Palop
Palop

Nom real: Josep Maria Palop Gómez

Naixement: Enguera (València, Espanya) 28/08/1922.

Defunció: València (Espanya) 27/09/1993.

País:

Enllaços: El País, Lambiek, Tebeosfera, Wikipedia,

Entrevistes:

Habla un pionero de la historieta española: José Soriano Izquierdo. Manuel E. Darias. Diario de Avisos, Tenerife. 1984

Articles:

Soriano Izquierdo el motor de la Valenciana. Vicent Sanchis. El Tebeo del Saló, Barcelona. 1994

Palop. J. Fas. El Boletín, número 15. 1991

Bibliografia:

Porcel Torrens, Pedro. Clásicos en Jauja. La historia del tebeo valenciano. . Edicions de Ponent. Onil (Alacant). 2002

Cuadrado, Jesús. Atlas español de la cultura popular: de la historieta y su uso (1873-2000). 2 volúmenes. Ediciones Sin sentido y Fundación Germán Sánchez Ruipérez. Madrid. 2001

Recio, Carles (g); Palop (d). Nuestra historia en cómics. 7 vol.. Aramo. València. 1986

Vázquez de Parga, Salvador. Los cómics del franquismo. . Planeta. Barcelona. 1980

Ramírez, Juan Antonio. La historieta cómica de postguerra. Colección Memoria y Comunicación. Cuadernos para el Diálogo. Madrid. 1975

Palop

Palop és un d’aquells autors que formen part del nostre patrimoni de la historieta humorística infantil i juvenil. I ho és amb majúscules. De gran facilitat per al dibuix caricaturesc, imprimia un moviment i espontaneïtat molt especial a les seves figures, amb un domini excel·lent de la narrativa i la posada en escena. El teòric de la cultura popular Jesús Cuadrado escriu al seu Atlas español de la cultura popular sobre Palop: “Autor de tendencia ácrata y de ingenio muy personal, inmenso guionista y gran batallador por los derechos autorales”. I és que Palop és, a més, un dels noms essencials de l’Escola Valenciana d’historieta còmica.

Va estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis de València, i el 1942 va començar a col·laborar com a professional de la historieta a El Peque, suplement infantil del diari Jornada de Valencia. Fou el 1946 quan va iniciar la seva llarguíssima trajectòria a Editorial Valenciana, on va publicar a moltes capçaleres, però especialment a les revistes d’humor infantils i juvenils Jaimito, Selecciones de Jaimito, Pumby i Mariló. Com solia passar a la postguerra, els historietistes humorístics eren capaços de concebre desenes de sèries i personatges diferents, la majoria amb una vida molt breu, però alguns de gran èxit i llarga trajectòria. Palop no en va ser cap excepció, i tot i que a la seva trajectòria a Valenciana hi destaquen sèries com Sherlock Pómez, Robinson Pérez o Los hunos y los otros, Palop romandrà per sempre a la memòria de diverses generacions de lectors per Bartolo, as de los vagos, creada el 1950 per a Jaimito. Com el seu títol indica, el seu protagonista és un gandul recalcitrant, un home encorvat que duu boina i sempre porta una cigarreta als llavis, capaç de qualsevol cosa per tal d’aparcar les seves obligacions personals i dedicar-se a la seva passió favorita: les becaines. Bartolo, as de los vagos es va publicar a diverses revistes de Valenciana fins el 1986, tornant a la palestra el 1991 gràcies a la revista infantil valenciana Camacuc, on la sèrie va passar a titular-se Bertomeu, l’as dels ganduls.

Com els seus companys de professió, Palop va haver de multiplicar les seves col·laboracions per a sobreviure, treballant, a més de per a Valenciana, per a revistes d’altres editorials com Trampolín, cappçalera editada per Acción Católica, per a la qual va realitzar diverses sèries, algunes d’elles al costat d’un altre gran de l’humor gràfic, Serafín. El tancament d’Editorial Valenciana el 1986 i la crisi de les revistes infantils i juvenils del moment el van portar a il·lustrar la col·lecció Nuestra historia en cómics, una revisió de la història de la historieta a la Comunitat Valenciana editada per Aramo i escrita per Carles Recio. Com ja hem dit, el 1991 va tornar a la historieta d’humor a la revista Camacuc. Malauradament, el 1993, quan estava preparant una exposició dedicada a la seva obra per a la Casa de Cultura de Jávea (Alacant) va morir d’una hemorràgia cerebral.

Ens queda, per sort, el seu gran talent i immensa feina.

Publicacions: Amuca (suplement d’Ama), Audacia, Baleares, Camacuc, Chispa, Comicguía, El Peque (suplement infantil del diari Jornada de Valencia), Flechas y Pelayos, Florita, Jaimito, Jornada, Juventud Audaz, KCHT, Maravillas, Mariló, Pipa! (suplement del Diario de Valencia), Pumby, S, Selecciones de Jaimito, Senda del Cómic, S.O.S., 1ª època, TBO, 1ª època, Trampolín, 3ª època

Sèries: Abelardo y Merengue (Jaimito, 1950), Bartolo, as de los vagos (Jaimito, S.O.S., 1ª època, Camacuc, 1950-1993), Becerrín-Becerrín y Monucho (Pumby, 1955), Cañamón (Jaimito, 1957), Cirila, sirvienta ideal (Selecciones de Jaimito y Mariló, 1960), Don Floro (Jaimito y S.O.S., 1ª època, 1950), Don Perfecto Malapata (amb Serafín, Trampolín, 3ª època, 1953), Don Pirulí (Jaimito, 1957), Doña Filo (Mariló, 1950), Doña Filomena y sus alumnas/Tía Filo y sus sobrinas/Tía Filo (Jaimito y S.O.S., 1ª època, 1948), El abuelito (Jaimito, 1960), El conde Pepe/El barón de la Mojama (Trampolín, 3ª època, 1951), Fu-Chi-Nin/Payasete y Fu-Chi-Nin (Jaimito y Pumby, 1948), Invisible Man (Jaimito, 1969), La abuelita (Mariló, 1950), Mariquilla Terremoto (Mariló, 1950), Matarile, el caco (Jaimito, 1950), Matasiete (con Serafín, Trampolín, 3ª època, 1955), Miopete (Trampolín, 3ª època, 1952), Pancho López (Pipa!, 1981), Robertín, el niño millonario (S y Jaimito, 1947), Robinsón Pérez (Jaimito y Camacuc, 1956), Sherlock Pómez y su ayudante Watson (Jaimito, 1958), Tito Bravo (Jaimito, 1973), Zorrete y Avestrucín (Jaimito, 1950).

Compartir