Gin
Gin

Nom real: Jordi Ginés Soteras

Pseudònims: Koke,

Naixement: Barcelona (Espanya) 19/06/1930.

Defunció: Sitges (Barcelona, Espanya) 11/06/1996.

País: Espanya

Enllaços: Fundació Gin, Issuu, Lambiek,

Entrevistes:

Entrevista a Kim «Faig humor, sense haver-me plantejat mai ser humorista.». Jordi Riera Pujal. Humoristan. 2021

Entrevista a Kim: «Hago humor, sin haberme planteado nunca ser humorista. ». Jordi Riera Pujal. Humoristan. 2021

Enrique Ventura, un creador polifacètic. Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2021

Enrique Ventura, un creador polifacético. Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2021

Històries d′El Jueves. Jordi Riera Pujal. Humoristan. 2020

Historias de El Jueves. Jordi Riera Pujal. Humoristan. 2020

Entrevista a Pere Olivé: «Las viñetas son como una fuente de vida». Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2020

Entrevista a Pere Olivé: «Les vinyetes són com una font de vida». Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2020

Albert Monteys, els referents d’un dibuixant. Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2020

Albert Monteys, los referentes de un dibujante. Jordi Riera Pujal. Humoristán. 2020

Maikel, 40 anys dibuixant humor del bo. Jordi Riera Pujal. Humoristan.org. 2019

Maikel, 40 años dibujando humor del bueno. Jordi Riera Pujal. Humoristan.org. 2019

Lluïsot, carne de psiquiatra. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1989

Fer. Entrevista con el Premio Diario de Avisos al Mejor Dibujante de Humor. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1986

Óscar. Habla el Premio Diario de Avisos al Mejor Guión de Historieta de Humor. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1986

Habla un mago del humor, Gin. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1985

Un ex-boxeador metido a historietista. Entrevista con Nebot, especialista en cómic erótico. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1977

Entrevista Rojas de la Cámara. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1976

Entrevista a Torà. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1976

Articles:

Picasso, el pintor que amaba los cómics. Asier Mensurro. Muy historia . 2021

“El Papus”, memoria a prueba de bomba. Carles Geli. El País. 2017

Quan el còmic creix. J. Vidal, M. Miralles. El Punt Avui. 2013

Segura. Joan Pieras. 1997-2006 La Massana Còmic Andorra, Comú de La Massana. 2006

“El Jueves” la revista dels dimecres. M. Miralles. Presència. 2002

J.A. Fernández, Fer. Jordi Soler. Presència. 1999

Mor el dibuixant Raf, creador de Sir Tim O`Theo. Redacció. Avui. 1997

Vint anys d’humor cada dimecres. Agustí Pons. Avui. 1996

A la contra: José Luis Martín. Marta Clos, Jordi Garcia. Avui, Servei de gestió documental, Girona. 1996

Diaris i revistes al segle de l’esport. Lluís Solà. Capçalera. 1996

Jordi Ginés (Gin). Jordi Soler. Presència. 1995

Fer: “Cada acudit és un examen”. Víctor Saura, Jordi Garcia. Avui, Servei de gestió documental, Girona. 1995

Ninotaires a les aules. Fer. Avui. 1994

Gin y el arte con minúsculas. Juan Bufill. El Tebeo del Saló, Barcelona. 1994

Gin Caricaturista. El corcó cruel més venerable. Pere Cullell. Avui Diumenge. 1993

Entrevista con Juan Álvarez, creador de “M.M” y “Los Mendrugos”. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1990

Entrevista con Azagra. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1990

TV3 incorpora dibuixos animats en les transmissions de futbol. Gemma Casadevall. Avui. 1990

Òscar & Ivà. L’humor més lliure, la gràcia més corrosiva. Jordi Soler. Presència. 1989

Editorial Bruguera. La caiguda d’un imperi. Verónica Ruz. El Món, número 159. 1985

Óscar. Un altre humor popular. Lluís Solà i Dachs. Dibuixants d’ara. Hoja del Lunes, Barcelona. 1983

Gin, polifacètic professional de l’humor. Lluís Solà i Dachs. Hoja del Lunes, Barcelona. 1983

Manel. De la música a l’humor eròtic. Lluís Solà i Dachs. Dibuixants d’ara. Hoja del Lunes, Barcelona. 1982

García Lorente. De l’acudit a la caricatura passant per la historieta. Lluís Solà i Dachs. Dibuixants d’ara. Hoja del Lunes, Barcelona. 1982

Els dibuixants de L’Infantil. Redacció. L′Infantil - Tretzevents, número 100. 1970

Bibliografia:

Riera Pujal, Jordi. El póster de El Jueves. . RBA libros. Barcelona. 2021

Riera Pujal, Jordi. El Jueves. Crónica sentimental de España. . RBA libros. Barcelona. 2019

Cärlos. Sabe Dios. Colección El Jueves número 1. El Jueves, RBA. Barcelona. 2008

VV.AA.. Sexo, sexo y más sexo. 30 años de sexo en El Jueves. . Ediciones El Jueves. Barcelona. 2006

Ginés Soteras, Jordi. Gin, l’artista elegant. . Fundación Gin. Barcelona. 2006

VV.AA.. Tocando los Borbones. . Ediciones El Jueves. Barcelona. 2003

VV.AA.. El Jueves: 25 años saliendo los miércoles. . Ediciones El Jueves. Barcelona. 2002

