Quique

Nascut a la castellonenca Vila-Real, declarat admirador i seguidor de Mingote, assegura que durant la seva trajectòria com a dibuixant ha publicat més de 28.000 vinyetes en més de 60 diaris i revistes.

De ben petit, com han fet molts dels que han estat atacats pel virus del dibuix humorístic, es feia els seus propis tebeos. Més endavant, es va apuntar a un curs de dibuix humorístic que dirigia Josep Escobar des de Barcelona. Mentrestant va estudiar la carrera de Magisteri, que va ser la seva ocupació principal i que va exercir a Castelló i a Vila-real.

L’any 1960 es professionalitzà com a dibuixant per a publicacions de València (València Cultural) i Madrid. El pseudònim Quique, que usarà per sempre més, el féu servir per primera vegada el 1963, quan col·laborà amb el setmanari Signo que s'editava a Madrid. L’any 1967 va començar la seva col·laboració amb el setmanari d’informació religiosa Vida Nueva, dirigit successivament per Pérez Lozano, Martín Descalzo i Lamet, on ha publicat prop de 5.000 originals en un període de 42 anys. Sempre des de Vila-real, Quique va passar per les pàgines de Familia Cristiana, Mas i Hogar 2000, i va col·laborar a Barcelona amb la revista Jóvenes. Des de 1969 fins a 1973, va publicar una vinyeta diària a El Correo de Andalucía, alternant el seu treball amb el diari Ya, on treballà durant 16 anys. Del 1973 al 1980 va treballar per al diari Aragón Exprés, i des del 1974 ho va fer per a Las Provincias de València, durant una etapa de sis anys.  

La seva activitat de dibuixant l’ha portat a col·laborar amb publicacions com Nuestra Ciudad, Almanaque Agroman, Yelda, La Actualidad Española, La Estafeta Literaria, Escuela, Valencia Fruits, Cinestudio, Vía Libre, Sociedad/Familia, El Mensajero de San Antonio, Messaggero di Sant’Antonio, La Golondriz, Our Sunday Visitor, El Cocodrilo Leopoldo, La Jaula, Mediterráneo (Grupo Z), Castellón Diario, Balalaika, Catalunya Cristiana i El Churro Ilustrado.

Quique també ha publicat diversos llibres de diferents temàtiques, entre les quals la religiosa ocupa un dels llocs preferents. Tanta activitat li reportà ser premiat diverses vegades, com en el Saló de l’Humor de Ciutadella (1971) i a l'Olimpíada de l’Humor de València (1972). A Castelló li atorgaren el Premi Cadena Ser del 2008, i també rebé el Premi Mingote del 2010. El 2017 va rebre la medalla al Mèrit Cultural concedit per la Generalitat Valenciana i el 2018 el premi Notari de l'Humor de la Universitat d'Alacant. L’autor té obres seves en diversos museus.

En una entrevista recent ha explicat que abans de començar a dibuixar li agrada reflexionar, llegir la premsa, escoltar la ràdio i veure la televisió. Diu que amb els seus dibuixos no pretén donar solucions, sinó que únicament vol que el lector rebi un toc d'atenció.

Publicacions: Ama, Antena Semanal, Aragón Exprés, Balalaika, Caritas, Crítica, Cuadernos para el Diálogo, El Cocodrilo Leopoldo, El Correo de Andalucía, Escuela Española, Familia Cristiana, Hogar 2000, Messaggero di Sant'Antonio (Itàlia), Jaimito, La Actualidad Española, La Estafeta Literaria, La Golondriz, La Jaula, Las Provincias, Mata Ratos, Mediterráneo, Misioneros, Monóxido 16, Muface, Mundo Cristiano, Nexotur, Noticias Obreras, Our Sunday Visitor (EUA), Paradores, Pronto, Pueblo, Sábado Gráfico, Signo, Tiempo, Tráfico, Valencia Central, Vía Libre, Vida Nueva, Ya.