Raf

Després d’uns inicis on feia historietes de grafisme realista, ràpidament es va decantar pel tractament humorístic, que ja no va abandonar. De formació autodidàctica, tenia una capacitat innata pel dibuix. De fet, el gran il·lustrador Junceda ja li va predir un futur brillant com a dibuixant.

En els seus inicis compaginava la feina en una fàbrica de tints, propietat del seu oncle, amb la col·laboració a La Risa, fins que va decidir dedicar-se plenament al dibuix d’historietes.

El 1957, moment en què Bruguera afrontava la insubordinació d’alguns dels seus autors més respectats (que van iniciar l’aventura de la revista Tío Vivo), Raf es va incorporar a l’editorial de forma exclusiva. Dos anys més tard, temptat pel mercat internacional, va abandonar Bruguera per concentrar-se a col·laborar amb l’agència Bardon Art. Molts dels personatges que va crear durant aquesta etapa, sobretot per a l’editorial anglesa Fleetway, van ser publicats en diverses revistes de Bruguera (on va tornar el 1966), com és el cas de Cosmopolito R-Z-4 o Otto Chuffen. També en aquesta època va realitzar diverses sèries de temàtica eròtica per a la revista xilena El Pingüino.

A partir de 1975 va orientar el seu treball cap a les revistes satíriques per a adults amb el pseudònim de Dino, per tal de desvincular-se dels treballs anteriors, que tenien una orientació més infantil o juvenil. Aquest subterfugi ja l’havia utilitzat quan col·laborava de manera simultània per Bruguera i per TBO, en aquest últim cas signant com a Roldán.

El 1966 ja havia col·laborat dibuixant algun story-board pel llargmetratge de dibuixos animats El mago de los sueños, experiència que va repetir als anys vuitanta i noranta, quan va col·laborar en episodis de sèries animades com Katy, Cobi, Los Fruitis o D’Artacan.

Els seus personatges estaven dotats d’una gran vitalitat i d’una personalitat gràfica inconfusible, i les seves historietes destil·laven un dinamisme que va renovar l’Escola Bruguera. Raf, de la mateixa manera que creadors com Gin, Ibáñez, Nene Estivill o Segura, forma part de la denominada segona generació d’aquesta escola.

Publicacions: Aquí Marilín, Barrabás, Bruguelandia, Can Can (1ª y 3ª épocas), El DDT/DDT (1ª época), Din Dan (2ª época), ¡Eh!, Florita, Pepe Cola, Gran Pulgarcito, Guai!, El Hincha Enmascarado, L’Infantil, Jordi, El Jueves, Mata Ratos, Mortadelo, Muchas Gracias, Paseo Infantil, El Papus, El Pingüino, Pinocho, El Pito, Pulgarcito (2ª época), Puta Mili, La PZ, La Risa, TBO (2ª y 4ª épocas), Tele-Cómico, Tío Vivo (2ª época), Titanic, Yumbo, Zipi y Zape, Buster, Film Funnie, El Pingüino.

Sèries: La vida aborregada de Gumersindo Borrego (La Risa, 1952), Loquito Tontuelo (La Risa, 1953), Levy Berzotas (con algunos guiones de Carles Bech, La Risa, 1953), Sherlok Gómez (con Ripoll G., La Risa, 1953), El Zorro (con guión de Joan Llarch, Editorial Ferma, 1956), Desventuras de la bruja Traganiños (Florita, 1956), El vejete Cascarrabias (Paseo Infantil, 1956), Barrilete y Larguiracio, pioneros del espacio (Futuro, 1957), Chapete (Pinocho, 1957), Canete y Canote (Yumbo, 1957), Diente Duro y Roe Roe (Yumbo, 1957), Don Jerónimo (Paseo Infantil, 1957), Rebrútez (Pulgarcito, 2ª época, 1957), Don Agapito, su perro y el chico, que es un gamberro (Pulgarcito, 2ª época, 1957), Campeonio (El DDT, 1ª época, 1957, y Gran Pulgarcito, 1969), El Solitario (con J. Martí y guión de Joan Llarch, Editorial Ferma, 1958), Hogar, dulce hogar (con guión de Carles Bech, La Risa, 1958), Laurín y sus papás (La Risa, 1958), Mr. Cha-Cha-Cha, director de cine (con guión de Carles Bech, La Risa, 1958), Cantinflas (con guión de Carles Bech, La Risa, 1958), Doña Lío Portapartes, señora con malas artes (Pulgarcito, 2ª época, 1958), Conchito Barbarroja, pirata de mala pata (Yumbo, 1958), Despistio (Tio Vivo, 1ª época. 1959), Casimiro Futbolete (Tío Vivo, 1ª época, 1959), Doña Paca Cotíllez (Tío Vivo, 1ª época, 1959), Rigoleto (Suplemento de Historietas de El DDT, 1959), Fifina en Hollywood (Can Can, 1ª época, 1959), El Capitán Aparejo, zoquete como un cangrejo (El DDT, 1ª época, 1959), Don Pelmazo Bla, bla, bla… y las mil latas que da (El DDT, 1ª época, 1959), Rodolfito Mantecoso, niño pillín y pecoso (Pulgarcito, 2ª época, 1959), Milkiway (Buster, 1959), Les aventures d’en Jordi (L’Infantil, 1963), Gustavete (Aquí Marilín, 1963), Cosmopolito R-Z-4 (Tío Vivo, 2ª época, creada para Inglaterra), Otto Chuffen, el tontaina volador (Tío Vivo, 2ª época, creada para Inglaterra), Don Jerónimo,  jefe de oficina (TBO, 1965), Olegario (Pulgarcito, 2ª época, 1966), Doña Tecla Bisturín, enfermera de postín (Din Dan, 2ª época, 1968), Manolón, conductor de camión (Gran Pulgarcito, 1969), Flash el fotógrafo (Gran Pulgarcito, 1969), Sir Tim O’Theo (con guión propio, de Andreu Martín y de Ron Clark, Mortadelo, 1970), Paulino, un fracaso de marino (Zipi y Zape, creada para Inglaterra, 1974), Silbato Pirúlez (con guión de Pérez Navarro, Mortadelo, 1975), Antenio Magnetófono (Mortadelo Gigante, 1976), El Capitán Matute (Mortadelo Gigante, 1976), El burdel maldito (¡Eh!, 1977), Chirona Strasen (Can Can, 3ª época, 1978), Esopo Latontaine (Mortadelo Especial, 1986), Mirlowe & Violeta (Guai!, 1986), Nuestra estrela inVIPtada (Guai!, 1986), Tele TBO (con guión propio y de Jaume Ribera, TBO, 4ª época, 1990), Zomby y el gato (con guión propio y de Antoni Guiral, Creepy, 1991), La Fragata Capadora (Puta Mili, 1992), Florofo (TBO, 4ª época, 1992).