Ginés Soteras, Jordi. Denise. . Ediciones El Jueves. Barcelona. 1991

Ginés Soteras, Jordi. Gin ’25. . Ediciones El Jueves. Barcelona. 1987

Premis:

Premi Diario de Avisos, Totalitat obra d'humor 1985

Premis Gat Perich d'Honor 1998

Gin

Va començar com a ajudant de Conti l’any 1954, quan l’aleshores popular humorista col·laborava en premsa diària realitzant acudits i a les revistes d’Editorial Bruguera amb sèries com Carioco o Apolino Tarúguez. Aquest mateix any va iniciar la publicació de les seves pròpies historietes en revistes com Nicolás, Yumbo, Florita, Pinocho o La Risa, on fins 1958 va crear sèries infantils com Fausto Durete (1954), Miguelín y su perro Tizón (1955), Susi (1955) o Vive como puedas (1958). El 1957, i al costat de Raf, Gosset, Nené Estivill, Ibáñez o Segura, es va convertir en un dels integrants de la segona generació de l’Escola Bruguera. En revistes com El DDT, Can Can o Tío Vivo, ve escriure i dibuixar sèries com Petronio López (1957), Don Francachelo (1958), Guillermo el consquistador (1958), Doña Filomena Mochales (1959), Don Picolo (1959) o Cuchipando Manduca (1959) . En aquestes publicacions va començar a destacar pel seu personal ús del color en diverses portades.

El 1959 va abandonar Bruguera i va iniciar una nova etapa en l’agència Bardon Art, que va durar fins la dècada dels setanta. El seu traç versàtil i la seva facilitat per al dibuix caricaturesc, li van permetre realitzar diverses sèries per al mercat britànic, com Buster o Lazy Sprockett (publicada a Espanya com Joe Marmota, el vago de Minessotta), i per a revistes sueques, com Billy Bäver. Paral·lelament, va col·laborar com a dibuixant de fons en el llargmetratge d’animació El mago de los sueños (Francisco Macián, 1966), il·lustrant també diversos llibres protagonitzats pels personatges d’aquest film,  que no són altres que la ja llavors molt popular família Telerín .

A la dècada dels anys seixanta va iniciar la seva col·laboració en revistes dirigides a lectors adults, on va desenvolupar la seva tècnica en color, evidenciant un cromatisme lliure i molt personal. Les seves il·lustracions, acudits, historietes i caricatures van ser publicades en Gaceta Ilustrada, Boccaccio, La Codorniz, Destino o Mata Ratos, però també a la revista catalana per a infants L’Infantil. Durant els anys setanta, i per mediació d’agències com Seleccions Ilustradas o Norma Agency , els seus treballs van ser publicats en diverses revistes estrangeres, com les franceses Pardon i Lui, les nord-americanes Playboy i Penthouse o l’alemanya Stern.

El 1972 es va unir a l'equip de la revista satírica esportiva Barrabás, destacant per les seves caricatures i portades, i compartint pàgines amb, entre d’altres, Óscar, Ivà, García Lorente, Manel, Ja, Oli, Ventura y Nieto, Joma, Pañella o Perich. Un any després va aparèixer el setmanari satíric social i polític El Papus, en què Gin va col·laborar des del principi, arribant a exercir de director d’aquestes dues publicacions. Entre 1977 i 1978 va treballar per a El Jueves, però va aparcar momentàniament aquesta col·laboració per exercir de director artístic de l’edició espanyola de Playboy i de la revista National Show. El 1981, José Luis Martín, aleshores director d’El Jueves, buscant temps per dedicar al seu personatge Quico el progre, va oferir a Gin la direcció del setmanari. Gin, Jose Luis Martín, Óscar Nebreda i Ginés Vivancos van adquirir en propietat la revista i es van convertir en editors d’El Jueves en 1982. Mentre seguia dirigint El Jueves, Gin va posar en marxa per a la mateixa editorial diverses col·leccions de llibres i una nova revista, Titanic (1983), una publicació ambiciosa que oferia una visió contemporània de l’humor nacional i internacional .

Gin va seguir dibuixant, convertint-se en un referent per a les noves generacions d’humoristes, realitzant centenars d’il·lustracions, caricatures, portades i acudits, i dedicant una part del seu treball a reinterpretar la vida de pintors com Picasso o Toulouse-Lautrec. En 1994 va ser nomenat President del Saló Internacional del Còmic de Barcelona, i el 1996 catedràtic de l’Humor per la Universidad de Alcalá de Henares (Madrid) . El 1997, a títol pòstum, va rebre el Premi d’Honor Gat Perich .

Al juny de 1997 es va constitur la Fundació Gin, amb l'objectiu de mantenir viva la memòria d’aquest genial dibuixant i de difondre i promocionar l’humor gràfic a tots els nivells.

Publicacions: Nicolás, Yumbo, Florita, La Risa, El DDT, Can Can, Tío Vivo (2ª época), Gaceta Ilustrada, Boccaccio, L’Infantil, La Codorniz, Destino, Mata Ratos, Barrabás, El Papus, El Jueves, Playboy, National Show, Titanic, Pardon, Stern, Penthouse, Lui.

Sèries: Fausto Durete, Miguelín y su perro Tizón, Susi, Vive como puedas, Petronio López, Don Francachelo, Guillermo el conquistador, Doña Filomena Mochales, Don Picolo, Cuchipando Manduca, Buster, Lazy Sprockett.

Compartir