Jaimito

L’Editorial Valenciana va ser una de les empreses de tebeos més potents a l’època daurada del medi a Espanya, comparable al que va suposar l’Editorial Bruguera. En l’àmbit dels quaderns d’aventures va donar al mercat títols llegendaris com Roberto Alcázar y Pedrín o El guerrero del antifaz, però també va destacar notablement en altres camps com el del tebeo femení (Mariló) o l’humorístic, on Jaimito i, més endavant, Pumby es van convertir en la senyera de l’editorial.

Jaimito va estar dirigida durant gran part de la seva llarga història pel dibuixant José Soriano Izquierdo, i per les seves pàgines hi van desfilar tots els noms significatius de la historieta humorística valenciana, així com algunes sèries de transcendència internacional com les nord-americanes Popeye, Blondie, The Katzenjammer Kids o la franco-belga Modeste et Pompon, de Franquin i Greg.

La revista va ser un exemple magnífic del talent dels autors de l’Escola Valenciana i va mantenir gairebé sempre un notable nivell de qualitat. Davant del model Bruguera, més eixelebrat, i el model TBO, més costumista, Jaimito va optar per un humor blanc de caire més ingenu sense que això suposés cap demèrit per a la revista, sinó una aposta estètica coherent que oferia als lectors productes d’una qualitat altíssima. De la mateixa manera, aquest humor es va barrejar amb altres elements com l’ingredient d’aventura, que sempre va estar present a la revista a partir del propi personatge de Jaimito, dibuixat per Karpa, que donava nom a la publicació. L’aparició de la magnífica Pumby el 1953, un dels millors tebeos infantils que mai s’han publicat a Espanya, va permetre a Jaimito dedicar-se a un sector de públic més familiar i no tant específic, consolidant així la popularitat de la revista.

En una primera etapa, des del 1943 fins al 1952, la publicació no va ser numerada per problemes legals i, igual que el TBO de la postguerra, es va veure obligada a canviar de capçalera a cada lliurament. A partir de 1952 i fins a finals dels anys setanta va viure la seva època més esplendorosa, donant els seus millors i més persistents fruits. A la dècada dels setanta va entrar en fase de decadència, la mateixa que va afectar a altres editorials tradicionals. La revista va sobreviure amb certa dignitat fins al seu tancament definitiu el 1985.

La publicació es va caracteritzar per una presentació cuidada, el gust per un humor amable, un dibuix equisit que treballava amb especial cura els fons i una aposta global per pàgines i vinyetes clares i perfectament composades, la qual cosa donava a la revista una sobrietat i un cert classicisme que van ser característics durant dècades. Amb autors de primera línia a les seves files com Karpa, Palop, Liceras o Sanchis, entre d’altres, i amb sèries populars, Jaimito es va convertir en una de les grans publicacions del tebeo espanyol.

Principals col·laboradors: Arturo Rojas de la Cámara, Edgar, Juan Carbó, Karpa, Liceras, Nin, Palop, Reinoso, Rojas, Sanchis, Serafín Rojo, Soriano Izquierdo
Principals Sèries: Aventuras de dos grumetes (Knerr), Bartolo, as de los vagos (Palop), El Capitán Mostachete (Sanchis), Chapulín y Potrolindo (Rafa Reinoso), Cucharito (Arturo Rojas de la Cámara), Doña Tere, don Panchito y su hijo Teresito (Serafín), El soldadito Pepe (Sanchis), Gori-Gori el fantasma loco (Nin), Jaimito (Varios dibujantes: Palmer, Karpa,…), Nabucodonosor y Pío (Arturo Rojas de la Cámara), Robinsón Pérez (Palop), Sherlock Pómez (Palop), Superman (Curt Swan, Murphy Anderson)