Sifré

Segons l’historiador de tebeos Pedro Porcel, en Sifré estava exageradament influenciat per André Franquin en els seus inicis, i va anar evolucionant fins a un estil més personal. Els seus dibuixos, situats a l’Escola Valenciana, anaven dirigits al públic més infantil de Pumby. A la sèrie Boby retratava petites anècdotes i aventures d’uns animals antropomorfitzats, en aquest cas un cadell de gos i una rateta. Les seves historietes presentaven escenaris efectius, perfectament adaptas per a convertir-se en il·lustracions infantils. Els seus relats tenien una línia argumental molt senzilla, apta per a un públic lector de curta edat.

També va arribar a treballar per a Bruguera, on va seguir practicant el seu estil, i va dibuixar per a mercats estrangers per mitjà d’agències. Amb el tancament de Bruguera i de Valenciana a mitjan anys vuitanta, va desaparèixer com a autor d’historietes.

Publicacions: El Guerrero del Antifaz, Jaimito, Pumby, Roberto Alcazar y Pedrín Almanaques, Selecciones de Jaimito, Zipi y Zape.

Sèries: Alí el Genio de la lámpara (Zipi y Zape, 1976), Boby (Pumby, 1957), El Dire Cocomascope (Jaimito, 1964), El Pequeño Sheriff (Pumby, 1957), Nicanor (Jaimito, 1973), Pedrusco (Jaimito, 1973), Peluca (Pumby, 1958), Pepote (Jaimito).