai que havia deixat la revista Gran Pulgarcito, i fins i tot va assumir algunes de les seves sèries. La idea d’editar la revista va ser proposada per Jordi Bayona i el reclam més innovador van ser les magnifiques portades d’Ibáñez on la “O” de Mortadelo apareixia transfigurada com el personatge, i el disseny de la portada mostrava una història nova de Mortadelo i Filemón on les vinyetes jugaven amb la seva distribució i el seu tamany. Una proposta original i trencadora ideada per en Jordi Bayona i materialitzada pel propi Ibáñez.

La superproducció a què obligava l’aparició d’historietes d’aquesta parella va culminar en la creació d’un equip de professionals de la pròpia editorial per poder atendre la demanda. Aquest equip de professionals estava integrat per Antoni Bancells, Blas Sanchís, Casanyes i Martínez Osete entre d’altres, i inicialment estava dirigit per Blas Sanchís. Cal indicar que no només es van dedicar a produir la sèrie Mortadelo y Filemón, sinó que també produïen històries d’altres personatges de la casa.

En aquest setmanari es van publicar sobretot historietes de llarga durada de Mortadelo y Filemón, realitzades per l’Ibáñez. A la parella d’agents de la T.I.A. els acompanyaven sèries com Pepe Barrena, La Panda, Manolón, conductor de camión, Flash, el fotógrafo, La abuelita Paz, Anacleto, agente secreto, Feliciano o Zipi y Zape, aquest últim apareix per primera vegada en format d’aventures de llarga durada. Juntament amb aquestes sèries de producció pròpia es van incorporar sèries foranes d’origen franco-belga que ja havien estat editades prèviament per a altres revistes germanes com Astérix, El teniente Blueberry o Aquiles Talón.

Amb tot, però, també van aparèixer sèries noves com Sir Tim O’Theo, Segis y Olivio, traperos de alivio, Trompinez o l’excel·lent sèrie d’aventures El corsario de hierro que, amb guions de Víctor Mora, va signficar el retorn d’Ambrós a Bruguera. A tot aquest material s’hi afegien pàgines d’acudits d’autors diversos com ara Conti, Torá, Beltrán, Joso o Tran, entre d’altres.

Els números extres, fins al número 43, sortien coincidint amb les temporades de primavera, estiu i Nadal de cada any, i també es va publicar algun almanac. En aquests números extres, a més de les historietes habituals però de més pàgines, hi apareixien històries autoconclusives de procedència estrangera, a vegades de caire realista, o relats específics com ara el text il·lustrat d’Astérix explicant “Cómo Obelix cayó en la marmita del druida”.

L’any 1972 van començar a aparèixer historietes ja publicades, política que seria habitual a la casa a partir de llavors, la qual cosa va significar un batibull de personatges que apareixen i desapareixen de la revista. Cap a finals dels anys setanta la revista va agafar un altre aire en incorporar reportatges sobre personatges populars de l’època del món de la cançó, el cinema i els esports. A la vegada, es van incorporar noves sèries com El mini Rey, Neronius, Ricky y Los Desahuciados, Deliranta Rococó, Jan Europa, Tete Gutapercha o Constancio Plurilópez. Així fins arribar a l’especial que feia el número 500 de l’any 1980.

Però la revista ja havia entrat en un declivi agònic i les sèries més emblemàtiques van desaparèixer, fins i tot la mateixa sèrie Mortadelo y Filemón que li donava nom. L’any 1982 va passar a ser quinzenal, símptoma que ja predeia el seu final, un final va arribar amb el número 645 de desembre de 1983. A partir de gener de 1984 la revista es va fusionar amb la capçalera Súper Mortadelo, continuant amb la numeració d’aquesta publicació.

La revista la va dirigir en Vicente Palomares fins el 1975, quan en Jordi Bayona, que ja s’havia encarregat de la realització, va agafar el relleu.

Principals col·laboradors: Allué, Ambrós, José Luís Ballestín, Beltrán, Carrillo, Casanyes, Cassarel (José Antonio Vidal Sales), Castillo, Colomer, Manuel Cuyás, Conti, Jesús de Cos, Leonardo Díaz, José María Echauri, Escobar, Esegé, Julio Fernández, Alfons Figueras, García Lorente, Gin, González Cremona, Gosset, Ibáñez, Joso, March, Martz Schmidt, Armando Matías Guiu, Andreu Martín, J. B. Miguel, Víctor Mora, Nebot, Peñarroya, Francisco Pérez Navarro, Raf, Jesús Redondo, Jaume Rovira, Ricardo, Rojas de la Cámara, Segura, F. Serrano, E. Sotillos, Torá, Torregrosa, Tran, Manuel Vázquez, Montse Vives.

Principals sèries: Anacleto, agente secreto (Vázquez), Angelito (Vázquez), Aquiles Talón (Greg), Aspirino y Colodión (Alfons Figueras), Astérix (Goscinny i Uderzo), Astromán (Victor Mora i Cuyás), Bruno Brazil (Greg i William Vance), Caco y Coco (Allué), Camelio Majareto (José María Echauri i Martz Schmidt), Carusino, un can muy fino (García Lorente), Comanche (Greg i Hermann), Constancio Plurilópez (Ballestín, Leonardo Díaz, Julio Fernández i Tran), Deliranta Rococó (Montse Vives i Martz Schmidt), Don Percebe y Basilio (Rojas de la Cámara), Don Pío (Peñarroya), Don Polillo (Vázquez), El botones Sacarino (Ibáñez), El corsario de hierro (Mora i Ambrós), El imperio de Trigan (Mike Butterworth i Don Lawrence), El mini Rey (March), El teniente Blueberry (Charlier i Giraud), Facundo, da la vuelta al mundo (Gosset), Feliciano (Vázquez), Flash, el fotógrafo (Raf), Iznogud (Goscinny i Tabary), Jan Europa (Edmond), Joe Marmota, el vago de Minnesota (Gin), La abuelita Paz (Vázquez), La familia Cebolleta (Vázquez), La Panda (Segura), Mac Fisghon, detective de afición (Allué), Manolón, conductor de camión (Raf), Marteínez (Alfons Figueras), Mortadelo y Filemón (Ibáñez), Neronius (Jesús de Cos i Esegé), Pepe Barrena (Segura), Pepe Gotera y Otilio (Ibáñez), Prurilópez (Tran), Rasputín (Martz Schmidt), Ricky y Los Desahuciados (Jesús de Cos i Miguel), Rompetechos (Ibáñez), Segis y Olivio, traperos de alivio (Jaume Rovira), Sir Tim O’Theo (Andreu Martín, Ron Clark i Raf), Tete Gutapercha (Leonardo Díaz, Guiu, F. Serrano i Tran), Topolino (Alfons Figueras), Trompinez (Andreu Martín i Castillo), Zipi y Zape (Escobar).

Compartir